Capgròs
Eren dos quarts de set. La diada castellera de Les Santes anava de perles fins llavors, condicionada com anava enguany per l’horari i per les presses. Els Capgrossos de Mataró havien fet els deures d’entrada amb el 7 de 8 i el 5 de 8. Però traspuaven nervis. Molts nervis. Desmuntaven dos peus del 4 de 9 amb folre i es condemnaven a alçar-lo al tercer peu. Eren dos quarts de set del 25 de juliol del 2026 i sonaven les gralles. Eren dos quarts de set quan s’estava a punt de carregar el quatre. Eren dos quarts quan s’ha viscut una catarsi absoluta a la plaça de Santa Anna de Mataró.
Posem-hi context: el 4 de 9 amb folre és des de fa 20 anys ‘el castell de la Mariona’. En la diada de Les Santes de fa dues dècades va caure la castellera que, dies després i per obra del pitjor infortuni mèdic, va acabar perdent la vida. El proper 4 d’agost en farà 20 anys exactes. Durant anys, cada 4 de 9 folrat dels Capgrossos ha dut la Mariona de record, d’homenatge. El castell no cau perquè no pot caure. Perquè els Capgrossos saben que aquest castell, precisament aquest, no es negocia. I avui aquesta mena d’encanteri de tossuderia, militància, estima i conjura col·lectiva ha viscut l’episodi segurament més èpic. Visiblement espectacular. Vistosa i vivencialment transcendent.
El 4 de 9 dels Capgrossos ha pujat nerviós, però amb el públic de Mataró, que serà poc casteller però és entusiasta de mena, sabent el que s’hi coïa. Han aplaudit els segons col·locats, han aplaudit l’inici del castell i han animat quan podria haver-hi dubtes. No per res eteri ni per pors, no. Ha passat quan eren dos quarts de set que, amb dossos col·locats —el pis de la Mariona—, ha començat a ploure. Quedava la canalla, coronar i baixar. Ha plogut de valent. El xàfec que duia hores coent-se terra endins pentinava Mataró i arribava a la plaça de Santa Anna. I ha començat un xàfec de tres parells de nassos just quan el 4 es carregava.
- Els Capgrossos assoleixen els seus objectius en una diada de Les Santes a corre-cuita, mentre Verds i Minyons hi posen gamma extra
La catarsi ha estat absoluta i instantània. Com si fos un reg necessari, la pluja ha estimulat el 4 de 9, l’ha aturat, l’ha suspès en el temps. En una seqüència inversemblant i sota una cortina d’aigua, els Capgrossos han descarregat el seu primer castell de 9 de la temporada. Eren dos quarts de set del 25 de juliol quan el signe de la temporada ha girat per complet.
Bon 7 de 8 i un 5 de 8 potent
Abans, els Capgrossos havien encetat la diada quasi cames ajudeu-me, com preveient que el temps els obria una oportunitat finita. Han començat de 7 de 8, el tercer en tres caps de setmana, bo i contundent. Han prosseguit amb el 5 de 8, la primera catedral de l’any. Nerviosa i alhora desplegant les ales. Potser el castell estratègic de la jornada. Una notícia necessària en un any de sabates noves per a la colla.
Tot ha quedat eclipsat, però, per la catarsi del 4 de 9 sota la pluja. Una fita que la ciutat s’ha fet seva, omplint la plaça de Santa Anna i reconeixent a la seva colla el valor, la tenacitat i la militància en la causa de la Festa Major de Les Santes.
Perquè espectaculars, i que consti, també han estat les dues colles convidades, que a més han completat la diada després d’una pausa de quasi mitja hora per la pluja. Els Castellers de Vilafranca, un graó i una dimensió per sobre de tothom, han recuperat el 3 de 9 amb folre i l’agulla, que no feien des d’abans d’allò que es deia Covid, i han fet el pilar de 8 amb folre i manilles. Els Minyons de Terrassa han brodat la torre de 9 amb folre i manilles, a més del 4 de 9 amb folre i el pilar de 7 folrat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris