Una vintena de persones —tècnics municipals, representants d'entitats i veïns de Cerdanyola— han visitat sis equipaments comunitaris de París entre el 8 i el 10 de novembre per recollir idees per a l'Espai Vida, el futur centre del barri. Què ha de ser? Un centre cívic de nova generació, un gran equipament cultural, un espai de trobada per a les entitats, un lloc on rebre serveis i acompanyament en les gestions quotidianes o un pol d'innovació social i comunitària? O una mica tot plegat? La resposta encara no està tancada, però el viatge ha deixat algunes pistes sobre el futur d'un dels grans projectes de la transformació de Cerdanyola.
La delegació, encapçalada per l'alcalde, David Bote, i la regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable, Laura Seijo, no buscava un edifici per copiar, sinó conèixer diferents maneres d'organitzar, gestionar i dinamitzar espais que combinen cultura, serveis, activitat econòmica i participació ciutadana, i començar a imaginar quines podrien funcionar a Cerdanyola. Bote destaca que a París les iniciatives socials i les associacions tenen molta força i estan molt lligades als reptes de la ciutat en cohesió social, economia i inserció laboral. "Ens ajuden a entendre un equipament que no només respongui a una necessitat, sinó a un repte: rellançar un barri com Cerdanyola amb més sentiment comunitari, més identitat i un paper clau en el conjunt de la ciutat".
La conclusió compartida pels participants és que l'Espai Vida haurà de tenir identitat pròpia i respondre a les necessitats reals del barri. Les visites han mostrat models molt diferents, des de propostes properes al centre cívic tradicional fins a fórmules híbrides de cultura, restauració, economia social i oci. Entre tots, però, hi ha una idea recurrent: un equipament no funciona només per les seves instal·lacions, sinó per la capacitat de generar activitat, atreure persones i fer que la ciutadania se'l senti seu.
La delegació, amb la bandera mataronina al Centquatre. Foto. V. B
Un projecte de 16 milions que encara ha de definir els seus usos
L'Espai Vida tindrà uns 4.000 metres quadrats i s'ubicarà a l'illa delimitada per la plaça Onze de Setembre, el passeig de Ramon Berenguer III i els carrers de l'Estadi i del Rosselló. La intervenció comportarà l'enderroc de l'actual Centre Cívic de Cerdanyola, l'Espai Jove, el Centre de Formació d'Adults Els Tarongers i un edifici privat actualment en desús. També inclourà la reurbanització i renaturalització de l'entorn, amb noves àrees verdes, espais d'estada, refugis climàtics i un amfiteatre a l'aire lliure.
El pressupost estimat és de 16 milions d'euros: 14 per a l'equipament i 2 per a la urbanització dels entorns. El projecte forma part de Cerdanyola Viva, una transformació que compta amb 12,5 milions d'euros de finançament del Pla de Barris i Viles 2025-2029.
El concurs d'idees es troba en la segona fase, després que el jurat hagi seleccionat sis propostes finalistes d'entre les 26 presentades. Els equips d'arquitectura han de desenvolupar ara les seves idees, incorporant els usos previstos i l'organització dels espais interiors i exteriors, i la proposta guanyadora es coneixerà abans que acabi el 2026. Queda per concretar, però, bona part del programa funcional i, sobretot, el model de gestió: qui l'assumirà i amb quina estructura. També caldrà determinar quins serveis s'hi concentraran, quina oferta cultural tindrà, com s'organitzaran els espais per a joves i famílies i de quina manera es garantirà que l'activitat arribi al conjunt de la població.
Els entorns de Can Morros es transformaran amb la creació de l'Espai Vida. Però com serà?. Foto: R. Gallofré
Maison 13 Solidaire, el model que més s'acosta a un casal de barri
De les sis experiències visitades, Maison 13 Solidaire, al districte 13 de París, és probablement la que ofereix una referència més directa per imaginar el funcionament quotidià de l'Espai Vida. És un equipament social nascut de la reivindicació dels mateixos veïns, que reclamaven un centre de proximitat en una zona que no en tenia. L'Ajuntament va intervenir per fer possible el projecte, però la implicació ciutadana n'és un dels principals trets distintius.
El centre combina serveis i activitats de tota mena: tallers de ioga, gimnàstica, costura o jardineria, sortides culturals, excursions i iniciatives de reforç escolar. També ofereix acompanyament en tràmits administratius a les persones que necessiten ajuda, una funció especialment rellevant ara que cada cop més gestions amb les administracions es fan per via telemàtica.
La Maison 13 Solidaire, al sud de París
El tret diferencial és com s'incorpora el veïnat. Els habitants tenen representació en el consell d'administració i participen tant en la governança com en la programació: no són només usuaris, sinó que intervenen en les decisions sobre què s'hi fa i com s'organitza l'espai. La directora, Isabel Racapé, va explicar que la participació "forma part del cor del projecte". Fins a quin punt tindran les entitats i el veïnat aquesta capacitat de decisió a l'Espai Vida, més enllà de poder-hi organitzar activitats, és una de les qüestions que haurà de resoldre Mataró.
