Gemma Sancho: “No crec en miracles, crec en la predisposició de la gent”

La directora musical mataronina Gemma Sancho s’estrena aquest 2026 al capdavant de la Missa de les Santes, la popular Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Debuta amb una trajectòria sòlida com a pedagoga musical i directora coral, estretament vinculada tant a l’àmbit educatiu com al cultural de la ciutat. Deixebla de Canals i Gonzàlez, Sancho ha desenvolupat bona part del seu recorregut entre la docència i la direcció musical, com a mestra de Primària de l’escola Lourdes i també al capdavant de la Coral La Nota fins al 2011, quan precisament li va passar el testimoni a Miralles. El seu bagatge inclou, a més, experiències i col·laboracions en projectes diversos, amb etapes a Londres i vinculacions amb espais i muntatges com la Sala Cabanyes, Bella Bèstia o Els Pastorets.

Com està anant la preparació de la Missa de les Santes?

Estem just a la meitat dels assajos i ja comença aquesta sensació de “ai, ai, ai, que s’acosta”. Però alhora em fa molta il·lusió, perquè veig que la gent està molt contenta i en té moltes ganes. Nervis n’hi ha, evidentment, perquè no saps mai com anirà.

Sovint es diu que “les Santes fan el miracle”. Hi creus?

Aquell dia tothom diu que Les Santes fan el miracle, però jo amb miracles no hi crec. Però sí que crec en la disposició de la gent i en la predisposició perquè les coses surtin bé. Això és el que realment ajuda que després hi hagi un resultat òptim. M’han dit allò que el primer any és per patir-la i el segon per gaudir-la. Jo no ho veig ben bé així. L’he patit més preparant-la i pateixo més ara als assajos. Un cop s’han acabat els assajos, ja no pots fer res més. Jo soc molt patidora i molt exigent, i m’agrada que les coses surtin bé, però també s’ha de ser realista.

En quin sentit cal ser realista?

És un cor popular. Hi ha molta gent que no està acostumada a cantar i és una missa molt difícil. Això no ho pot cantar qualsevol. Necessites una tècnica i necessites cantar habitualment, i allà hi ha molta gent que no ho fa; segurament només canta la Missa de les Santes en tot l’any. Per tant, has de ser realista amb el que tens davant. No pots pensar que faràs una cosa impossible. S’ha de fer el que es pugui fer. Però jo la vull gaudir aquell dia, surti el que surti i passi el que passi.

Quina empremta li vols donar com a directora?

Jo li dono l’empremta del que jo he viscut tots els anys que l’he cantada. L’últim cop que la vaig cantar va ser el 2019, quan la dirigia en Jordi Lluch. A mi m’ha agradat conservar el que conec. Igual que quan vaig agafar Els Pastorets fa molts anys: jo els tenia molt interioritzats d’haver-los fet i d’haver-los viscut, i poses l’empremta d’allò que has viscut. He tornat una mica al que sempre havia vingut. 

Comt’has trobat el cor?

Vam arribar a haver de tancar llistes! Ara mateix són unes 150 persones. És molta gent. És veritat que la mitjana d’edat tira cap amunt, però també hi ha gent jove. Aquest any ha entrat jovent de 16, 17 o 18 anys. Sí que és cert que hi ha una franja, potser dels 20 i escaig fins als 40, on hi ha poca gent. La Missa de les Santes, fins que no l’has viscut i no l’has cantat una vegada, no saps com n’és de maca.És molt important la gent que s’hi incorpora.Diuen: “Vull provar-ho perquè m’agrada”. I això és un bon senyal. Vol dir que continua interessant.

La teva trajectòria passa per la pedagogia, les corals, la Sala Cabanyes i Els Pastorets. Com comença tot?

La veritat és que m’ho vaig trobar una mica. Jo vaig començar a fer música aquí, a l’Escola Balmes, quan tenia vuit anys. Vaig dir a casa que volia tocar el piano i em van apuntar pensant que ja me’n cansaria. I aquí estem. Després, el mestre Canals em va sentir cantar quan jo feia solfeig i em va preguntar si m’agradaria sortir a Els Pastorets, perquè buscaven un benjamí. Jo tenia 11 anys i no havia vist mai Els Pastorets. A partir d’allà vaig començar a actuar dalt de l’escenari. Però quan van veure que sabia música, que podia tocar el piano i que podia dirigir, en Josep Maria Cabré i altres persones em van anar relegant al fossat, per dir-ho així, i vaig començar a dirigir petites coses. D’allà va sorgir La Nota. Gent de la meva edat em va dir: “Va, fem una coral fora de la Sala”. I va sortir així. Després una cosa va portar l’altra. Quan comences a dirigir corals, tothom et va demanant. La meva feina principal és la de mestra. He estat a l’escola des que tenia 20 anys i encara hi soc. Però tota aquesta part de direcció me l’he anat trobant una mica sense voler. 

Us heu tret una innovació tecnològica de la butxaca...

Una de les novetats d’aquest any és l’eina per estudiar la Missa, una aplicació o programa que jo vaig proposar que s’havia de fer. La idea era gravar-ho i posar-ho en marxa de cara a l’any que ve, però la comissió hi va estar molt interessada i ho vam tirar endavant. Serveix perquè la gent perdi la por d’entrar-hi. Amb aquesta eina pots estudiar des de casa. Pots escoltar la teva veu, sentir-la amb el baix, amb el tenor, pujar-la o baixar-la. Si tens temps i ganes, és una eina molt útil. En el món coral ja existeixen moltes pàgines i aplicacions per estudiar grans obres de Bach, Mozart, Beethoven o qui sigui. Doncs per què no fer-ho amb la Missa de les Santes?

És la manera de garantir-ne el futur?

Hi ha molta feina a fer. En Pere Gonzàlez, per exemple, sempre diu que volia que la Missa sortís de Mataró, i la va fer sortir al Palau. Però també hem de trobar la manera de donar-la a conèixer a les generacions més joves. Hem de fer que, com a mínim, tinguin interès a venir a veure-la i a sentir-la. Després potser algú dirà que no li interessa i no passa res. Però si el cor es va envellint i les noves generacions no tiren, arribarà un moment que els que ara tenim 50 anys en tindrem 70 i ja no tirarem més. Això és una feina que hem de fer. Jo tinc alguna idea, tot i que encara no l’he barrinada gaire. Però coses es poden fer. Ara bé, aconseguir que la gent jove s’interessi és complicat. 

Amb unes 150 persones, com es resol la disposició del cor dins Santa Maria?

Continuarem amb una disposició semblant a la que es va fer el 2023, amb ‘la capsa’ d’en Gabriel Miralles. 

Com controles que tothom canti bé?

No fem càsting i si em preguntes si hi ha gent que canta malament, sí, n’hi ha. Però és un cor popular. Fa anys hi va haver polèmica perquè algun director va voler fer una mena de càsting, i se li van tirar a sobre. La meva opinió és que el cor de la Missa de les Santes ha de ser un cor popular, sí, totalment. Ara, la pot cantar tothom? No. De vegades hi ha gent que no és conscient que no canta bé. I clar, com a directora vols que s’escolti el millor possible.

Això et preocupa?

No m’hi atabalaré massa, perquè jo no puc fer miracles. El que sí que puc fer és treballar la disposició, col·locar la gent, saber qui pot fer què. Crec que hauria d’haver fet una prova de veu a tothom que no conec, no per dir que algú no pot cantar, sinó per saber fins on pot arribar cada persona. 

No creus en miracles però tens alguna superstició?

El que sí que tinc és molta fe, però fe de veritat. Aquell dia, miracles no, però sí que és una missa. I si no tens fe que això vagi bé, pleguem. Ara bé, darrere de la fe hi ha una feina feta. I això em tranquil·litza, perquè veig que la gent està entusiasmada, està contenta, ve als assajos i es treballa bé.

I quan abaixis la batuta...

Respiraré. M’han encarregat una cosa important i la responsabilitat hi és: hi haurà totes les autoritats, tota la gent a Santa Maria, tota la gent que ho mirarà per televisió… I vull que surti bé.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta