David Bote: “Em tornaré a presentar totes les vegades que faci falta”

El mes de juny passat es van complir dos anys respecte a la investidura de David Bote després de guanyar les eleccions municipals, i 10 des que és alcalde de Mataró. Una oportunitat per valorar l’actual mandat ara que arriba al seu equador, amb temes polèmics sobre la taula com ara la crisi viscuda a Cerdanyola, la desigualtat social als barris més desfavorits, la seguretat, la neteja, l’educació o els grans projectes urbanístics i de futur.
 
Quina valoració fa dels resultats obtinguts fa dos anys i del que ha passat des de llavors?
Destacaria sobretot el fenomen global del populisme d’extrema dreta i que també tenim a Mataró, que ofereix respostes molt simples a problemes complexos. Com a administració, costa explicar i millorar aquests problemes de manera immediata.

Com combatre aquest discurs que, tot i ser simple, cala en certs grups?
El primer és fer una gestió rigorosa que respongui a les necessitats diàries, amb un diàleg transparent sobre seguretat, convivència i estat de la ciutat. Però cal també confrontar els discursos buits. Nosaltres parlem de seguretat, però també de desigualtat, llei de barris, rehabilitació, regeneració... L’extrema dreta parla de serveis públics només de façana, perquè no creuen en la sanitat pública, les pensions ni els drets laborals. Els financen grans fortunes ultraconservadores. Per això cal gestionar el malestar real, combatre les mentides i posar en valor les solucions reals que el sistema pot oferir. El seu objectiu és generar por i frustració, i nosaltres hem de defensar l’esperança. Com que ells no poden parlar de pensions, serveis o habitatge, intenten fer creure que ningú més pot fer-ho. Per això parlo molt d’orgull de Mataró: hem de defensar el que és col·lectiu i estimar-ho.

“L’objectiu de l’extrema dreta és generar por i frustració, i nosaltres hem de defensar l’esperança”

Aquesta desesperança ha fet que una part de la població voti forces extremistes. A Mataró, Vox té quatre regidors. Per què creu que passa això?
Per dos motius. Primer, vivim un moment de canvi ràpid: el 2023 van néixer 23.000 persones menys que les que van morir a Catalunya. Això genera vertigen, perquè els valors, el clima, la composició social canvien i això descol·loca. Per exemple, el que pensen els joves de 20 anys no té res a veure amb el que pensen els de 60. Però cal posar-ho en perspectiva: fa 50 anys els barris perifèrics de la ciutat no estaven urbanitzats, ara la gent viu més i millor. Però hi ha nous problemes, com l’accés a l’habitatge. El segon motiu és que hi ha un emissor de mentides que sembra confusió. Una mentida repetida pot acabar creient-se. Hem d’empatitzar amb qui afronta aquests canvis i incerteses, explicar-ho bé, marcar un camí i combatre la mentida.

Ha destacat el canvi demogràfic, amb la natalitat a la baixa compensada un saldo migratori positiu. El fenomen migratori és complex i sovint utilitzat en discursos d’extrema dreta. Hi ha preocupació, especialment a barris com Rocafonda o Cerdanyola, per la convivència. Com ho veu? Què diu a qui sent que la convivència és més difícil?
És un tema delicat que cal abordar amb serenor. Igual que vam parlar de seguretat de manera oberta, cal fer-ho també amb immigració i convivència. Als veïns els dic que el problema no és l’origen de les persones, sinó la desigualtat i la pobresa. I que qualsevol persona que no respecta la convivència, passi el que passi, és un problema. Hi ha drets, però també obligacions. Defensar l’ordre és defensar normes bàsiques: des de recollir la brossa adequadament fins a mantenir l’espai públic net i la seguretat. Una societat només pot funcionar amb normes i respectant-les.

Sobre Cerdanyola, que va viure conflictes fa uns mesos, com ho va viure i quina reflexió en fa? 
És un episodi significatiu que posa sobre la taula la necessitat de marcar el principi d’autoritat: la policia no s’ha de qüestionar. També hi ha el paper de forces antisistema i extrems que només volen desestabilitzar, perquè en la competició diària no tenen opció. El seu escenari de victòria és fora de l’equilibri. Sempre he dit que la policia local i els Mossos són democràtics i fan bé la seva feina, respectant la ciutadania. La voluntat constant de desacreditar la policia és nociva. Tampoc serveix assenyalar altres ciutadans com responsables de tots els problemes. Cal que els extrems desapareguin. Viure en societat és acceptar normes per a tothom. I viure en societat és un guany per tenir millors serveis i afrontar reptes. El que es va viure a Cerdanyola explica la complexitat de la situació actual, els sectors que hi interfereixen i les necessitats a les quals hem de donar resposta.

“Immigració? Als veïns els dic que el problema no és l’origen de les persones, sinó la desigualtat i la pobresa”

Fins a quin punt els aldarulls viscuts poden tenir arrel en el descontentament de part de la població del barri pels problemes de pobresa i manca d’accés a l’habitatge digne? 
En quines condicions estaria disposat a acceptar la violència? Jo, personalment, amb la situació i context actuals, no. No hi ha res que justifiqui la violència. Espanya és un estat democràtic; no vivim una situació d’opressió ni res que pugui fer pensar que la violència sigui l’única resposta possible. Això no són les circumstàncies aquí ni a Catalunya. El sistema pot donar respostes, potser no tan ràpides ni com voldríem, però és millor que les alternatives violentes. Només cal mirar altres països on es retallen drets, on hi ha detencions per manifestar-se... Jo no sé si en una situació extrema em revelaria, però ara mateix això no s’entén. A més, hem de generar un discurs més transversal. No vull assenyalar els joves ni estigmatitzar cap col·lectiu, però el món juvenil ha canviat molt. Hi ha grups de joves que es prenen aquests incidents com un joc, provant fins on poden arribar. Això és un caldo de cultiu que hauria de fer-nos reflexionar.

Precisament els detinguts per cremar contenidors al barri eren menors. 
Davant d’això, per mi, hi ha quatre o cinc àmbits estratègics per al futur de la ciutat, i un d’ells és l’educació. Hem posat molt l’accent en la planificació escolar i reforçat els projectes educatius perquè l’escola sigui un lloc de cohesió social i d’oportunitats, on la gent aprengui a ser ciutadans amb drets i deures. Cal reflexionar sobre quins valors estem promovent.

Davant d’aquesta emergència habitacional que es viu arreu de la ciutat, especialment als barris més desfavorits, què té a dir a aquelles persones excloses del mercat de l’habitatge?
Vull posar en valor el que fem des de l’Ajuntament, tot i que no és competència nostra. Hem cedit sòl per a habitatge de lloguer assequible que gestionem directament, hem comprat habitatge mitjançant el tanteig i retracte per a la borsa de lloguer social, hem impulsat la mesura del 30% d’habitatge protegit, estem promovent habitatge dotacional a Cirera…Amb els recursos locals també hem posat solars a disposició per construir més habitatge. Però cal sortir de l’emergència del dia a dia i marcar objectius clars en la revisió del Pla General: saber quants habitatges necessitem i on. No podem enviar la gent fora de la ciutat; haurem de jugar amb densitats, però construir on es pugui, evitant zones forestals o espais protegits.

Sobre si cal construir més habitatge, els constructors diuen que sí.
Quan combatíem les ocupacions dèiem que calia mobilitzar el parc d’habitatge buit. L’habitatge no pot ser un element d’especulació. Durant la crisi del 2008, molta gent va perdre la casa i els grans tenidors no mobilitzaven el seu parc d’habitatge, fins i tot expulsant gent, i això era un sense sentit. Per això el focus ha d’estar en legislar i regular perquè l’habitatge buit es posi a disposició i perquè qui té dificultats pugui resoldre-ho per vies legals. El que no podem fer és validar que accedir a l’habitatge sigui a través d’una ocupació, que és un delicte. És injust per a qui segueix els circuits oficials.

Els veïns no entenen que es doni consumada una ocupació flagrant als pocs minuts de produir-se, perquè la policia no té cap altre mecanisme. Per què no s’ha resolt això legislativament?
Cal entendre l’aritmètica parlamentària i les posicions ideològiques que hi ha darrere. Una part defensa els grans constructors, que volen una solució massa ràpida, mentre que hi ha postures oposades que considera que caldria intervenir directament en el mercat de l’habitatge i que no s’està fent amb prou força, cosa que d’alguna manera els porta a justificar aquestes ocupacions. Són dues visions que xoquen i que per ara no poden trobar un acord.

