Capgròs
Ha estat la millor notícia cultural d’aquest inici d’any a la ciutat. Com un petit tresor en un cofre petit, com els que els Reis regalen detalls plens de sentiment i d’emoció. En aquest cas, però, no ha estat cap regal. Ha estat una idea, molt talent i molt ben lligat. Parlem del Circ de Nadal de Mataró, que durant sis dies i set funcions ha encantat el públic que ha omplert la carpa del Parc Central Nou. Un triomf total, amb entrades exhaurides gràcies al boca-orella, i profundament emotiu pel que suposa. Un èxit que deixa empremta i que interpel·la directament —per no dir que obliga— Cultura Mataró a repetir l’experiència. Com les bones idees que quallen a la primera, el Circ de Nadal és inexcusable que torni l’any vinent.
La història d’aquest Circ de Nadal de Mataró demostra com, sota una carpa i entre pallassos, equilibristes i malabaristes, els somnis es poden fer realitat. Ho explica Cristina Navarro, artífex de l’èxit, que primer ho va somiar. Es va imaginar un retrobament històric entre en Sabanni i en Paute, entre Jordi Saban i Pau Serraute, dos pallassos que no actuaven plegats des de feia 15 anys. Del somni en va néixer el projecte i, sobretot, la cura: cura pels detalls, per la dramatúrgia d’Alba Sarraute —quin privilegi tenir una de les clowns més respectades del país, d’aquí, d’Argentona— i per una selecció excel·lent del millor circ fet a casa nostra. El Circ de Nadal és “Fet a Mataró” i també collit a Mataró, com fruita madura de proximitat. És l’Aula de Teatre concebent, Cronopis abastint i política cultural en majúscules.
El retorn d’en Paute
En Sabanni i en Paute van separar els seus camins fa anys i es retroben emocionats aquest Nadal a Mataró. Aquest fil conductor impulsa l’espectacle i permet que Pau Serraute, després de 15 anys al Circo Italiano —jugant a primera divisió mundial— torni a casa per Nadal. El retrobament amb en Sabanni i una colla d’artistassos dona lloc a números d’alt nivell durant una hora i mitja generosa d’espectacle. Si vingués de fora, s’ompliria de lloances; però és d’aquí, de la casa. Quina collita. Quin goig.
El Circ de Nadal de Mataró emociona més enllà de la retrobada. Els pallassos estan esplèndids, amb picades d’ullet locals i humor quilòmetre zero. Impacta l’equilibri impossible de David Candelich, la bellesa a les altures d’Ariadna Gilabert, la contorsió inversemblant de Juan Carlos Panduro i la força simple però meritària dels jocs de baldufes de Jordi Mas, així com el valor intrínsec i potent de Quique Maltas amb els malabars. Tot l’espectacle és rodó: rítmic, amb llenguatge i estètica, tot flueix. Bellesa embriagadora.
Del Circ de Nadal se’n sortia amb sensació de privilegi: per haver pogut aconseguir entrades —van volar— però també per ser d’on som. Un èxit espaterrant, reparador i sanador, per als qui diuen que a Mataró no s’hi fa res de bo, per als qui menystenen l’ecosistema Cronopis -i amb ell a Can Fugarolas- i per als qui redueixen el Nadal a llumetes i consum. El Circ de Nadal de Mataró ens ha regalat orgull, present i futur del circ fet a casa nostra. Enhorabona!
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris