De Cetemmsa al TecnoCampus

Ara que CETEMMSA s’ha traslladat del tot al Tecnocampus i ha estrenat nova direcció (enhorabona, Anna!) m’agradaria recordar els seus orígens. El Centre Tecnològic que tant bona feina fa en el terreny de la innovació en el tèxtil i altres sectors, va començar al carrer de Balmes de Mataró i es va inaugurar regit per una societat anònima formada per les patronals i els gremis més actius de la ciutat i comarca. Més endavant van entrar a la societat, subscrivint noves accions, l’Ajuntament de Mataró, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Maresme. Ara és una fundació privada.

Però l’inici de tot va ser un projecte del llavors Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions que s’anomenava OSIT (Oficina de Serveis Integrals de Comunicació), que es beneficiava de fons europeus. Les OSIT a Catalunya les expandia l’ICT, l’Institut Català de Tecnologia, liderat pel Col·legi d’Enginyers Industrials. El jove enginyer mataroní Carles Fradera, que treballava a l’ICT, ens va venir a veure amb il·lusió i ganes a l’Ajuntament de Mataró per parlar-nos-en.

L’alcalde Manuel Mas i jo mateix com a regidor de Promoció Econòmica (llavors en dèiem Foment i Treball) vam anar a veure l’exalcalde i exministre d’Indústria Joan Majó, enginyer, a la seva casa d’Argentona. Majó ens va dir que la idea era bona, però que en cap cas s’havia de limitar a instal·lar uns aparells de fax, tèlex, vídeo conferència i poca cosa més, la idea inicial de les OSIT. Ens va fer veure que havia de ser un projecte més ambiciós al servei de la indústria, que aportés tecnologia, innovació, creativitat, etc., més d’acord amb el teixit econòmic de la comarca i no pas amb la realitat d’altres zones d’Espanya. Durant els tràmits fins i tot vàrem anar a un acte a Talavera de la Reina, on poguérem parlar el director general, que es deia Nadal i no era català, i el ministre José Barrionuevo.

Majó ens va convèncer i vàrem implicar-hi de seguida la Federació d’Associacions Empresaris, que sobretot amb els dirigents del tèxtil (Sanfeliu, Moya), s’hi va engrescar i comprometre. El titular del projecte era la Corporació Municipal i per formar un ens que inclogués les associacions empresarials més alguna altra administració pública s’havia de constituir un consorci. La tramitació d’aquest era més llarga i es va optar per la fórmula S. A., amb el compromís que l’Ajuntament hi entraria més endavant.

Així va ser. L’Ajuntament va cedir el projecte d’una manera absolutament liberal, quan podia haver estat l’únic titular. Però el cert és que per fer-ho rendible i eficient era bàsica la implicació dels empresaris, com s’ha demostrat des del primer dia. El Consell Comarcal –governat llavors per CiU- també va voler formar part de la societat. El més llarg de la negociació van ser les dues M del nom de l’ens. Des del Consell es volia que només en portés una, però des de Mataró es va insistir en els dues (MM), que volien i volen dir Centre Tecnològic i Empresarial Mataró-Maresme, S. A.