Aquesta proximitat és la que ha despertat més interès entre els representants de Cerdanyola. Marta Castillo, de l'Associació Veïnal de Cerdanyola, considera que ha estat una de les experiències més útils de la missió. "Creiem que podem aplicar certes coses pel que fa a l'arrelament al territori i al barri, la interacció comunitària, la participació i la implicació. Volem un espai obert i realment participatiu i enriquidor, basat en les necessitats del barri", explica.
Un dels talles de la Maison 13 Solidaire. Foto: V. B.
Ángel Espartero, president de la Casa de Andalucía, destaca la utilitat del model per la seva capacitat d'oferir respostes a necessitats quotidianes. "És molt interessant la forma de gestió que tenen i com ajuden la gent més gran a gestionar tràmits que avui dia ja es fan telemàticament", assenyala. Adverteix, però, que no es tracta de reproduir cap equipament literalment: "Potser copiar-los tal qual no seria convenient per al barri de Cerdanyola, perquè tenim unes altres necessitats. Ens serveix per agafar aquelles coses clau que creiem que al barri poden funcionar i poden ajudar moltíssim".
De les activitats de barri a un gran equipament cultural
Si Maison 13 Solidaire representa una possible evolució del centre cívic de proximitat, CENTQUATRE-PARIS ofereix una perspectiva molt més ambiciosa pel que fa a la dimensió cultural. Allotjat en unes antigues instal·lacions funeràries municipals, destaca per les dimensions i per la diversitat d'activitats que hi conviuen.
Centquatre París, en una foto d'arxiu
El centre rep al voltant de 600.000 visitants anuals i combina la creació artística, les activitats culturals i la vida quotidiana del barri. Acull companyies residents, artistes i projectes de creació, però també persones que hi passen, s'hi troben o utilitzen les instal·lacions sense assistir a cap espectacle. Disposa de diferents auditoris i espais per a disciplines diverses, amb una mirada pluridisciplinària que afavoreix el creuament entre expressions culturals. No funciona com un equipament aïllat, sinó com un espai de pas i de trobada integrat en la trama urbana.
Aquesta dimensió cultural també apareix a les expectatives d'algunes entitats de Cerdanyola. Eva Joyas, de la Peña Al-Andalus, reclama un espai escènic al barri: "Personalment, el que m'agradaria és que hi hagués un auditori on no haguéssim d'anar al Teatre Monumental. Que puguem fer coses al nostre barri per a la gent del nostre barri, tot i que s'obri a la ciutat, és clar".
La petició obre un debat sobre quina dimensió ha de tenir l'oferta cultural de l'Espai Vida i quin paper ha de jugar en el conjunt de la ciutat. Un auditori o una sala polivalent donarien resposta a les entitats i evitarien que determinades activitats hagin de sortir del barri; un equipament capaç d'atreure públic d'altres barris, a més, podria convertir-se en un nou pol cultural de Mataró.
Interior del CentQuatre. Foto: V. B.
Ground Control: un espai per quedar-s'hi
Ground Control és un gran espai híbrid instal·lat en unes antigues dependències ferroviàries de París. Va començar a funcionar el 2017 amb una previsió de tres anys, mentre s'esperava que es desenvolupés un projecte immobiliari als terrenys, però la demora d'aquesta transformació n'ha allargat la vida. La directora, Lea Blanchemanche, va explicar que "aquesta provisionalitat condiciona les inversions: les actuacions d'adequació no estan pensades per a un equipament definitiu". Tot i això, s'ha consolidat com un lloc de trobada amb una programació molt diversa.
Ground Control, en una imatge d'arxiu
La proposta combina restauració, cultura, oci i activitats de caràcter social. La zona gastronòmica pot acollir fins a 2.200 persones i conviu amb espais de banys i sauna, que atrauen públics amb interessos diferents. A la programació dels promotors s'hi sumen les activitats proposades per entitats i altres agents, de manera que hi caben des de trobades literàries d'una trentena de persones fins a festivals amb milers d'assistents.
L'objectiu és que la gent hi trobi diferents motius per tornar-hi i passar-hi temps. La cultura, l'alimentació i l'oci són els pilars, però també hi tenen pes la solidaritat i el compromís social. Per a l'Espai Vida, la lliçó no són les dimensions ni l'orientació comercial, sinó la idea d'un espai viu durant bona part del dia, on l'activitat quotidiana i les relacions que s'hi generen són tan importants com la programació formal.
La delegació, al Ground Control. Foto: V. B.