“L’efecte Lamine Yamal no és cap façana, pots fer bandera del teu barri i alhora reconèixer que hi ha problemes que cal afrontar”

Mataró ha vist com,  amb la figura de Lamine Yamal, es reivindicava amb orgull un barri complex com Rocafonda. Hi ha qui diu que això és només una façana que amaga els problemes reals. 
Dir que això és només una façana és una mentida. És totalment possible estimar el teu barri i, alhora, reconèixer i voler millorar els problemes que hi ha. Quan algú promou aquest discurs, el que vol és treure l’esperança a la gent. Per tant, no és ni només una façana ni només un orgull buidat de contingut. Jo he estat honest: tenir un referent com Lamine Yamal no canvia la realitat dura del barri, però sí que dóna visibilitat a una altra realitat, com és la incorporació de persones d’origen immigrant en tota mena de càrrecs, llocs de feina i responsabilitats en la nostra societat. Això mostra que els nois que surten cremant contenidors no són ni molt menys el retrat sencer del barri. També hi ha referents positius. I sentir-te orgullós de Rocafonda no fa mal a ningú, al contrari, et mou a millorar allò que estimes. Si no t’importa el teu barri, difícilment hi dedicaràs esforços.

“Mai hem amagat les dades en seguretat, ni les bones ni les dolentes; el problema és l’ús a conveniència que en fa determinada gent”

Molts veïns d’aquests i altres barris es queixen de la inseguretat, tot i que les dades diuen que Mataró no és una ciutat insegura. Per què es dóna aquesta discrepància entre dades i percepció? 
El tema de les dades és curiós: hi ha gent que les utilitza quan li convé i les nega quan no. Nosaltres sempre hem estat transparents: quan les dades eren dolentes, ho hem explicat, i quan han millorat, també. L’Ajuntament mai ha amagat xifres negatives. Per gestionar això, cal ser honest i empàtic, i també entendre que hi ha factors que afecten la percepció de seguretat. Per exemple, si un carrer és fosc, el nostre cervell pensa que pot ser perillós. També influeix la vulnerabilitat personal. Per això hem d’acompanyar la ciutadania perquè se senti segura, no només treballant la realitat objectiva, sinó també l’experiència i la percepció.

Un dels cavalls de batalla d’aquest mandat ha estat la neteja i recollida de residus, amb plans de xoc per millorar els problemes patits. Però darrerament tornem a trobar massa contenidors desbordats. Què passa?
En la gestió del contracte del servei hem anat afegint molts recursos des que sóc alcalde, entre 5 i 7 milions d’euros més destinats a recollida, neteja i tractament. La gent sovint oblida que la factura del tractament de residus també creix. Malgrat aquest esforç, quan ho dividim per habitant, encara hem de millorar. Per això plantegem un creixement específic en la neteja en el nou contracte, i això exigirà més recursos, perquè gratis no es fa res. Hi ha mancances subjectives que depenen de l’Ajuntament, i amb el pla de xoc estic segur que hem revertit i millorat molt la situació. No l’hem eliminat del tot, però fem seguiment i hem reduït moltíssim les incidències. Pel que fa a la part que depèn de la ciutadania, hem posat en marxa un pla d’inspeccions, perquè necessitem un comportament cívic millor d’una part minoritària però molt visible dels veïns i veïnes. Però vull destacar que la majoria fa les coses bé i se’ls ha d’agrair. Finalment, hi ha factors ambientals com la sequera, que ha limitat la quantitat d’aigua que es pot usar per netejar, cosa que ha perjudicat l’estat de la neteja.

“Cal mobilitzar l’habitatge buit i que no sigui font d’especulació, però no podem validar accedir a un pis per una ocupació, això és un delicte”

Abans mencionava l’educació com a factor clau per revertir determinats comportaments del jovent, però el tancament de línies a l’escola pública viscut en els darrers anys a la ciutat potser contradiu aquesta voluntat. 
Primer, hem de fer front a la crisi de natalitat que vivim, no podem mirar cap a una altra banda. L’esforç no pot recaure només en l’escola pública. Hem de vetllar per la seva qualitat i que tothom es comprometi amb recursos, però també sent exigents amb els resultats. Hem de garantir l’oferta pública a tota la ciutat. Amb aquests criteris, treballem amb qui té la competència i pren les decisions, que és la Generalitat. Crec que la transició entre els dos governs d’aquest any ens ha fet tardar a treballar millor aquests temes, és una autocrítica. Ara tenim un any per aclarir i millorar la planificació, sabent que la decisió final no depèn de nosaltres.

