'Els que vulguin saber qui va ser en Pujol, aquí s’explica'

"A Mataró hi vaig conèixer molta gent aleshores. L’Anson, en Montserrat, en Martínez Saurí, en Sivilla, en Capell i una pila de gent" (fa una pausa, pensatiu). "Això de les memòries –reflexiona– és molt perillós perquè si et descuides un nom, després et sap greu... ah, sí, també en Castellví, en Boltà. Boltà, oi?...". Jordi Pujol està en un petit despatx al tercer pis del Robafaves parlant amb Capgròs “us conec i us valoro molt”, diu del setmanari. A baix, a la llibreria, hi ha un munt de lectors esperant-lo amb un exemplar de les Memòries sota el braç. S’hi poden distingir moltes cares de l’entorn de CiU, entre ells, precisament, dos noms dels que ha citat Jordi Pujol, en Pim Montserrat i l’advocat Santiago Martínez Saurí. També hi ha Joan Mora, el president local de la Federació. Mentrestant, al despatx, algú colpeja la porta amb energia. "Avi, avi, avi", criden des de fora. En Pujol parla de Premià, però interromp el discurs. “Hola! Mira, aquest és el meu nét, en Josep”, diu i tot seguit prova de rependre el fil. Però el petit vol veure l’avi i segueix reclamant-lo insistentement. És evident que l’entrevista s’acaba aquí. En fi... "Truca’m al despatx demà o dilluns i et respondré les preguntes que queden", s’ofereix Pujol amablement.

Després obre la porta, saluda el seu nét i marxa escales avall. A la primera planta l’espera la seva filla Marta -la mare d’en Josep-, la Marta Ferrussola i en Manuel Cuyàs, el transcriptor de les memòries. “Estic molt content de com ho ha fet en Cuyàs. Una part important del mèrit del llibre, si en té, és d’en Cuyàs, perquè es llegeix fàcilment i sembla que l’hagi escrit jo” ha dit el President durant l’entrevista. Ho repeteix després davant la trentena de persones que han acudit a la presentació. “L’he escoltat en sessions que han durat 9 mesos, però la veu és d’ell”, diu Cuyàs durant la presentació.

El periodista i escriptor explica al públic que el llibre "comença molt maresmenc". És veritat. Hi surten moltes referències a Premià de Dalt i a Premià de Mar. I es parla també de la primera vegada que l’expresident va trepitjar Mataró, concretament a la pàgina 77. És el dia que el jove Pujol va visitar el seu oncle Narcís que és a la presó. “Recordo la comitiva familiar pujant Riera de Mataró amunt, en direcció a l’edifici carcelari”, es pot llegir al llibre. Davant els lectors mataronins, Pujol també explica que en l’intent de crear un banc català va tornar a Mataró per temptejar la compra de Banca Majó, els propietaris de la qual eren el pare i l’oncle de Joan Majó, el primer alcalde democràtic de la ciutat, que posteriorment es convertiria en ministre d’indústria amb Felipe González. L’anècdota que no surt al llibre és la celebració del centenari del tren, el 1948, que Pujol va commemorar disfressant-se d’època, amb companys del grup Torras i Bages. El President explica el capítol que finalment no es va incloure en veu alta.

Premià, de Dalt i de Mar, tenen molt més protagonisme que Mataró al llibre, perquè eren els pobles dels avis de Jordi Pujol. "A Premià de Mar hi tenia una família que era d’esquerres, el meu pare, el meu oncle Narcís. A Premià de Dalt eren de dretes, eren pagesos. En el moment de la guerra, el meu avi, Joan Soley, era alcalde per la Lliga a Premià de Dalt i el meu oncle Narcís era regidor d’ERC a Premià de Mar. Dues famílies políticament ben diverses però que no van tenir mai problemes entre elles", explica l’autor, que continua tenint ben present els paisatges de la seva joventut. "Des de fa dos o tres anys torno a Premià de Dalt i m’hi trobo bé. El poble tenia 1000 habitants quan jo era petit i ara en té 10000 i Premià de Mar en tenia 3500 i ara en té 30000. Actualment conservo molta més família a Premià de Mar que a Premià de Dalt", explica Pujol durant l’entrevista. En el llibre afirma reconèixer el poble tal i com el va deixar. "El casc antic i potser algun dels barris resten igual. Sant Mateu no ha canviat gens. És una meravella. Aquí hi ha la masia de Can Riera. Això és preciós. I per aquí passa un camí que em recorda els camins romans, que estaven acompanyats de pins o de xipressos", descriu resseguint una fotografia publicada a la revista Report Maresme.

A la llibreria s’han repartit números per ordenar la signatura. "Les memòries serveixen per posar-se medalles o criticar els altres i jo no volia que fos ni una cosa ni l’altre" –justifica l’expresident. "Però aquest és un llibre que serveix per saber com es construeix una personalitat, un pensament, un sentiment, unes vivències i unes experiències que van creant una personalitat amb el seu component intel·lectual, religiós i polític. Els que vulguin saber qui va ser en Pujol, aquí s’explica", afirma el President. "És la història d’una convicció i d’una vocació", precisa davant els lectors i per fer-se entendre llegeix un fragment de "La ciutat llunyana" de Màrius Torres, que sintetitza la necessitat de construir un país d’entre les runes.

"Aquest primer volum va de l’any 30 a l’any 80, és un pròleg. Al llibre hi ha acció. Però l’acció política ve al final. El llibre acaba el dia que esdevinc president de la Generalitat. El 8 de maig de 1980. A partir d’aquí vindran vint-i-tres anys d’acció política de govern". Del primer volum s’han venut més de tres-cents llibres al Robafaves. El segon sortirà l’any vinent.