Capgròs
Mataró és la ciutat de Les Santes. La que passa tot el curs esperant que arribi el final del mes de juliol per celebrar la seva Festa Major. Als mataronins se’ls omple la boca i se’ls infla el pit quan parlen de Les Santes, però fins ara, cinc dècades després de la refundació festiva i de l’inici del model actual de festa, la celebració no disposava d’uns protocols oficials que en definissin l’estructura i el relat. Aquest buit s’ha resolt finalment amb l’aprovació del “Protocol de Les Santes, Festa Major de Mataró”, un document que vol definir i preservar el model festiu de la ciutat. Es tracta d’una eina habitual en moltes festes patrimonials de Catalunya, i que ara també adopta la capital del Maresme.
El Protocol de Les Santes es va aprovar mitjançant decret municipal, mentre que el Ple Municipal en va donar compte en la sessió celebrada aquest mes de març. El text estableix un marc de referència per a l’organització i l’evolució de la Festa Major, amb la voluntat de preservar el patrimoni cultural immaterial de la celebració i ordenar-ne el model festiu mantenint el seu caràcter participatiu.
Un document per preservar el patrimoni cultural de Les Santes
El protocol és fruit d’un procés participatiu iniciat l’any 2024, amb la implicació de l’Ajuntament i de diversos agents vinculats a la festa. El projecte va sorgir arran d’un encàrrec de la Comissió Permanent de Les Santes, un òrgan assessor on estan representats partits polítics, entitats i colles vinculades a la Festa Major. Segons la nota de premsa municipal, el treball ha permès “recollir i ordenar el corpus festiu de Les Santes, definint les pautes i paràmetres que han de regir-ne l’organització i celebració”. El document estableix així una referència clara sobre l’estructura de la festa, la seqüència d’actes i els valors que defineixen la celebració.
- Les Santes van ser declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010, un reconeixement que posa en relleu el valor cultural, històric i identitari de la celebració.
- Amb el nou protocol, l’Ajuntament vol reforçar aquesta condició i garantir la transmissió generacional dels seus elements rituals.
Segons el consistori, el document “contribueix a garantir la preservació, coherència i transmissió generacional dels elements rituals, musicals, simbòlics i comunitaris que formen part del patrimoni cultural immaterial de la ciutat”.
Un protocol flexible per ordenar el model festiu
Tot i el seu valor estructurador, el Protocol de Les Santes no té rang normatiu. L’Ajuntament el defineix com un document de referència que permet ordenar el model festiu sense limitar-ne la seva evolució. El text estableix que el protocol “té naturalesa d’instrument marc d’ordenació interna, programàtica i interpretativa del model festiu municipal i no constitueix una ordenança ni un reglament”. Aquesta fórmula permet disposar d’un marc flexible que orienti el futur de la festa, però preservant els elements essencials que en defineixen l’esperit i la identitat.
Un dels pilars del document és el model participatiu de Les Santes, basat en la col·laboració entre administració i ciutadania. El protocol reconeix el paper de la Comissió de Les Santes, les colles institucionals, les entitats culturals, el voluntariat i els serveis municipals, que participen activament en l’organització de la Festa Major.
- Tal com destaca la mateixa nota municipal, “Les Santes no són només una programació cultural, sinó una construcció col·lectiva que implica centenars de persones en la preparació i desenvolupament dels actes”.
L’Ajuntament ha anunciat que properament el document es publicarà íntegrament i es presentarà públicament, amb l’objectiu de donar-lo a conèixer a la ciutadania i reforçar el consens al voltant del model festiu de Les Santes.
La controvèrsia amb les colles institucionals
Malgrat la voluntat de consens, la tramitació del Protocol de Les Santes ha generat controvèrsia amb diverses colles institucionals de la festa. En els darrers mesos del procés administratiu, representants d’aquestes colles han participat en tres audiències prèvies, on han exposat les seves discrepàncies amb la gestió de la Regidoria de Cultura en relació amb el procés d’elaboració dels protocols. Alguns membres de les colles també van assistir al Ple municipal de Mataró on es va donar compte del document.
Durant la sessió plenària, la regidora de Cultura, Heidi Pérez, va proposar una votació simbòlica dels regidors, després que el secretari municipal descartés una aprovació formal del document per motius jurídics. Així, el Ple no va aprovar el protocol, sinó que es va limitar a donar compte de la seva aprovació per decret.
Intervé ara Roser Dorda que fa una pregunta, en nom de l’entitat “Voluntaris i voluntàries de colles institucionals”, en relació a la Festa Major de Les Santes pic.twitter.com/rxFXxMNctq
— Ajuntament de Mataró (@matarocat) March 5, 2026
Aquest fet —que els protocols de Les Santes no s’hagin aprovat en Ple com passa en altres municipis i que, segons les colles, la tramitació i el contingut del document no s’adeqüin al funcionament habitual de la Comissió ni al procés de preparació de la festa— és el que ha alimentat el debat. En les audiències prèvies, les colles han reiterat el seu desacord amb el canvi de procediment en la redacció dels protocols, han denunciat l’incompliment d’acords i terminis aprovats pel Ple, així com la manca de transparència en el procés. També han criticat la urgència imposada en el tram final sense un període d’exposició pública i han reclamat explicacions i la convocatòria del plenari de revisió i tancament de Les Santes 2025.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)