L’estiu desllueix la nova Pollancreda de Mataró

La nova Pollancreda de Mataró ha passat en només dos mesos i mig de ser un espai verd, florit i ple de vegetació a presentar un aspecte molt més deslluït. A finals d’agost, després d’un estiu marcat per les temperatures molt elevades i la manca de pluja, bona part de les plantes i arbustos que es van plantar amb la transformació del parc apareixen secs o marronosos.

Es tracta d'una situació decebedora per als veíns del Pla d'en Boet i del Rengle, que s'havien vist sorpresos positivament pel canvi experimentat a finals de primavera. L’espai havia estat durant anys un solar pràcticament sense ús —l’any 2018 es van tallar prop de 80 oms morts per una plaga d’insectes— i, després de les obres, havia estrenat una imatge radicalment diferent.

La inauguració, el passat 13 de juny, havia servit per presentar el nou Parc de la vil·la romana de Torre Llauder -el nou nom oficial d'un espai conegut de tota la vida com la Pollancreda- com una de les grans apostes de renaturalització de la ciutat. L’espai incorporava 842 arbres i prop de 7.000 plantes arbustives, a més de prats naturalitzats, rases de biodiversitat, refugis per a fauna i nous camins i espais d’estada. La inversió en el parc ha estat superior al mig milió d'euros, mentre que el pressupost global del projecte Re-Natura en el qual s’inclou és de 6 milions d’euros, la meitat procedents de fons europeus.

Un canvi molt visible

Al mes de juny, tot i que era evident que la vegetació necessitava temps per consolidar-se, el parc presentava una imatge verda i viva, amb flors, arbustos acabats de plantar i una gran esplanada central coberta d’herba. La nova configuració permetia intuir l’objectiu del projecte: convertir l’antic solar en una nova porta verda a Mataró.

La fotografia de la darrera setmana d’agost és, però, molt diferent. La majoria de les noves plantes apareixen seques, mentre que l’herba de la gran esplanada central ha perdut pràcticament tot el color verd. Al mateix temps, han proliferat males herbes que en alguns punts arriben a ocultar les plantes i flors que encara han sobreviscut.

L’estat actual de la vegetació coincideix amb un estiu especialment exigent, amb temperatures molt altes i poca pluja, en un moment en què bona part de les espècies encara s’estan adaptant al nou emplaçament. L’Ajuntament atribueix bona part d’aquesta situació precisament a les condicions meteorològiques i defensa que, en general, la vegetació evoluciona dins de la normalitat per a aquesta època de l’any.

Pel que fa als arbres i arbustos dels boscos Miyawaki, el consistori assegura que el procés de creixement continua en marxa, tot i que la calor de l’estiu l’ha alentit. En aquests espais, formats per arbres de diferents mides i altres espècies arbustives plantades amb molta densitat, la competència entre exemplars forma part del sistema utilitzat per afavorir-ne un creixement ràpid.

Un dels punts que també ha cridat l’atenció és l’estat dels ginkgo biloba que es van trasplantar. Segons l’Ajuntament, els exemplars no han mort, sinó que estan patint el procés d’adaptació propi d’un trasplantament i evolucionen favorablement.

En el cas de la vegetació arbustiva, el consistori admet que hi ha molta sequedat, però considera que és una situació habitual en aquesta època de l’any. I, en una primera inspecció visual, només s’hi ha detectat un arbre mort. L’Ajuntament assenyala que la mort d’exemplars és un fenomen que també es produeix en altres punts de la ciutat per diferents causes, entre les quals destaca l’impacte de les altes temperatures.

Un parc pensat per consumir poca aigua

La situació actual que presenta el parc contrasta amb un dels principis del projecte de renaturalització: crear un espai més resilient davant la calor i la sequera i amb menys necessitats de manteniment. La intervenció ha incorporat prats naturalitzats i altres solucions pensades per reduir el consum d’aigua, així com rases de biodiversitat capaces de retenir i gestionar millor l’aigua de pluja.

En aquesta mateixa línia s'ha apostat pels boscos Miyawaki, amb plantacions denses i diverses, amb l’objectiu d’afavorir la biodiversitat i accelerar la formació de petites masses forestals. Precisament aquests espais són, segons el consistori, alguns dels que continuen en procés de creixement malgrat l’aturada que provoca la calor estival.

El projecte, executat en el marc de Re-Natura Mataró, ha tingut un cost de 560.637 euros. Les obres van començar el setembre de 2025 i es van donar per acabades al desembre, abans de la plantació i posada a punt de l’espai per a la seva obertura ciutadana.

Ara, a les portes de la tardor, el parc afronta el seu primer estiu complet i deixa una imatge que contrasta fortament amb la que es va voler projectar durant la seva inauguració. La calor ha afectat especialment la vegetació arbustiva i ha fet perdre bona part del verd que lluïa al juny, tot i que l’Ajuntament defensa que els exemplars continuen evolucionant i que la situació entra dins de la normalitat pròpia d’un estiu especialment calorós.

El canvi d’aspecte obre, en qualsevol cas, el debat sobre com respondrà la nova vegetació quan arribi la tardor i fins a quin punt els exemplars que ara presenten símptomes d’estrès recuperaran vigor amb temperatures més suaus. El repte de la Pollancreda serà, així, consolidar-se com el nou pulmó verd de la Porta Laietana i demostrar que el model de renaturalització dissenyat per suportar millor la calor i la sequera pot arrelar en unes condicions climàtiques cada vegada més exigents.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta