Cerdanyola comença a dibuixar el seu Espai Vida a partir de l’experiència de París

La delegació de Mataró que viatja a París per conèixer experiències d’equipaments comunitaris i culturals comença a trobar algunes de les claus que podrien definir el futur Espai Vida de Cerdanyola. Les visites a Césure, La Maison des Canaux i Maison 13 Solidaire han permès descobrir models de gestió diversos, amb un element compartit: la voluntat de generar activitat, implicació ciutadana i cohesió social a partir de les necessitats del territori.

L’expedició, que s’allargarà fins dimarts 10 de novembre, compta amb una vintena de participants, entre els quals hi ha l’alcalde de Mataró, tècnics municipals i representants d’entitats i del veïnat de Cerdanyola. La presència de les associacions és un dels aspectes més ben valorats pels participants, que consideren que la seva implicació pot ajudar a definir un equipament que respongui a la realitat quotidiana del barri.

"Valorem molt positivament que hagin convidat les entitats i els veïns i veïnes del barri. Tenim una visió més certera i del dia a dia, i estem molt agraïts per aquesta oportunitat", explica Marta Castillo, de l’Associació Veïnal de Cerdanyola. Castillo destaca que les experiències visitades presenten "tarannàs, gestions i governances molt diferents", però que permeten identificar idees aplicables al futur equipament mataroní.

Entre els referents, assenyala especialment Maison 13 Solidaire, pel seu arrelament al territori i la manera de fomentar la interacció comunitària. "Creiem que podem aplicar certes coses de les que estem veient pel que fa a l’arrelament al territori i al barri, la participació i la implicació. Volem un espai obert, participatiu i enriquidor, basat en les necessitats del barri", apunta.

Maison 13 Solidaire, un equipament nascut de la demanda veïnal

La visita a Maison 13 Solidaire ha estat una de les experiències que més interès ha despertat entre els representants de Cerdanyola. El centre social del districte 13 de París va néixer arran de la demanda dels mateixos veïns, que reclamaven un equipament de proximitat.

El model situa els habitants al centre del projecte. Els veïns participen en la governança de l’espai, amb representació al consell d’administració, i impulsen activitats que van des del ioga, la gimnàstica o la jardineria fins a les excursions i el reforç escolar. L’equipament es concep com un espai social construït amb la ciutadania i per a la ciutadania.

Per a Ángel Espartero, de la Casa de Andalucía de Mataró, la visita està sent "molt interessant". "Ha estat un encert que l’Ajuntament hagi comptat amb les entitats del barri, perquè al final som al barri i treballem amb i per al barri. Coneixem més les necessitats de la població", afirma.

Espartero destaca especialment l’acompanyament a la gent gran en la realització de tràmits administratius que actualment es fan de manera telemàtica, una funció que considera traslladable a Cerdanyola i que pot tenir un impacte directe en la vida quotidiana de les persones.

El representant de la Casa de Andalucía, però, adverteix que no es tracta de copiar literalment els equipaments visitats. "Hem vist espais que estan molt bé, però potser copiar-los tal qual no és convenient per al barri de Cerdanyola, perquè tenim unes altres necessitats que aquí no tenen. Ens serveix per agafar aquelles coses clau que al barri poden funcionar i ajudar moltíssim".

Espartero resumeix les expectatives que genera el projecte amb una valoració positiva: "Crec que un espai com Masion 13 a Cerdanyola seria molt maco i aportaria moltes coses molt valorables".

La directora de Maison 13 Solidaire, Isabel Racapé, ha explicat que l’equipament va néixer "de la reivindicació veïnal en una zona que no disposava d’un centre social". La iniciativa va comportar també una intervenció municipal per arranjar l’entorn, amb la voluntat de crear un espai de proximitat que respongués a les demandes dels habitants.

La participació "forma part del cor del projecte, tant en la governança com en la programació d’activitats", segons Racapé. Una experiència que permet observar com un equipament comunitari pot esdevenir una estructura construïda des del barri i al seu servei.

Espais híbrids per atrevir-se a innovar

Una altra de les experiències visitades és Césure, un espai de 25.000 metres quadrats instal·lat en un antic campus universitari vincula a la Sorbona i gestionat per la cooperativa Plateau Urbain. Acull prop de 200 organitzacions i funciona com un laboratori d’urbanisme transitori, on conviuen projectes culturals, socials i econòmics que comparteixen espais i recursos.

