El dia que va néixer Mataró: la sorprenent història de la ciutat que abans es deia Iluro

Abans que Mataró fos Mataró, ja existia Iluro. Fundada pels romans cap als anys 80-70 aC, aquesta ciutat s’aixecava sobre un petit turó de 28 metres d’altura, entre dues rieres —les actuals Riera i Rierot— i amb una extensió aproximada de sis hectàrees. No era només un nucli urbà: seguint el concepte romà, Iluro comprenia també el territori que l’envoltava, que abraçava gairebé tota l’actual comarca del Maresme i funcionava com a centre organitzador d’aquest ampli espai.

La major part de les restes arqueològiques d’Iluro es conserven avui sota el nucli històric de Mataró, fet que el converteix en un dels jaciments d’època romana més importants de Catalunya. Alguns vestigis es poden veure encara a la superfície, integrats en edificis i places de la ciutat.

D’on ve el nom d’Iluro?

El nom prové de l’antic poblat ibèric Ilduro o Ilturo, situat a l’actual Cabrera de Mar, a pocs quilòmetres. La denominació apareix primer en monedes ibèriques del segle II aC i després en la seva forma llatinitzada, esmentada per autors clàssics com Pomponi Mela, Plini el Vell o Ptolemeu.

El significat exacte és incert: alguns filòlegs apunten a un origen bascoide amb el sentit de “poble d’aigües” o “lloc elevat envoltat d’aigua”, en connexió amb el paisatge de maresmes; d’altres hi veuen un paral·lelisme amb altres topònims romans i ibèrics com Ilerda (Lleida) o Íllora (Granada). Teories més poètiques, com la que vinculava Iluro amb una divinitat de la Lluna, han estat descartades.

Una ciutat romana exemplar

Iluro va ser una fundació ex novo, amb una planificació urbanística modèlica: planta rectangular, carrers en xarxa ortogonal i un complex sistema defensiu amb muralla, actiu fins al segle V dC. Al seu interior hi havia el fòrum, diversos edificis públics, el mercat (macellum), termes, cases senyorials decorades amb mosaics, clavegueres i canalitzacions d’aigua, així com una gran cisterna. També es coneixen diverses necròpolis urbanes i suburbans, i el que podria ser un temple paleocristià.

Durant el regnat de l’emperador August, la ciutat va viure el seu moment de màxim esplendor i va obtenir l’estatut jurídic de municipium. Les excavacions han tret a la llum restes tan destacades com les de la plaça Gran, on hi havia una residència de luxe amb paviments d’opus signinum, o el conjunt arqueològic de Can Xammar, amb mosaics i conductes d’aigua que probablement formaven part de les termes.

Les domus documentades —com la Vil·la dels Caputxins, la dels Dofins i, sobretot, Torre Llauder— testifiquen el passat pròsper d’Iluro. Torre Llauder, situada a l’exterior de la muralla i al costat de la Via Augusta, és una de les joies patrimonials del Maresme: conserva restes de la zona residencial (pars urbana) i de l’espai destinat a l’explotació agrícola. La seva mansió senyorial, organitzada al voltant d’un atri amb impluvium central per a recollir aigua, disposava de banys termals i estava decorada amb rics mosaics de motius geomètrics i vegetals, molts en excel·lent estat de conservació.

Una història de segles

Iluro va viure moments de gran esplendor especialment als segles II i IV dC, mantenint la seva activitat fins a principis del segle VII. Amb el temps, les seves estructures van quedar sepultades, però el nucli històric de Mataró encara conserva part del seu traçat i fins i tot fragments visibles de la seva muralla i clavegueres romanes.

Avui, sota els carrers comercials i les places plenes de vida, descansa el record d’aquella ciutat que va néixer fa més de dos mil anys. El dia que va néixer Iluro, sense saber-ho, també va començar la història de Mataró.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta