L’escola pública mataronina no es queda de braços plegats mentre any rere any se li volen retallar grups. La indignació de les darreres setmanes des que es van saber els tancaments acordats per les segones línies d’i3 a Rocafonda i el Camí del Mig va cristal·litzar dijous en una senyora mobilització amb centenars d’assistents. De negre anava l’AFA de Rocafonda, de taronja la del Camí del Mig. També hi havia presència del Thos i Codina, a qui li tancaran una línia de primer d’ESO i de molts altres centres. Les dues manifestacions van coincidir davant de l’Ajuntament i després, part dels manifestants, van accedir al Saló de Sessions on s’havia de fer el Ple Municipal. Eren tants, que la sala es va emplenar i el vestíbul col·lapsar. La tensió i l’estira i arronsa va durar uns minuts.
La indignació per les retallades era evident i les ganes d’acompanyar les portaveus de les AFA que prenien la paraula a l’Audiència Pública, també. La tensió la va originar l’intent de tancar la porta, un cop la sala era plena -mesura habitual en aquestes situacions, per altra banda- a la que els manifestants es van oposar. Policia, Seguretat Privada Alcalde, regidors enmig fins que es va arribar a l’acord tàcit de no tancar, a canvi que la sessió es pogués celebrar.
Acordat que no es tanqués la porta i amb els ànims més asserenats, l’Audiència Pública del Ple Municipal va ser monotemàtica amb les intervencions de les dues AFA, reiterant el seu discurs previ al finalitzar la manifestació conjunta. "Lluny de protegir els interessos de la ciutat i dels seus serveis públics, el Govern municipal ha col·laborat amb el Departament d’Educació en aquesta retallada, una decisió que ha causat una profunda decepció entre la comunitat educativa. El resultat és clar: es desacredita l’escola pública i es genera un clima d’incertesa sobre el seu futur, agreujant encara més la segregació escolar", va dir la portaveu del Camí del Mig. "La zona única d’escolarització que hi ha a la ciutat contribueix als desequilibris territorials. Tot i que facilita la distribució d’un cert nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials a diferents punts de Mataró, també té un impacte negatiu en les escoles dels barris. Això es deu al fet que permet que les famílies amb un nivell socioeconòmic més favorable optin per portar els seus fills a escoles del centre, mentre que aquest flux no es veu compensat per l’arribada de famílies d’altres zones als centres afectats. Com a conseqüència, la segregació escolar s’accentua encara més" va raonar la del Rocafonda.
- Totes dues intervencions van adreçar preguntes que no van ser respostes. Però això, com la mesura de tancar la porta, també és habitual.

Amb l’Alcalde David Bote procurant posar ordre, les respostes oficials de la regidora d’Educació Bea Delgado no van agradar ni als manifestants ni a l’oposició. Alguns dels primers li van demanar la dimissió a crits i en la ronda d’intervencions polítiques el PSC es va quedar sol. Delgado va reiterar el discurs oficial, en la seva segona versió després del seu beneplàcit inicial a la mesura dels tancaments, escudant-se en que les competències són del Departament, que mantenint les ràtios ja es compleix amb els pactes vigents de planificació i que s’han de posar en marxa taules participatives per abordar la planificació escolar d’ara en endavant. Un discurs que justifica el més llarg de demora a l’hora de comunicar la decisió pel mateix motiu competencial. De la zona única escolar i els seus efectes, ni un mot.

Les intervencions dels portaveus polítics van arrenglerar-se, totes, en contra dels tancaments de línies però amb matisos definitoris de cadascun. Escribano, del PP, feia valer la seva condició de Diputat per instar la resta a dur el tema al Parlament. García, de la CUP, posava el focus en els privilegis de l’escola privada concertada i Morales, d’En Comú Podem, reiterava que s’havia de mantenir tota l’oferta escolar pública mentre alertava els manifestants “de segons quin suport d’avui amb cops a l’espatlla” en clara referència als partits que han governat i legislat els últims anys. Camprubí, d’ERC, carregava tintes contra la inacció del govern, Cortés contra el PSC i Canela alertava contra la manca de planificació i defensava per igual la pública i la concertada, fidel a la tradició política del seu grup.

Una mobilització contundent
L’episodi del Saló de Sessions va ser l’etapa final d’un dijous de mobilització exemplar per part de l’escola pública mataronina. El matí ja el Camí del Mig havia tallat un quart d’hora el trànsit, a l’inici de les classes. A la tarda i tal i com resava la convocatòria, a les cinc sortien dues columnes de manifestació en direcció a l’Ajuntament. Nombroses, alegres, acolorides i combatives. Amb xiulets, pancartes, el gegant Sethomes i els seus flabiolaires, globus. A mesura que s’acostaven, a més, les columnes guanyaven envergadura humana. El Thos i Codina se sumava a Rocafonda i altres ciutadans anaven recorrent el trajecte fins que a la Riera es van sumar les dues marxes conformant una de les concentracions reivindicatives més importants dels darrers anys.
El manifest, llegit enmig de la cridòria, criticava la decisió del tancament de línies públiques «presa de forma unilateral i sense cap mena de diàleg amb la comunitat educativa», fet que consideren «un atac directe a l’escola pública i un greu pas enrere en la lluita contra la segregació escolar». Les escoles afectades criticaven la manca de transparència tant per part del Departament com del mateix consistori. «Primer, amagant la decisió durant un mes. Després, justificant públicament la supressió de línies. I, finalment, manifestant-s’hi en contra a la premsa mentre, al Consell Escolar Municipal, va seguir defensant acríticament la decisió», denuncien.

El manifest també alertava sobre l’impacte que aquesta mesura pot tenir en la cohesió social de la ciutat. «Aquesta mesura suposarà un increment de la segregació en dos centres d’alta i de màxima complexitat, posant en risc la cohesió social no només dels centres afectats, sinó també dels seus barris i, finalment, de tota la ciutat», asseguren. A més, critiquen que la supressió de línies s’hagi aplicat exclusivament a l’escola pública mentre «l’escola concertada manté la seva oferta i, fins i tot, augmenta el nombre d’alumnes per grup». Per això, exigeixen que si cal suprimir grups, «s’hauria de prioritzar fer-ho en centres amb baixes ràtios, alta matrícula de fora del municipi o baixos índexs de necessitats educatives especials», criteris que, segons el manifest, ni Camí del Mig ni Rocafonda compleixen.
Finalment, la comunitat educativa reclama la «revocació immediata de la decisió de tancament de línies d’I3» i recorda el compromís de Mataró amb el Pacte contra la segregació escolar signat el 2019. Amb un missatge clar, els manifestants van avisar que «no pararem fins que aconseguim aturar i revertir les retallades als centres públics, mentre l’escola concertada manté els seus privilegis».
- La mobilització continuarà les properes setmanes amb més accions per pressionar el Departament i l’Ajuntament perquè rectifiquin la seva decisió.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (11)