Quan es va anunciar la clausura de dues línies d’I3 per al curs vinent, a l’Ajuntament li va semblar bé d’entrada. Després heu canviat de discurs,
De vegades no explicar-se bé fa que sembli que estàs d’acord o no, però va ser més una dificultat per explicar un fenomen i ajustar el discurs que no pas una posició formal.

Sempre rep la pública i a les concertades no se les toca. 
Durant el meu mandat, tres escoles han perdut el concert un any per no arribar a la xifra mínima de preinscripcions; això no s’ha publicitat gaire, però ha passat. Per tant, animo a canviar les normes perquè siguin més equitatives, tant en gestió com en oferta i prescripció. Com a criteri polític, crec que l’esforç per afrontar aquesta crisi ha de ser compartit.

“La Torre Barceló ha de servir per fer un debat sobre què volem a la ciutat en el futur”

En el capítol urbanístic, ara que la Torre Barceló que tantes crítiques ha generat ja està gairebé acabada, com la veu?
Per a mi, el més rellevant és com fem el debat. No s’hi val a dir que com que a una part de la ciutadania no li agrada, faríem cinc plantes menys i au, sense explicar que això suposaria una despesa milionària per a l’Ajuntament. Això no és sincer, és trampa. Els debats s’han de fer quan toca, i quan es prenen decisions ens hem de fer corresponsables. La ciutadania ha de participar amb tota la informació, coneixent l’origen i la història del projecte, que es remunta a fa 30 anys. No podem fingir tampoc que depèn només de l’Ajuntament decidir si els pisos seran de lloguer, de venda, més grans o més petits, perquè no és així. Jo continuo defensant que la torre ha de servir per fer un debat sobre què volem a la ciutat, vinculat a la revisió del Pla General que ara afrontem; i també com a peça clau del desenvolupament del Front Marítim. La torre, però també la plaça al seu voltant, la recuperació de la Farinera, la futura estació, l’Euroveló per la nacional, gairebé 130 habitatges protegits a la Ronda Barceló… Són bones notícies perquè la ciutat ha de donar resposta a tothom.

Som a la meitat del mandat; es planteja el futur només a dos anys vista o vol tornar-se a presentar?
Sí que vull, les vegades que faci falta. La idea és continuar. Tinc il·lusió i responsabilitat. No sóc d’aquells que desapareixen quan hi ha problemes. Confio i tinc esperança.

Quins són els temes clau que té en ment per desenvolupar la ciutat? Quin Mataró del futur s’imagina i pel qual vol lluitar?
No m’imagino una ciutat que no respecti les normes ni l’ordre. Estem construint un futur cuidant el present, els aspectes del dia a dia. M’imagino una Mataró preparada per dos grans reptes: l’envelliment de la població —per això repensem com ens cuidem— i el canvi climàtic, amb projectes que van en la bona direcció en aigua, energia i verd. M’entusiasmen projectes, l’ampliació de l’hospital, el Parc d’Economia Circular, seguir treballant en la seguretat i la neteja... Em fan molta il·lusió projectes que enriqueixen l’activitat econòmica de Mataró, com la baixada de l’atur i l’aposta per ampliar el Tecnocampus, per fer de Mataró una ciutat del coneixement i cuidadora. També aposto per una indústria de qualitat, com ara el tèxtil tècnic. Continuo pensant —i se’n parla poc— que podem aportar molt en la modernització de l’administració municipal, liderant aquests canvis. I, sobretot, tot això ha d’estar alineat amb la norma que ordena el sol, que és la “religió” del Pla General. Un dels grans eixos de futur ha de ser la regeneració urbana: llei de barris, rehabilitació, espai públic, habitatge, educació... Això marcarà si una ciutat funciona o no. També hem de fer que tothom senti Mataró com casa seva. Per això lluïm la bandera: és un orgull i un sentiment de pertinença que volem fer extensiu a tothom.
 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta