'El gran error de les caixes va ser concedir crèdits a constructors'

“Les caixes ho han fet molt malament”. Així de clar ho va dir dimecres passat l’advocat i historiador de l’economia catalana Francesc Cabana en l’inici d’un cicle de conferències organitzades pel Foment Mataroní. L’acte va consistir en un diàleg amb el periodista mataroní Manuel Cuyàs. El motiu va ser la publicació de l’últim llibre de Cabana, El crepuscle de les caixes, un anàlisi de l’enfonsament del sistema de caixes català.

Segons l’autor totes aquestes entitats es van deixar portar per la bombolla immobiliària “motivades per la cobdícia i l’afany de fer més diners”. Els directors d’oficina es veien obligats a augmentar els seus crèdits i “ho feien en mercats solvents i en d’altres de no solvents”. Però Cabana sustenta que el principal error de les caixes no va ser concedir hipoteques a la gent de carrer sinó en concedir crèdits als constructors. A més, es va atrevir a afirmar que “si fóssim més bones persones, la economia aniria millor”, en el sentit de que s’haurien d’haver tingut més valors ètics. “No valorem els humans per sobre dels valors econòmics”, va afirmar

El cas de Caixa Laietana
Mataró és una de les ciutats més sensibilitzada amb aquest tema. Caixa Laietana era un actiu molt important de la ciutat i la comarca “feia que Mataró fos diferent”, tal i com va dir el periodista Manuel Cuyàs. És per això que la pèrdua d’aquesta caixa ha suposat un cop molt fort per a la ciutat. Aquesta setmana els seus exdirigents han començat a declarar a la comissió del Parlament. 

Tenint en compte que el problema de les preferents afecta a 15.000 famílies de Mataró, el cas d’aquesta entitat va tenir forta presència durant l’acte.  És per això que Francesc Cabana va voler fer una explicació molt clara de què van ser les preferents. La seva tesi va sustentar que aquesta entitat es va veure forçada pel Banc d’Espanya a que augmentés els seus fons propis. La manera que van trobar va ser col·locar les preferents entre els seus clients “de vegades de forma deshonesta i d’altres sense saber ben bé el que feien”. Cabana va apuntar que Caixa Laietana tenia unes 270 oficines, 20 d’elles a Madrid, i que “de ben segur que van perdre més diners a aquestes que no pas a les de Llavaneres, per exemple”.

L’enfonsament del sistema de caixes català
Però no només es va parlar de Caixa Laietana en l’acte d’ahir al Foment Mataroní sinó que l’autor del llibre va voler fer un repàs per l’evolució del sistema català. “Ens hem carregat les caixes que destinaven els seus beneficis a l’obra social i estem premiant als bancs que són els que més practiquen la cobdícia”, afirmava Cabana. 

Els motius pels quals aquest sistema, format per 10 entitats, ha acabat a hores d’ara amb només una són molt diversos. Francesc Cabana ho atribueix a què  Europa no ha tingut mai cap interès en defensar aquestes caixes  i a que hi ha hagut constants enfrontaments amb els bancs dins l’Estat espanyol. Però el més important rau en qui mana a les caixes. En els bancs queda molt clar, ja que que la gestió queda en mans d'un consell d’administració però  a les caixes tot el pes recau en el director general i “tot depèn de si aquesta persona ho fa bé o no”.