Capgròs
Controvèrsia servida a Mataró després de la interpretació fins a tres vegades de l’himne d’Espanya a la Processó General de Divendres Sant, l’acte central de la Setmana Santa a la localitat i declarat Patrimoni Cultural de Mataró. Un any després que la Mare de Déu de l’Esperança, la segona imatge de la Confraria del Nazareno i l’Esperanza escollís l’himne per fer la sortida des de dins de la Basílica de Santa Maria al començar la seva processó, l’escena es va repetir per partida triple. Altre cop l’Esperanza, però també el Sant Sepulcre i la Soledad -els tres darrers passos de la processó- van sortir a la Plaça de Santa Maria amb les notes de l’himne, interpretades per la mateixa agrupació musical: la Banda Municipal de Barcelona. A plaça, a les xarxes i a la retransmissió televisiva en directe a través de Televisió de Mataró el debat estava servit.
La Marxa Reial a la Setmana Santa
La interpretació de la Marxa Reial a la sortida dels passos de Setmana Santa dels seus temples és una tradició força estesa en moltes contrades de la resta de l’Estat. En nombroses processons, especialment en el moment solemne de la sortida o de l’inici del recorregut, les bandes interpreten aquesta peça com a mostra d’honor, solemnitat i respecte cap a la imatge titular i cap a la significació religiosa de l’acte. Es tracta d’un costum arrelat en moltes confraries, que forma part del protocol sonor i cerimonial propi de la Setmana Santa en diversos territoris.
Cal recordar, a més, que de marxes reials n’hi ha, de fet, dues versions diferenciades. D’una banda, hi ha la marxa més utilitzada i característica en l’àmbit de moltes confraries i imatges de Setmana Santa, que és la que habitualment s’identifica amb l’acompanyament processional en aquests contextos. La que van interpretar la resta de passos al sortir de Santa Maria. De l’altra, hi ha la versió pròpia de l’himne espanyol, que és pròpiament ‘La marxa reial’. Tot i compartir denominació i una mateixa arrel simbòlica, la interpetació de la versió més calcada a l’himne oficial d’Espanya havia romàs fora del repertori propi de la Processó General els últims anys, fins el 2025, quan l’Esperanza la va recuperar emmarcant-la en la celebració de l’Any de l’Esperança. Un any després ha sonat per partida triple.
“No té cap connotació política”
La utilització de l’himne va generar controvèrsia en directe, tant a les xarxes com a la Televisió de Mataró que des de fa anys fa un impressionant desplegament per a la cobertura de l’acte, amb un programa especial de més de cinc hores de durada. Va ser en aquest programa on el president de la Comissió de la Setmana Santa de Mataró va treure ferro a la interpretació assegurant-ne que “no té cap tipus de connotació política”. En aquest sentit Diego Fernández va contextualtizar la interpretació en “una tradició que s’hereta d’Ansalusia i que s’entén perquè la Mare de Déu és la reina del cel i per tant se li toca la Marxa Reial”.
El ‘model Mataró’ i precedents de polèmica
La Setmana Santa de Mataró, que compleix aquest any 40 anys des de la recuperació de les processons que s’havien deixat de celebrar, es presenta com un model mestís entre tradicions i maneres de viure-la i de fer processons catalanes i andaluses. És el conegut com ‘model Mataró’.
La vinculació d’una processó a Mataró amb un símbol espanyol recorda la polèmica presència de Legionaris a la Processó del Silenci de l’any 2012, que va aixecar molta polèmica a nivell municipal. Aquell any membres de la Hermandad de Antiguos Legionarios van prendre part de la processó de Dissabte Sant per Cirera i Molins. La Comissió es va comprometre llavors que aquest fet no es repetiria.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)