Com se celebra el Nadal en un país de l’hemisferi sud com Xile? En primer lloc, amb calor. En ple solstici d’estiu, en màniga curta, la festa pren un caire molt diferent. “És molt més social, amb un ambient preciós. els nens juguen al carrer fins a l’alba, els grans convidem els veïns a begudes fredes, mengem i ballem” explica en Carlos Marín. Ebanista i músic, viu a Mataró amb la seva dona Odeth des de fa 12 anys. Malgrat que s’hi senten realment com a casa i no pensen marxar-ne, en aquestes dates la nostàlgia sempre es fa una mica present quan recorden com celebraven les festes al seu país d’origen.
En Carlos va passar la infantesa en un barri popular proper a l’Estadio Nacional de Santiago de Xile, seu del Mundial de Futbol de 1962 i també del major centre de tortura implantat per la dictadura de Pinochet. “Els veïns il·luminaven els passatges dels carrers del barri, i en els dies previs de Nadal desplegaven taules als carrers que desbordaven ‘completos’ (uns entrepans de carn molt típics) a on tots els nens ens hi abraonàvem”, rememora, pintant una escena molt més pròpia aquí d’una revetlla de Sant Joan que no del recolliment familiar que caracteritza el Nadal català. Tampoc hi faltava la pirotècnia, amb els infants dibuixant figures amb petites bengales i els focs artificials que es llençaven des de l’Estadio Nacional. Els infants no podien ni aguantar-se dels nervis, ja que aquella nit passa el Viejito Pescuero, el Pare Noël xilè. Malgrat les altes temperatures, l’imaginari també el vesteix ben abrigat. “El més grassonet del barri es vestia de Viejo Pescuero, i el pobre no vegis la calor que passava”, riu en Carlos. I l’arbre de Nadal, tradicionalment un pi, es decorava amb cotó-fluix per simular la neu.
Contradiccions del Nadal austral, que a Xile se celebra amb dues begudes servides ben fredes: la “Cola de Mono”, feta amb llet bullida, cafè, aiguardent, canyella, clau d'olor i sucre i deixada reposar a la nevera; o el ‘ponche’, un vi amb fruites que recorda la sangria. També és tradicional el Pan de Pascua, una espècie de ‘Panettone’ amb nous, panses i fruites confitades. Aquests són els típics productes que se serveixen als veïns quan aquests passen per casa per lliurar les tradicionals felicitacions nadalenques, i estan presents en el gran àpat de les festes, que té lloc la Nit de Nadal. El plat estrella sol ser el pollastre o l’indiot farcit, tot i que també s’estilen les barbacoes a l’aire lliure.
Un Nadal molt més fred i recollit
Els Marín no van poder evitar sentir una certa decepció quan van celebrar el seu primer Nadal a Mataró. “Vam anar a casa d’uns amics a celebrar la Nit de Nadal. Ens vam trobar una taula parada amb quatre dolços i fruits secs i un ambient una mica moix. Pensàvem que allò només era per començar, que la festa tot just arrencava, però poc després de mitjanit tots se n’anaven a dormir. Vam sortir al carrer i estava desert. La nostra filla es queixava. “Estem arreglats, quin Nadal més avorrit que tenen aquí!”. Amb el pas del temps s’hi han acostumat, amb l’ajuda d’alguns elements del “seu” Nadal. En Carlos prepara Cola de Mono a casa, i l’Odeth cuina indiot farcit. “I queden ben bons”, asseguren. I per un instant, els 11.000 kilòmetres que separen Catalunya de Xile es converteixen en un saltiró.

-
De Xile a Mataró
Al seu país natal les festes nadalenques tenen un component més social i de carrer, ja que se celebren a l'inici de l'estiu
L'ambient auster i de recolliment familiar de la Nit de Nadal catalana els va decebre, però ja s'hi han adaptat
A Mataró han recuperat begudes com la 'Cola de mono' o el 'Ponche' i plats com el Pan de Pascua i l'Indiot farcit, típics del Nadal xilè
-
Comentaris