Des del turó d’en Cirer: Cabrils i Cabrera

Els dies clars d'hivern, quan l'atmosferaés més neta, des del turó d'en Cirer es pot veure lasilueta de la mallorquina serrade Tramuntana; potser un delsespectacles naturals més desconeguts delsmolts de la la muntanya maresmenca.

Concentrats en l'esforç de la pujada, elsciclistes hi passen sense fi xar-s'hi, i els caminantsprefereixen més les espesses zonesboscanes de pi pinyoner que exposar-seal vent o la solana del vesant de marinade la serra. L'entapissat verd s'escampaals peus del caminant davallant per llevantfi ns a Cabrils i cap a Cabrera per ponent.En un extrem, el turó coronat pel castell deBurriac deixa guaitar la plana de Mataró.Enfront, el turó de Montcabrer (un gegantvist des de la nacional II), coronat per la creui les antenes, és el vèrtex separador delsvessants cabrilenc i cabrerenc de la catifaverda. I al fons, el blau, el color omnipresenten la mirada sobre el Maresme.

Només una pedrera antiga trenca l'harmoniade la contemplació. D'aquest rocamen van sortir, polits i tallats, els sòcols del'estació de França de Barcelona.D'aquí dalt estant Cabrils és un nuclimenut envoltat de xalets arrenglerats encarrers que segueixen les formes capriciosesdels turons. L'autopista, una ratlla grisa illuent, és la frontera. Per contra, arrupit sotaBurriac, Cabrera, amb urbanitzacions mésantigues i integrades al nucli urbà, semblamés poble, més poca cosa.

Quan poc ho és tot
Baixar a Cabrils des d'aquí és tan senzillcom buscar els carrers de la urbanitzacióla Llobera i deixar-se portar fi ns a la plaçade l'església. Durant el trajecte potser usadonareu que sou a la urbanització canCabot, o a can Tolrà, o... No patiu que nous perdreu. Avall, que fa baixada!, i arribareual centre de la vila.

Un cop aquí potser us farà l'efecte que,amb un cop d'ull al voltant, ja heu vist totel que cal veure: la parròquia de la SantaCreu, aixecada al segle XVIII, restaurada al XIX,refet el campanar que es va enfonsar l'any1915 i destruïda per dins durant la Guerra;l'edifi ci de les antigues escoles Tolrà, arallar de jubilats, i para de comptar; però no.Lliureu-vos al vagar lent pels carrers estretsi silents i descobrireu que, on sembla queno hi ha res, hi és tot. Mestre J. Jambert,cal Sastret, Santa Filomena, la Màquinad'en Mas, la Ferreria, Emília Carles o LluísColmenar són noms de carrers i passatgesque us mostraran, fent tombs, el que ésrealment la vila.

Al passatge de la font Sagrera descobrireuel doll del mateix nom que brolla directamentde la terra. És un indret típic, però avui endia d'aigua se'n veu ben poca, per aixòés més fàcil trobar gent a la terrassa dela Concòrdia. La societat va néixer l'any1891 com una mútua, però avui els 600socis es dediquen al teatre, el cant coralo el ciclisme. El bar és un dels llocs més coneguts de Cabrils, sobretot a l'hora delvermut. A tocar, l'antiga fàbrica és el centrecívic i la biblioteca.

Si baixeu a la riera heu d'escollir: amunt oavall. Amunt anireu a Can Barba, el campd'esports, el popular restaurant cal Gras opodeu enfi lar-vos de nou fi ns a la serraladaper una carretereta asfaltada que mena ala residència de la Mútua Metal•lúrgica;així veureu el pont de les Heures, bastit el1927 pel marquès de can Tolrà.Si tombeu avall, passareu per can Toscai per l'escola l'Olivera i, una mica més avall,trobareu el trencall que mena al barri deSant Crist (originàriament sant Cristòfol),presidit per la capella preromànica del mateixnom i envoltada de masos notables comcan Vives, can Vehil o ca l'Amat, ambduesamb imponents torres de defensa.El lloc de Cabrils s'esmenta ja el 1037com a jurisdicció del castell de Vilassar,tot i que no va ser municipi independentfi ns al 1820.

Una antiga capital
Al segle IV aC la Laietània era un vastterritori iber que anava del Garraf al deltade la Tordera i del mar a la serralada prelitoral.La capital era el poblat de Burriac,una incipient urbs d'entre 7 i 10 hectàreesde superfície, amb muralles i trama de carrers,situada al terme de Cabrera i al peudel turó del mateix nom. Al poder políticse li afegia l'econòmic, ja que la ciutatcontrolava les collites de blat del Vallès.Per les restes trobades a can Ros o a canRodon de l'Hort se sap del molt rica queera la Cabrera ibera.

Però la prosperitat va acabar desprésde la segona guerra púnica (218-107aC) quan, derrotada Cartago, Roma vacontrolar els territoris ibers. Burriac es varevoltar l'any 197 contra els ocupants, peròel cònsol Cató va dominar els insurrectes ila capital va perdre tot el poder econòmic ila infl uència política. La imponent torre dedefensa bastida al segle III als Dos Pins és desmuntada i les necròpolis abandonades.Roma trasllada el centre polític i residenciala la vall plana i fèrtil. Apareixen nuclis agrarisa can Modolell, can Bertomeu o can Català.Les troballes posteriors de les termes dea ca l'Arnau, can Benet o de can Rodonde l'Hort indiquen clarament que Cabreratambé va ser centre administratiu on vanviure funcionaris, governador i recaptadors.Al segle I aC la ciutat va decaure enfundar-se Iluro.

El santuari de can Modolell, que va dedicarel culte a Mitra, demostra però que la vallva continuar poblada fi ns als darrers diesde l'imperi. Al segle XI, la construcció delcastell de Burriac o de sant Vicenç va dotaral territori d'una administració feudal fi nsal segle XIII, quan Ferran II la va considerarpart de Barcelona, cosa que tècnicamentvolia dir autonomia municipal.

La Cabrera moderna no viu aliena al seupassat, al contrari, el mostra orgullosa imalda per recuperar-lo i fer, de la seva interpretacióhistòrica, la base de l'avenir. Peraixò el passeig pel poble és majoritàriamentarqueològic. El descobriment del poblatibèric l'any 1881, el de les vil•les a canBertomeu, Modolell, Benet o Català, el deles termes de ca l'Arnau, les més antiguesde la Península, o el recent i espectacularde la vil•la de can Rodon, marquen el creixementdel municipi.

Cabrera ha canviat molt, diu algú queencara recorda que, al carrer Sant Joanon va néixer, hi havia telèfons i un forn jadesapareguts; però és precisament en eldecurs d'aquesta transformació quan elpoble s'ha trobat a si mateix.El nou poble crescut al Pla de l'Avellàconviu amb conreus i fi nques com l'HortaVinyals o la Vilaplana; els moderns xaletsde les urbanitzacions s'harmonitzen ambels antics i bellíssims masos de SantaElena d'Agell. I amb el nou i el vell Cabrera,construeixen el futur.