El cas que marca un abans i un després contra el racisme immobiliari a Mataró

La sanció de 10.001 euros imposada per la Generalitat a una immobiliària de Mataró per “racisme immobiliari” no és només una multa: és un precedent històric i, sobretot, el resultat de la perseverança d’un veí que es va negar a normalitzar la discriminació en l’accés a l’habitatge. El cas d'en Hamid, veí de la capital del Maresme i originari del Marroc, ha obert una esquerda en un sistema que sovint ha deixat impunes pràctiques discriminatòries en el mercat del lloguer. L’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, dependent del Departament d’Igualtat i Feminisme, ha resolt que una agència immobiliària de Mataró va cometre una “infracció greu” per discriminar Hamid per raó d’origen, vulnerant la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte. La resolució reconeix, a més, l’existència de danys i perjudicis, inclòs el dany moral, i deixa oberta la via per reclamar una indemnització per la via judicial.

Però darrere d’aquest dictamen hi ha una història de dos anys de portes tancades, proves, frustració i una batalla administrativa que ha passat per Ajuntament, Habitatge, Consum i finalment l’Oficina de No-Discriminació. “Les administracions són un laberint”, lamenta Hamid, que va veure com alguns expedients acabaven caducant mentre les institucions “es passaven la patata d’una a l’altra”.

La prova que ho va destapar tot

Ell està disposat a pagar fins a 1.500 euros de lloguer

En Hamid va començar a buscar un pis més gran el 2022. Té tres fills i necessitava una habitació extra, però ràpidament es va topar amb un patró que li va fer sospitar. S’apuntava a portals immobiliaris i ningú el trucava. Quan insistia, les respostes eren evasives: “no tenim la clau”, “potser el vol la germana del propietari”, “el pis no està disponible”. El punt d’inflexió va arribar quan va demanar a un amic, en Jordi, que fes exactament la mateixa sol·licitud. A ell sí que el van trucar de seguida: “Ei, Jordi, vols veure el pis aquesta tarda?”. A Hamid, en canvi, li continuaven posant traves. Això el va portar a fer un testeig de discriminació, una pràctica clau en aquest tipus de casos. “A mi em deien A i a l’altre li deien B”, explica. La conclusió va ser clara: hi havia un tracte favorable al nacional. “El nom és el que et marca. Quan veuen un nom que no és ni Jordi, ni Javier, ni Juan… ja et descarten per defecte”.

Malgrat tenir nòmina estable i capacitat econòmica —fins i tot per pagar lloguers de 1.500 euros—, Hamid va veure com pisos que podia assumir se li negaven, per després rebaixar-se el preu quan no trobaven inquilí. “Pel nom no volen. És trist”, diu.

Dos anys de travessia administrativa

Hamid va presentar 13 denúncies amb el suport de l’Observatori DESCA. L’Ajuntament de Mataró va admetre el cas, però al cap de dos anys li va dir que no tenia mitjans per abordar-lo. Després va passar a Habitatge, després a Consum, i finalment a l’Oficina de No-Discriminació. Molts expedients van prescriure pel camí. “A l’Ajuntament de Mataró li queda molt gros el tema”, critica. El desgast emocional ha estat profund: “Tristesa, ansietat, de tot. Després de 27 anys aquí, pateixes coses que ningú hauria de patir”.

Tot i això, en Hamid no s’ha rendit. “Never give up —mai rendir-se. Si veig que és una cosa incorrecta, lluitaré perquè canviï”. És conscient que la majoria de víctimes no tenen temps ni forces per fer aquest camí: treballen, tenen famílies i assumeixen que denunciar “és tirar aigua a la sorra”. Segons en Hamid, el problema no és només la manca d’habitatge, sinó el “plus” de discriminació per origen. “Des del 2022 no he pogut llogar ni un sol pis”. Molta gent, davant aquesta situació, acaba recorrent a xarxes informals o fins i tot a l’ocupació per necessitat.

Ell posa el focus en les immobiliàries: “Quan un propietari diu ‘no em portis gent de fora’, l’agència hauria de dir: aquí es lloga a tothom; l’important és que pagui”. Per això considera clau la multa: “Si l’administració sanciona, les immobiliàries s’ho pensaran dues vegades”. També denuncia prejudicis arrelats: el mite que les famílies immigrants “ficaran 40 persones al pis”. “Jo tinc dona i tres fills; ningú vol viure amuntegat. Dignitat abans de tot”.

Un precedent que pot canviar-ho tot

En Hamid celebra la sanció, però amb matisos: “Estic content i no estic content. Això no hauria de ser”. Content perquè crea jurisprudència i pot animar més persones a denunciar; decebut perquè ha calgut “fer malabars i equilibris” durant anys. L’Observatori DESCA considera que aquest cas ha de marcar un punt d’inflexió i reclama sancions més dures —fins al màxim legal de 40.000 euros— davant “l’auge i normalització” del racisme immobiliari. Ell confia que el seu cas inspiri altres víctimes: “Quan veus una injustícia, has de lluitar perquè deixi d’existir”. I posa un exemple contundent: si un fill d’aquí marxés a Alemanya i li diguessin “no volem espanyols”, ningú ho acceptaria. “Doncs tu no has de fer el mateix aquí”.

Amb almenys cinc casos més en curs vinculats a en Hamid, Mataró s’ha convertit en un epicentre d’aquest debat. La multa no resol tots els problemes del mercat de l’habitatge, però sí que envia un missatge clar: discriminar per origen és il·legal i tindrà conseqüències. Per a en Hamid, el mínim seria que les immobiliàries demanessin disculpes i reparació, però sobretot vol un sistema “més ràpid i efectiu”. Mentrestant, el seu cas ja forma part de la història: el primer a aconseguir una sanció per racisme immobiliari a Catalunya, i un toc d’alerta perquè ningú pugui dir que “això aquí no passa”.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta