Capgròs
El retorn del Festival Shakespeare no és simplement la recuperació d’un festival de teatre. En clau de Mataró i el Maresme és una notícia que remet al passat de fa dues dècades, a una de les apostes culturals més singulars que van fer-se fortes a la comarca i la ciutat. El certamen que va néixer al Maresme, a Santa Susanna, va créixer a la capital de la comarca i va desaparèixer abruptament quan començava a consolidar una dimensió europea tornarà del 8 al 18 d’abril de 2027 reconvertit en el Festival Shakespeare Barcelona Catalunya. I hi ha un fil que no s’ha trencat en tots aquests anys: al capdavant hi continua havent Montse Vellvehí, actriu i directora mataronina estretament vinculada al projecte des dels seus inicis.
La història comença el 2003 a Santa Susanna. L’escenògraf i director Paco Azorín va impulsar un festival dedicat íntegrament a William Shakespeare, una proposta insòlita en el panorama català que aviat va començar a mirar més enllà de la representació convencional dels grans textos del dramaturg anglès. Teatre, dansa, música i diferents lectures contemporànies de Shakespeare van anar conformant-ne la personalitat. Montse Vellvehí, inicialment vinculada a l’equip de direcció, va assumir-ne la direcció artística el 2007.
De Santa Susanna a Mataró: el salt endavant
El gran canvi arribaria poc després. El 2008 el Festival Shakespeare es va traslladar a Mataró, una operació que tenia una voluntat explícita de creixement. L’Ajuntament va entrar aquell mateix any en la Fundació Privada Cultural Festival Shakespeare i la ciutat es convertia en la nova casa d’un projecte que aspirava a guanyar pes i projecció. És a Mataró on el festival va adquirir bona part de la dimensió que encara avui reivindica. La ciutat va deixar de ser únicament un escenari per convertir-se en seu d’un festival especialitzat amb vocació internacional. El 2010, el Shakespeare va entrar a formar part de la European Shakespeare Festivals Network, la xarxa continental que connecta els certàmens dedicats al dramaturg. Aquella incorporació situava el festival català en el mapa europeu, facilitava intercanvis, coproduccions i relacions entre creadors i consolidava el projecte com a punt de referència del sud-oest d’Europa.
Amb perspectiva, les xifres expliquen què havia arribat a ser. En les seves primeres onze edicions, el festival va reunir 97 companyies i més de 13.000 espectadors, amb artistes i produccions procedents, entre altres llocs, d’Anglaterra, França, Itàlia, Dinamarca, els Estats Units, la Xina, el Brasil, l’Argentina, Rússia o Alemanya.
Per a una ciutat com Mataró, sovint situada a l’ombra cultural de Barcelona, aquell era també un element difícil de trobar: un projecte nascut aquí que no necessitava mirar cap a la capital per justificar-se, sinó que establia relacions directes amb festivals i creadors europeus.
El 2011: una cancel·lació que va sacsejar la cultura mataronina
I llavors va arribar el 2011. El nou govern municipal de CiU, encapçalat per l’alcalde Joan Mora, va decidir retirar el suport econòmic al festival i la novena edició es va suspendre només onze dies abans de començar. El govern va argumentar raons pressupostàries. La direcció del certamen, en canvi, va qualificar la decisió d’unilateral i va remarcar que aquella edició ja s’havia plantejat amb un pressupost aproximadament un 50% inferior al de l’any anterior. La decisió va generar una forta polèmica política i cultural a Mataró. Al Ple municipal, el PSC va acusar el govern de no haver buscat un acord de ciutat, de prendre la decisió sense diàleg previ i de perjudicar la projecció cultural de Mataró. El govern de CiU havia justificat la suspensió per “motius exclusivament econòmics”, en el context de les dificultats pressupostàries de l’Institut Municipal d’Acció Cultural.
- Més enllà de la batalla política del moment, la imatge que va quedar va ser especialment dura: un festival ja programat, amb companyies i professionals treballant-hi, desapareixent pràcticament a les portes de començar.
Per al sector teatral, el cop va anar més enllà d’una edició anul·lada. Mataró perdia un projecte que havia aconseguit una cosa complicada: associar el nom de la ciutat a una especialització cultural concreta i reconeixible internacionalment.
Shakespeare va marxar de Mataró, però no va morir
El festival no es va resignar a desaparèixer. Després d’un període d’impàs, va ressuscitar a Barcelona de la mà de La Perla 29, amb el Teatre La Biblioteca com a centre neuràlgic. El 2013 va recuperar activitat al Raval i va celebrar noves edicions lluny de Mataró. Aquella recuperació ja tenia Montse Vellvehí al davant. La directora explicaria aleshores que la cancel·lació mataronina havia estat un cop molt dur, però també que el suport rebut des del món teatral havia estat fonamental per intentar reconstruir el projecte. Després d’aquella etapa, el Shakespeare va tornar a quedar sense continuïtat estable. Fins ara.
El projecte reapareix aquesta temporada sota una estructura més àmplia i amb el nom de Festival Shakespeare Barcelona Catalunya. La primera gran edició d’aquesta nova etapa se celebrarà del 8 al 18 d’abril de 2027 i tindrà caràcter biennal. El Teatre La Biblioteca tornarà a ser-ne l’epicentre, però la voluntat és que el festival s’estengui per diferents teatres de Barcelona i també pel territori. La proposta recupera l’esperit multidisciplinari que sempre va caracteritzar el certamen: programació internacional, estrenes catalanes, espectacles en gira, noves dramatúrgies, semimuntats, concerts, formació acadèmica i nous formats construïts a partir de l’univers de Shakespeare. La Perla 29 n’és ara un dels grans motors, amb la complicitat institucional de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura, l’Institut Ramon Llull i la Diputació de Barcelona.
- El festival també recupera la seva connexió amb la European Shakespeare Festivals Network, una xarxa que avui s’estén per més d’una dotzena de països i que ha avalat novament la incorporació del projecte català.
- I territorialment hi ha un petit detall que permet que el Maresme continuï apareixent al mapa: entre les poblacions on s’anuncia activitat hi figura Argentona.
Montse Vellvehí, el fil mataroní que continua intacte
Però des de Mataró hi ha sobretot un nom que converteix aquest retorn en alguna cosa més que una notícia teatral: Montse Vellvehí torna a dirigir el Festival Shakespeare. És difícil trobar un altre projecte cultural d’aquesta dimensió que mantingui una continuïtat personal tan marcada després de més de dues dècades, diversos canvis de ciutat, una cancel·lació traumàtica i llargs períodes d’aturada. Vellvehí era allà quan el festival encara creixia a Santa Susanna, el va dirigir durant els anys de consolidació a Mataró, va viure la suspensió del 2011 i va participar en la seva reconstrucció posterior a Barcelona. Ara també dirigeix la nova etapa. El Festival Shakespeare no torna a Mataró, almenys no com aquella cita que durant uns anys va formar part del calendari cultural de la ciutat. Però la seva reaparició obliga inevitablement a mirar enrere. Perquè abans de ser Barcelona Catalunya, el Shakespeare va ser Maresme i va ser Mataró. Aquí va créixer, aquí va adquirir dimensió europea i aquí va protagonitzar una de les decisions culturals més controvertides de la política municipal recent. Quinze anys després d’aquell final abrupte, el festival torna a aixecar el teló. I, al capdavant, hi continua havent la mateixa mataronina que es va negar a donar-lo per mort.
Comentaris