Capgròs
Hi ha petits detalls de Mataró que expliquen grans històries. Només cal situar-se davant de l'Ajuntament, aixecar una mica la mirada i observar la façana d'un dels locals comercials de la Riera, actualment ocupat per una popular sabateria. Allà encara hi ha un diamant dibuixat, testimoni discret d'un negoci desaparegut que va formar part de la vida de generacions de mataronins. És el record de Can Diamant. I darrere d'aquest cognom s'amaga una de les històries més singulars de la cultura popular local: la família que durant dècades va tenir cura dels gegants de Mataró.
Can Diamant, una botiga que era de tot menys convencional
La història del comerç, recollida pel Museu Arxiu de Santa Maria a partir de les investigacions de Pilar González-Agàpito, comença amb una barberia situada just davant del consistori. No era una barberia qualsevol: s'hi confeccionaven perruques destinades a teatres de Barcelona, inclòs el Liceu. Amb el temps, Josep Maria Diamant va transformar el negoci en un establiment que venia pràcticament de tot segons l'època de l'any: figures de pessebre, disfresses de Carnestoltes, material per a revetlles i articles de platja. Més endavant, el conegut com a Pepito Diamant hi va incorporar material esportiu, especialment relacionat amb el mar, una de les seves passions.
- Can Diamant va tancar definitivament el 1989, però el seu llegat va molt més enllà del comerç.
Els Diamant, una nissaga imprescindible per als gegants
El cognom Diamant apareix reiteradament en la història de la Família Robafaves. Segons la documentació gegantera recollida per l'historiador Nicolau (Nico) Guanyabens, autor d'Els gegants de la ciutat de Mataró, la participació de la família en la conservació i transformació de les figures s'estén durant diverses generacions. Ja el 1884, el perruquer Diamant va intervenir en la renovació de la imatge dels gegants. El 1919, Manuel Diamant i Adrià va coordinar una reforma que els va retornar una estètica medieval. I el 1930, Josep Diamant i Llobet va executar, sota la direcció artística de Salvador Alarma, una de les transformacions més importants d'en Robafaves i la Geganta, que va definir bona part de la seva fisonomia posterior.
L'aportació familiar no es va acabar aquí. Després de noves reparacions de les tres figures el 1949, Josep Maria Diamant i Montañés va construir en Maneló el 1950, seguint el disseny de Lluís Sabadell, i el 1964 va reconstruir completament els quatre gegants utilitzant estructures de ferro i fibra de vidre. D'aquella intervenció provenen les figures d'en Robafaves i la Geganta actuals, tot i les restauracions posteriors.
La perícia dels Diamant va transcendir Mataró. Aquestes passades Santes, a TV Mataró, Nico Guanyabens, historiador i arxiver, recordava que l'any 1965 Terrassa va encarregar a Josep Maria Diamant la construcció de diversos nans, elaborats a partir dels motlles de les figures mataronines. És per això que alguns capgrossos egarencs s'assemblen extraordinàriament als de Mataró. Una curiositat que demostra com l'ofici artesà dels Diamant va contribuir a estendre la imatgeria festiva mataronina més enllà de la ciutat.
Un petit diamant per recordar una gran història
Avui, Can Diamant ja no existeix i la majoria de vianants probablement passen per davant del seu antic local sense conèixer-ne la història. Però aquell petit símbol de la façana recorda una nissaga que va contribuir decisivament a mantenir vius els personatges més estimats de Les Santes. Cada vegada que en Robafaves, la Geganta, en Maneló i la Toneta tornen a ballar davant de l'Ajuntament, també hi ha una mica de la feina dels Diamant. I potser aquesta és la millor manera d'entendre el patrimoni: de vegades, la història més gran s'amaga darrere d'un detall ben petit.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris