Capgròs
Quan la productora mataronina Clack Audiovisual va decidir aventurar-se en el món del cinema de ficció, ho va fer amb un projecte que desbordava màgia i arrels culturals: ‘Chuzalongo’. Aquesta pel·lícula fantàstica, basada en una llegenda indígena equatoriana, ha esdevingut molt més que una producció cinematogràfica; ha estat un pont entre dos mons separats per més de 10.000 quilòmetres.
Aquesta coproducció internacional ha unit Catalunya amb Equador, el Perú i el Canadà, i ha estat la primera experiència de Clack en el món de la ficció després de desenes de documentals. Segons Eloi Aymerich, productor de Clack, aquesta aventura va començar el 2013, però es va consolidar el 2018 quan van conèixer Diego Ortuño, director del film. “Ens vam trobar, vam anar a dinar i allà ens va parlar d’aquest curtmetratge de llegendes i del nou projecte. Ens vam posar al seu costat”, recorda Aymerich.
La llegenda de Chuzalongo: del folklore a la pantalla gran
El film es basa en la llegenda de Chuzalongo, una història molt arrelada a l’imaginari popular equatorià. Segons la tradició oral, aquest ésser fantàstic apareix en forma de nen famèlic i malalt, i quan una dona del camp el recull i el cuida amb instint maternal, ell es transforma en un monstre i se la menja. Però Diego Ortuño va anar més enllà del mite. “Investigant, vaig veure que tenia un rerefons molt potent, fins i tot real. Aquesta llegenda avisava les dones de no anar soles al camp. Quan aprofundim, descobrim que hi ha històries d’abusos dels ‘hacendados’ a les noies camperoles”, explica el director. Així, ‘Chuzalongo’ no és només una pel·lícula de terror, sinó també una reflexió sobre la desigualtat, la paternitat i el racisme en el context de l’Equador de 1895, un any de gran tensió amb la Revolució Liberal.
Durant cinc anys, des del març del 2018 fins al març del 2023, l’equip va treballar per tirar endavant el projecte, amb un procés ple d’obstacles. Ortuño destaca la dificultat del finançament, una realitat per a les produccions independents: “Els fons públics a l’Equador són concursals. Si no guanyes, no tens res. Vam comptar amb fons Ibermedia i coproduccions amb el Perú i el Canadà”.
La importància de ‘Chuzalongo’ va molt més enllà de la seva història. És la primera coproducció internacional on es parla quítxua, un fet excepcional en una indústria on les llengües indígenes sovint queden marginades. “Imagina’t que aquí no haguéssim fet cinema en català”, comenta Aymerich. Aquesta aposta per la diversitat lingüística i cultural ha estat una de les claus del seu èxit.
El film ha tingut un recorregut destacat pels festivals internacionals. Ha estat seleccionat en deu festivals, incloent el Fantaspoa del Brasil, el Macabro i Feratum de Mèxic i el Rojo Sangre de l’Argentina, obtenint premis en vuit d’ells. A més, ha estat durant vuit setmanes en cartellera als cinemes equatorians, assolint els 20.000 espectadors. I encara més rellevant: l’Acadèmia de Cinema de l’Equadorel va seleccionar com a representant del país als Premis Goya. Per a Clack Audiovisual, ‘Chuzalongo’ ha estat molt més que una coproducció. Aymerich no només va participar com a productor agregat europeu, sinó que també va fer d’auxiliar de direcció i fins i tot d’actor. “Era una oportunitat única. Vaig ser una de les mans dretes d’en Diego, i també vaig acabar interpretant el Doctor Romero”, explica. Ortuño afegeix: “Quan dirigeixes és complicat tenir una visió externa. Va bé tenir altres veus que t’ajuden a no equivocar-te”.
A més, la pel·lícula també ha comptat amb la col·laboració del compositor mataroní Gerard Alís, que hi ha aportat pinzellades musicals.
El camí és tan prolífic que dona peu a fer-se una pregunta: hi ha possibilitats d’estirar el fenomen amb un nou projecte? Podria haver-hi una seqüela? “Idees n’hi ha moltes, però el procés és llarg”, adverteix Ortuño. A Equador, la producció cinematogràfica no té el ritme industrial d’altres països, i aixecar un projecte d’aquesta magnitud és sempre un repte.
Per la seva banda, Aymerich i Clack continuen treballant en ficció. “Ens hem adonat que el rellevant és explicar històries, ja sigui en documental o en ficció”. De fet, ja estan desenvolupant un nou llargmetratge sobre l’exili republicà en col·laboració amb França, així com un curtmetratge ambientat al Pirineu sobre un diàleg intergeneracional i realisme màgic. “Després de ‘Chuzalongo’, estic pensant a dirigir ficció”, confessa Aymerich.
Un pont entre petits països i cultures marginades
Més enllà de l’èxit de la pel·lícula, Aymerich i Ortuño coincideixen en la importància de donar veu a cinematografies perifèriques i històries sovint oblidades. “És molt maco posar recursos perquè l’imaginari dels marges circuli”, afirma Aymerich. “Que una idea indígena amagada, del sud, pugui sortir i ser explicada, dona una mirada plural i diversa”.
Per això, portar ‘Chuzalongo’ a Mataró, on va estrenar-se el gener al Foment Mataroní, suposa tancar un cercle. Aquesta pel·lícula ha servit per connectar dues realitats distants i demostrar que, malgrat les dificultats, el cinema pot unir cultures, rescatar històries oblidades i donar dignitat a les cinematografies perifèriques.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris