Impuls del Mataró marítim i turisme

Després d'uns mesos de debat, les comissions tècniques que deriven de la Comissió per el Impuls del Mataró Marítim i que aporten visió de futur a la nostra ciutat , han plantejat la seva diagnosi i conclusions. Aquest treball estratègic, beneït per tots els grups polítics, planteja d'entrada alguns dubtes.

En primer lloc, un dubte metodològic. Dóna tota la sensació que s'han obviat les fonts, els treballs previs al voltant del futur de Mataró. M'estic referint al Pla Estratègic del 1992-95 i al Pla d'Actuació per a la Promoció de la ciutat vigent (PAPC 2003-04). Aquest darrer document és important perquè hores d'ara presenta l'únic Pla d'Accions realment vigent per a posicionar la ciutat cap a un futur més turístic, tenint en compte la necessitat de diversificació de la nostra economia. Perquè, en el fons, el debat que ens ocupa, no és més que un debat de model de ciutat, i en aquest sentit Mataró serà turística o no serà, a banda de moltes altres coses, evidentment. Estic pensant en un turisme de qualitat i sostenible, des de la participació i amb l'aliança públic-privat.

En segon lloc, s'ha plantejat un eix cultural bàsicament centrat en festes i museus sense implicar aquells elements de patrimoni arquitectònic i cultural, que conformen un dels eixos importants del PAPC i que hores d'ara ja són productes turístics poc explotats (Casa Coll i Regàs, Basílica de Santa Maria, Clos arqueològic ...). Per cert, a la Nau Gaudí per fi se li donarà un ús lògic, com edifici singular que és, però la reflexió es que ha hagut de venir un de fora per fer-nos obrir els ulls. M'estic referint als usos com a seu prèvia del futur Museu Bassat. Un i altre es retroalimentaran en el futur immediat.

En tercer lloc, la reflexió pivota de forma important sobre els nous usos que cal donar al front litoral. I aquí entrem en un protagonisme inusitat per part del nostre Port, del que cal dir que no ha sabut prendre encara el protagonisme que es mereix com a part important de la ciutat. Malgrat la millora dels accessos encara no està incardinat suficientment en el teixit urbà. El dubte aquí és mediambiental en la mesura que hi ha una certa contradicció en plantejar l'ampliació d'aquesta infraestructura sense haver solucionat de forma prèvia, el mal que s'ha fet en la línia costanera de poblacions com Cabrera i Vilassar. Mataró no es pot permetre obviar la seva pròpia àrea metropolitana, que la té. S'imposa solucionar el problema de les platges de ponent limítrofes amb Mataró quan abans millor.

Finalment, la sensació que caldrà un Pla d'accions que es complementi ambl'actualment vigent que deriva del PAPC, i la necessitat imperiosa de tornar-nos a inventar com a ciutat. En l'àmbit del turisme és bàsic hores d'ara, un Pla de Desenvolupament Turístic que posi ordre a les idees abocades en els diferents fòrums de debat dels darrers anys i que ens guiï cap a un futur millor. El debat dels recursos econòmics deixem-lo per més endavant, perquè tal com està el tema, poca cosa podem fer per a concretar la majoria de les propostes més que interessants, plantejades per les comissions tècniques del Mataró Marítim. Caldran molts diners per tirar les propostes endavant, tant privats com públics, diners que no tenim i que tardarem en tenir. Mentrestant esperem que les comissions avancin feina, perquè feina feta no fa destorb.