Camille Bricout, directora de comunicació de Césure, destaca la necessitat d’atrevir-se a activar espais que, d’altra manera, podrien quedar en desús. "Hi ha molts edificis buits i gent que no té lloc on treballar, i val la pena atrevir-se", explica.

Es tracta d'un projecte en precari, ja que en qüestió de pocs anys hauran d'abandonar l'edifici per traslladar-se a una nova seu. La transitorietat, admet Bricout, pot resultar frustrant, però també empeny a generar iniciatives i a no voler-ho tenir tot planificat des del principi. "Cal deixar-se portar i adaptar-se a les dinàmiques que es vagin produint", apunta.

Aprofitar espais disponibles, facilitar la convivència entre projectes diversos i permetre que les dinàmiques comunitàries evolucionin són algunes de les idees que la delegació mataronina pot incorporar al debat sobre el futur Espai Vida de Cerdanyola.

Acompanyar les iniciatives econòmiques i socials

La Maison des Canaux, impulsada per l’associació Les Canaux amb el suport de l’Ajuntament de París, ofereix una altra perspectiva: la de l’economia social, solidària, circular i sostenible.

La directora del centre, Marie Floquet, ha explicat que el model "no es limita a facilitar un espai de treball a les empreses i iniciatives que hi participen, sinó que les acompanya al llarg de tot el procés". Les organitzacions poden obtenir beneficis individuals, però alhora contribueixen a un "projecte col·lectiu", comparteixen experiències amb altres actors i accedeixen a recursos per desenvolupar la seva activitat.

Un dels aspectes destacats és el suport a les petites empreses perquè puguin accedir a la contractació pública. L’equipament les prepara per presentar-se a concursos i aconseguir contractes, sovint dominats per empreses de més dimensió, mitjançant assessorament, formació i espais de treball compartit.

També disposa de tallers professionals i ofereix orientació sobre els processos de tramitació, amb l’objectiu de facilitar que els projectes de l’economia social puguin créixer i consolidar-se.

Aquest model amplia les possibilitats de l’Espai Vida més enllà de la programació cultural i comunitària, incorporant la dinamització econòmica i l’acompanyament a iniciatives locals.

"Un espai de convivència entre els joves i tot el barri"

La participació dels representants veïnals en el viatge és especialment rellevant per a Domingo de la Ossa, de l’Associació Cultural Murciana Virgen de las Maravillas, que considera que l’experiència permet materialitzar la voluntat municipal de comptar amb el veïnat en la definició del projecte.

"És una vivència molt positiva. L’Ajuntament diu que compta amb les entitats i la gent del barri per crear una estructura que serà pel barri. Poder venir, dir la nostra i ajudar el consistori i els seus tècnics a donar una visió del que volem, en base a la nostra idea i participació, és molt important", afirma.

De la Ossa considera que conèixer models d’altres països permet incorporar experiènciees de ciutats que han avançat en aquest àmbit i adaptar-les a les possibilitats de Mataró. "El que estem veient ens permet agafar idees del que fan fora d’Espanya, que van més avançats, i adaptar-ho a la mida que puguem al nostre barri i al nostre territori".

Pel que fa al futur equipament, defensa que ha de ser un lloc de convivència i implicació de tota la ciutadania. "Ha de ser un espai de convivència entre els joves, on hi hagi implicació dels veïns i de tot el barri per fer activitats i atreure gent, i per fer entre tots un barri i una ciutat més solidària i més reconfortant".

La delegació continuarà aquest dimarts les visites a altres equipaments de París i l’entorn metropolità. El programa inclou Ground Control, La Communale de Saint-Ouen i CENTQUATRE-PARIS, tres espais que permetran ampliar la mirada sobre els diferents models de gestió, participació i dinamització comunitària.

El repte, en tot cas, no és reproduir cap fórmula de manera literal. Les primeres impressions del viatge apunten a la voluntat de construir un Espai Vida amb identitat pròpia, arrelat a Cerdanyola i capaç de convertir-se en un punt de trobada, creació, participació i oportunitats per al conjunt del barri.