Capgròs
Tempus fugit, que deien els clàssics. Tic-tac tic-tac, que feien abans els rellotges de paret. Cada quart d’hora una campana gòtica marca el temps des del campanar de Santa Maria i en ple temps d’aplicacions, alarmes i vides monitoritzades l’esdevenir temporal és quelcom inapel·lable. El calendari no s’atura i cada 60 segons fan un minut. Per això la simple presumpció d’intentar parar el compte enrere és, a efectes festius, la millor de les declaracions possibles. I si tota aquesta parrafada la traduïm a la realitat de Les Santes direm que el No n’hi ha prou!, que governa la penúltima nit de la Festa Major de Mataró, és precisament això: una derrota coneguda perquè el temps sempre guanya i alhora la millor dolçor de la desfeta perquè durant ben bé una hora sembla que aquest cop sí que es pugui vèncer.
El 29 de juliol és un dia que es lleva feixuc però amb el regust d’una altra matinada màgica a Mataró. Amb dos cors bategant per propostes i generacions diferents —Marrinxa a baix a mar, els Requisits al Parc Central de tota la vida— i moltíssima gent arreu, la combustió del cicle festiu local s’aprovava a un dels punts culminants. Si fos una traca, un dels trons de més estrèpit. Amb una Riera on no hi cabia ningú més, plena a vessar, on qui avançava ho feia quasi que a empentes, començava a la ‘no plaça’ de davant de l’Ajuntament de Mataró un No n’hi ha prou! de nota, per emmarcar.
Han fet fira les preses zenitals de l’espectacle, perquè permeten fer-se a la idea del que allà s’hi produeix. D’on no hi cap ningú apareix —amb gran col·laboració de tothom— un forat fet de braços i cors perquè hi càpiga just una o dues figures, una rotllana per a un ball o una mica de camí per a un giravolt. De l’impossible físicament en surt el plausible emocionalment. I després de la sortida esvalotada, colla a colla, de l’Ajuntament venen els balls barrejats. I al final la darrera Dormida de Les Santes. Tot passa ben depressa. Flueix, funciona, rutlla. És un joc perfecte i preciosista. Allò futbolero del “jugar com mai per perdre com sempre”. Quan en Robafaves ja fa visos tothom vol gravar el Virolai però la dalla temporal ja és a punt de tallar l’acte. El 28 esdevé 29 mig de cop. I altre cop enmig del garbuix de la penúltima nit de Les Santes compartida apareix la sentència del temps.
Mataró ho ha tornat a fer. Un No n’hi ha prou! que és pura dinamita. Un acte electritzant i emocionant. Quelcom que sembla que no pugui ser. Segurament tres quarts de capgrossada. Però és genial. I val la pena l’espera de tot l’any per tornar-ho a intentar el proper 28.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris