L'error dels socialistes

Ens mereixem els catalans, i en el nostre cas els mataronins, ser governats per un partit que nega a Catalunya, al poble català, el dret fonamental a l’autodeterminació? Repeteixo: no el suport a la independència, sinó, senzillament, el dret bàsic i fonamental a l’autodeterminació dels pobles.

Doncs sí, així ho manifestava sense embuts el regidor socialista senyor Gomar, després d’haver votat a favor de l’autodeterminació al Ple municipal de Mataró per un lamentable “error”, segons digué. Encara recordo, ja fa uns anys, el líder socialista Miquel Iceta darrere d’una gran pancarta a favor de l’autodeterminació de Catalunya... Segurament un altre “error”!

I no pel fet que la Constitució espanyola deixi d’esmentar explícitament aquest dret —com, òbviament, hauria de fer— i que només ho faci implícitament, en el seu article 102, sinó per la paradoxal i trista realitat d’un poble que, havent lluitat i referendat recentment la seva independència, es veu ara governat per un partit que, fins i tot, li nega un dels drets més bàsics i fonamentals: el seu dret democràtic a l’autodeterminació.

Puc entendre el sentiment i el vot contrari a la independència, però mai la negació del dret universal i democràtic a l’autodeterminació dels pobles, del nostre, en aquest cas.

No vull entrar a comentar el dret d’autodeterminació dels pobles, perquè és un tema prou conegut i se n’ha parlat i escrit abastament, amb competència i autoritat. Sí, però, que m’interessa destacar com els catalans, el poble català, s’ajusten i donen perfecte compliment als principis bàsics que el fan subjecte d’aplicació del dret a l’autodeterminació.

Catalunya compleix, amb escreix, tot allò que Michael Kirby diu que ha de posseir un poble per tenir dret a l’autodeterminació i que els experts de les Nacions Unides i la UNESCO validen en aquests casos: tradició històrica comuna, llengua i cultura pròpies, vida associativa i econòmica, institucions, connexió territorial, voluntat de vida en comú i de ser identificats com a catalans, entre les més importants.

Catalunya, per tant, és un perfecte subjecte del dret a la seva autodeterminació. Només ens farem indignes d’aquest dret si acceptem les imposicions i els falsos arguments dels qui ens governen i ens el neguen, en aquest cas el govern socialista, al costat de PP i Vox.

Què lluny queda el socialisme del senyor Gomar i del govern català del socialisme català defensat per Joan Raventós o Josep Pallach, decidits defensors de l’autodeterminació de Catalunya!

Miquel Reniu