L’himne d’Espanya a Mataró

Una part del Mataró entre Rondes es va escandalitzar, la darrera Setmana Santa a Mataró i via xarxes socials, perquè la banda musical (Banda de Música de Barcelona) contractada per a l’ocasió va interpretar en tres ocasions l’himne espanyol a petició explícita de tres confraries diferents de la ciutat (Nazarenos, Esperanza i Soledad). Era la segona vegada que passava, perquè l’any anterior aquesta casuística ja havia tingut lloc, tot i que només s’havia tocat una vegada, provocant ja la reacció airada d’alguns mataronins pels quals l’himne d’Espanya té reminiscències franquistes. Semblava que si no volies caldo, tres tasses. No va ser cap improvisació, la petició constava a l’escaleta de l’acte.

Cal tenir clar que, si bé el cos principal del cicle de processons de Setmana Santa el conformen les diferents germandats i confraries, que sí que són entitats amb vinculació eclesiàstica i regides pel dret canònic, l’organitzador formal i legal dels actes de la Setmana Santa de Mataró és l’Associació Comissió de Setmana Santa, entitat privada sense afany de lucre constituïda el 1986 i amb número 8535 en el registre d’entitats de la Generalitat. Legalment, per tant, l’Església de Mataró no té vot en les decisions últimes que pugui prendre aquesta entitat. El marge de decisió de l’Ajuntament de Mataró, contra el que han apuntat els grups de l’oposició, és estret perquè al final parlem d’una activitat plantejada per uns col·lectius privats de la ciutat a l’espai públic.

La qüestió és que els grups independentistes, Junts per Mataró i Esquerra Republicana, –també més matisadament els comuns– han reclamat (sense dir-ho explícitament, és clar, però tots ens entenem) que aquesta situació no s’hauria de repetir. Que l’himne d’Espanya a la processó de Divendres Sant no hauria de sonar. I que l’Ajuntament hauria de prendre cartes en l’assumpte. Impedir-ho, vaja.

Jo no sé si ha de sonar o no, l’himne espanyol a la Processó de Divendres Sant –més aviat m’inclino a pensar que no, em grinyola, perquè em sembla que és barrejar peres amb pomes– però no sóc ningú per dir a una entitat privada de la ciutat que no pot demanar a una banda que ha contractat que no poden tocar un determinat himne o cançó. Els responsables de la Comissió de Setmana Santa de Mataró haurien de valorar l’oportunitat de fer-ho en relació al punt d’equilibri que suposa el model Setmana Santa mataronina, sí, però per sobre de tot ha d’imperar la llibertat d’expressió. Només faltaria.

Vivim un temps de conseqüències de l’època del procés independentista. I un d’ells és el desacomplexament nacional de la població que se sent espanyola a Mataró i a la resta de Catalunya. Va ser, en aquest sentit, fer un pa com unes hòsties; més que envigorir-se el sentiment nacional català el que va evidenciar-se (i ha arribat per quedar-se) és el sentiment nacional espanyol a Catalunya. Els èxits de La Roja ja havien obert camí en aquest sentit, però ara la situació s’ha amplificat. A més a més, emergeix una generació jove que viu amb absoluta normalitat la vinculació amb la bandera d’Espanya i l’himne nacional espanyol.

Com deia Carles Estapé en un article recent a capgros.com, el Mataró del futur –la Catalunya del futur– només es podrà construir a partir de la generositat. I la generositat, en aquest cas, significa respectar les senyes d’identitat de les persones que, a Mataró, se senten espanyoles, que diria que són la majoria (en diferents gradacions; majoritàriament les que se senten tant catalanes com espanyoles). Hem d’asserenar-nos i deixar que totes les identitats de la ciutat s’expressin lliurement, sempre dins el respecte als Drets Humans, que és l’únic límit infranquejable. Hem de fer un pas endavant.