Carregant...
Els docents tallen la C32 al seu pas per Mataró. Foto: ACN

Redacció / ACN

Per què hi ha vaga docent el primer dia de curs? Els motius d'un conflicte que ve de lluny

USTEC, CGT i altres organitzacions convoquen una aturada aquest dimarts, 8 de setembre, coincidint amb la tornada a les aules al Maresme i arreu de Catalunya, després de mesos de mobilitzacions i negociacions sense acord

USTEC, CGT i altres organitzacions convoquen una aturada aquest dimarts, 8 de setembre, coincidint amb la tornada a les aules al Maresme i arreu de Catalunya, després de mesos de mobilitzacions i negociacions sense acord

El curs escolar comença aquest dimarts, 8 de setembre, amb una situació excepcional: vaga docent al Maresme i al conjunt de Catalunya. La convocatòria, impulsada per USTEC i CGT, dos dels sindicats presents a la mesa sectorial, compta també amb el suport d'altres organitzacions com la Intersindical i la COS, així com de l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC).

L'aturada arriba després d'un curs passat marcat per mesos de mobilitzacions, protestes i negociacions amb el Departament d'Educació. Malgrat els acords assolits entre el Govern i alguns sindicats, les organitzacions convocants consideren que les millores aconseguides són insuficients i que bona part de les reivindicacions que van originar el conflicte continuen sense resposta.

La reunió mantinguda dijous passat entre la consellera d'Educació, Esther Niubó, i els representants d'USTEC i CGT no va servir per desconvocar la vaga. Els sindicats reclamen reobrir la negociació i establir un calendari concret per abordar les qüestions pendents, mentre que el Departament ha demanat un "parèntesi" en les mobilitzacions i ha plantejat una agenda de treball.

Docents a l'interior de l'Ajuntament de Mataró en una jornada de protestes el curs passat. Foto: ACN



Les cinc grans reclamacions de la vaga educativa

1. Més inversió en educació. Els convocants reclamen arribar al 6% del PIB destinat a educació, amb un calendari concret per assolir aquest objectiu i revertir les mancances acumulades als centres.

2. Més recursos i menys alumnes per aula. Demanen incrementar les plantilles i reduir les ràtios, especialment per millorar l'atenció individualitzada i donar resposta a les necessitats reals de cada centre.

3. Una escola inclusiva amb recursos. Reclamen que l'aplicació del model d'educació inclusiva vagi acompanyada dels professionals, suports i recursos necessaris perquè l'atenció a la diversitat no recaigui exclusivament sobre els centres i el professorat.

4. Blindar el català a l'escola. La defensa del català com a llengua vehicular i la necessitat de reforçar-ne l'ús als centres educatius és també una de les demandes compartides pels col·lectius mobilitzats.

5. Aules adaptades a la crisi climàtica. Les altes temperatures als centres han situat sobre la taula la necessitat d'invertir en la climatització i l'adaptació dels edificis escolars davant episodis de calor cada cop més freqüents.



Més recursos, menys ràtios i el 6% del PIB

El principal rerefons de la protesta és la reclamació de més recursos per a l'educació pública. Els sindicats denuncien que els centres continuen patint mancances de personal i que les millores anunciades no s'han traduït en canvis suficients en el dia a dia de les aules.

Entre les principals demandes hi ha la necessitat d'abaixar les ràtios d'alumnes, incrementar els recursos per atendre la diversitat i garantir una aplicació efectiva de l'escola inclusiva. També reclamen que Catalunya destini el 6% del PIB a educació, amb un calendari concret per assolir aquest objectiu.

L'institut-escola Ángela Bransuela de Mataró, en una imatge d'arxiu. Foto: R. Gallofré

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha reconegut que durant el curs passat es van produir avenços gràcies a la mobilització, però ha insistit que no són suficients. Segons el sindicat, el malestar persisteix perquè molts docents perceben que, quan tornin a les aules, "no hi haurà cap canvi" substancial respecte al curs anterior.

Per a la CGT, la qüestió tampoc no és principalment salarial. La seva secretària general de la Federació d'Ensenyament, Laura Gené, ha resumit la posició del sindicat assegurant que "això no va de sous, això va de recursos". La central reclama un "acord real amb el comitè de vaga" i rebutja desconvocar les mobilitzacions sense compromisos concrets.

El català, la inclusiva i unes aules preparades per a la calor

Les reivindicacions van més enllà de les condicions laborals. Els convocants també situen sobre la taula la necessitat de blindar el català com a llengua vehicular, millorar l'aplicació del model d'escola inclusiva i garantir que els centres disposin dels recursos necessaris per atendre tot l'alumnat.

Mobilització contra les retallades de grups d'escola públics. Foto: Lluís Rugama

Un altre dels elements que ha anat guanyant pes és l'impacte de la crisi climàtica als centres educatius. Les elevades temperatures a les aules s'han convertit en una nova mostra, segons les organitzacions educatives, de les mancances estructurals dels equipaments. La plataforma Aules que Cremen ha denunciat aquests darrers dies temperatures superiors als 35 graus en algunes aules de Barcelona i de més de 31 graus a Almacelles.

La qüestió de la calor ha entrat també de ple en el debat polític. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el Govern presentarà en les pròximes setmanes un programa per abordar les altes temperatures als centres educatius. Illa ha recordat que un de cada quatre centres escolars catalans és anterior al 1965 i ha admès la complexitat d'afrontar una problemàtica acumulada durant dècades.

El Govern demana una treva i defensa els recursos invertits

Poques hores abans de l'inici de la vaga, Salvador Illa ha fet una crida als docents i als sindicats perquè facin un "parèntesi" en les mobilitzacions. El president ha assegurat que respecta el dret a vaga, però ha demanat també "respecte al dret a l'educació", que considera compatible amb l'aturada.

La consellera Niubó, amb alumnes del Biada, el curs passat

Illa ha admès que "segur" que el Govern hauria pogut fer les coses millor "en algun moment", però ha defensat l'esforç inversor del seu executiu en educació i ha insistit que manté la voluntat d'obrir un debat més ampli sobre el futur del sistema educatiu.

En una línia similar, la consellera Esther Niubó ha demanat als sindicats "canviar el to per avançar" i aposta per continuar negociant. En el cas concret de l'escola inclusiva, Niubó ha descartat derogar el decret actual, però sí que ha reconegut la necessitat de revisar-lo quan es compleixen prop de deu anys de la seva implantació.

Una vaga que pot no ser l'última

Els sindicats, però, no consideren que les propostes del Govern siguin suficients per tancar el conflicte. La Intersindical ja ha advertit que la del 8 de setembre podria no ser l'última mobilització del curs, mentre que la COS considera que l'any escolar comença "de la mateixa manera que va acabar".

L'Assemblea Educativa de Catalunya, que ha anat guanyant protagonisme en els darrers mesos, aprofitarà la jornada de vaga per celebrar assemblees i debatre un document de reivindicacions que inclou qüestions com la reducció de ràtios, els recursos per a la inclusiva, el reconeixement del personal educatiu i l'assoliment del 6% del PIB destinat a educació en un termini de dos o tres anys.