Fa pocs dies, en una entrevista a TV Mataró, el regidor socialista, sr. Gomar, interpel·lat sobre la triple interpretació de l’himne d’Espanya, la Marcha Real, a la processó del Divendres Sant, va manifestar, amb contundència, la seva conformitat amb el fet, perquè, digué, aquest és un himne democràtic. Sofisma avall i a tirar pel dret, fa que sí, sr. Gomar?
Doncs miri, justament per ser aquest un himne democràtic, el seu abast i el seu ús ve regulat, amb molta precisió i exactitud, pel Real Decreto 1568/1997, de 10 d’octubre; en el qual, en cap, ni un, dels seus usos, s’estableix l’ús processional o en altres actes de contingut religiós. Òbviament, per evitar confusió en la separació d’Església i Estat, però, també, per desarrelar el costum, que el franquisme féu norma, d’interpretar la Marcha Real davant les imatges religioses.
Reneix, doncs, sr. Gomar, un brot del nacionalcatolicisme franquista a Mataró, a l’empara o la ignorància del govern socialista?
No voldria deixar de fer esment del conductor de l’entrevista a TV Mataró, que davant la resposta del sr. Gomar no va repreguntar, ni replicar en cap sentit, com tampoc ho féu el dia de la processó, quan sonaren els himnes, i els altres dos convidats manifestaren d’immediat el seu desacord.
És ben sabut que Marshall McLuhan classificà la televisió com un mitjà calent, que converteix el mitjà en el missatge (“the medium is the message”). En el cas de TV Mataró, el mitjà es converteix en un misteri més d’aquesta rància processó. Modestament, aconsellaria a TV Mataró fer un “aggiornamento” sobre la durada, estil, formes i continguts de la transmissió, per evitar d’espessir més el caldo i contribuir a qualsevol deriva poc o gens convenient. Trobo que se’n fa un gra massa!
La negació del sr. Gomar a reconèixer l’errada i evitar-la en el futur ha de tenir alguna explicació.
Cal recordar que tindrem eleccions municipals el maig del 2027. Serà ben interessant de veure com es posicionaran les autoritats locals, govern municipal i Església catòlica, un mes abans de les eleccions, per evitar la repetició dels fets, si es repetirà la marcial audició de la Marcha Real o no, davant la perspectiva electoral i el possible guany o pèrdua de vots per qualsevol decisió sobre aquest tema. Quan es barreja la religió i la política —aquest és un fet polític, una manifestació del nacionalisme espanyol— passen coses, amb uns resultats i derives imprevisibles. Com passa sovint en política, aquells que creuen treure profit d’un fet, aquest mateix per exemple, poden perdre’l. Qui sempre guanya, com la banca al casino, són els que saben nedar bé en les aigües del neopopulisme... normalment, l’extrema dreta. Ull, doncs!