La Communale i la Maison des Canaux: altres maneres d'entendre la dinamització
La Communale Saint-Ouen, a Saint-Ouen-sur-Seine (municipi dins l'àrea metropolitana de París), ocupa una antiga fàbrica industrial d'Alstom. És un altre espai híbrid de grans dimensions, amb un mercat de restauració, comerç i activitats que aprofita l'atractiu gastronòmic per generar moviment i convertir-se en punt de trobada. La programació d'esdeveniments, les activitats familiars i les propostes culturals amplien els motius per visitar-lo.
Reunió de treball a la Maison des Canaux. Foto: V. B.
La Maison des Canaux, en canvi, està dedicada a l'economia social, solidària, circular i sostenible. Impulsada per l'associació Les Canaux amb el suport de l'Ajuntament de París, ofereix espais de treball i acompanyament a empreses i iniciatives que comparteixen aquests valors. La seva directora, Marie Floquet, va explicar que el projecte no es limita a cedir espais: a través de l'assessorament, la formació i el treball compartit, ajuda les iniciatives petites a consolidar-se i a accedir a oportunitats que sovint els queden lluny, com la contractació pública.
L'interès de la delegació s'ha centrat en el model de gestió i en les possibilitats d'aplicar-lo a altres projectes de ciutat, especialment els d'economia circular. Té més encaix en altres iniciatives municipals -com ara el futur Parc de l'Economia Circular- que en el funcionament ordinari de l'Espai Vida, però amplia la mirada sobre el paper dels equipaments públics en l'impuls de projectes socials i econòmics.
Vista de la Communale Saint-Ouen. Foto: V. B.
Césure i la importància de la flexibilitat
La primera visita del programa va ser Césure, un projecte de 25.000 metres quadrats instal·lat en un antic campus universitari vinculat a la Sorbona i gestionat per la cooperativa Plateau Urbain. Hi conviuen prop de 200 organitzacions de diferents àmbits, en un model d'urbanisme transitori que aprofita edificis buits per donar espai a iniciatives culturals, socials i econòmiques.
La directora de comunicació, Camille Bricout, va defensar la necessitat d'atrevir-se a activar espais que, altrament, quedarien sense ús. "Hi ha molts edificis buits i gent que no té lloc on treballar, i val la pena atrevir-se", va explicar. La temporalitat del projecte, que haurà d'abandonar l'edifici en els pròxims anys, obliga a adaptar-se i a no voler-ho tenir tot definit des del primer moment.
Visita a Le Cesure. Foto: V. B.
Les grans dimensions, l'orientació més vinculada a l'activitat estudiantil i el caràcter provisional de les instal·lacions van fer més difícil als participants identificar-hi un model directament traslladable a Cerdanyola. Tot i això, la flexibilitat i l'aprofitament d'espais diversos ha estat un dels aprenentatges presents al llarg de les visites.
Alicia Martínez, professora del Centre de Formació d'Adults Els Tarongers, és una de les participants que més ho destaca: "Hem vist tota mena d'espais molt diferents. D'alguns ens emportem petites coses que es poden replicar a l'Espai Vida i d'altres potser no són el nostre cas. Però, sobretot, em quedo amb la manera de gestionar-los, les activitats que proposen i la flexibilitat. Crec que l'Espai Vida hauria de ser un espai flexible per acollir les necessitats del barri".
Un espai de convivència per a tot Cerdanyola
Els representants veïnals que han participat en el viatge coincideixen que la implicació de les entitats ha de tenir continuïtat quan arribi el moment de concretar el projecte. Domingo de la Ossa, de l'Associació Cultural Murciana Virgen de las Maravillas, valora haver pogut formar part de la delegació: "L'Ajuntament diu que compta amb les entitats i la gent del barri per crear una estructura que serà per al barri. Poder venir, dir la nostra i ajudar el consistori i els seus tècnics a donar una visió del que volem, en base a la nostra idea i participació, és molt important".
Communale Saint Ouen, en una foto d'arxiu
Pel que fa al resultat final, defensa que l'Espai Vida ha de ser un lloc que afavoreixi la convivència entre generacions i col·lectius: "Ha de ser un espai de convivència entre els joves, amb implicació dels veïns i de tot el barri per fer activitats, atreure gent i fer entre tots un barri i una ciutat més solidària i més reconfortant".
És la idea que resumeix els aprenentatges del viatge: un equipament on es generin relacions, on les entitats treballin conjuntament, on els joves tinguin espais propis, on la gent gran rebi acompanyament i on la cultura tingui presència més enllà dels grans equipaments del centre de la ciutat. París ha ofert exemples de com fer-ho, però la resposta definitiva haurà de sortir de Cerdanyola. La qüestió ja no és només quin edifici es construirà, sinó què hi passarà cada dia, qui el farà funcionar i fins a quin punt el barri el sentirà seu.