Capgròs
Els Jardins de Les Esmandies ara són els Jardins de Joan Bonamusa i Roure, tal com diu la placa inaugurada el divendres 16 de maig. Així s’havia aprovat en un Ple Municipal l’any 2022.
Joan Bonamusa (Mataró, 1933-2012), segons la placa, “va ser arqueòleg, activista cultural i veïnal, i regidor del primer Ajuntament democràtic”. I podríem afegir que moltes coses més. Treballador de ben jove a la fàbrica, va ser-ho molts anys als Laboratoris Unitex, on va començar amb feines manuals i va acabar de cap de Compres. Amb només els estudis bàsics, com era habitual a l’època en les famílies treballadores, amb els anys, esforç, perseverança i molt d’estudi es va convertir en un dels arqueòlegs més destacats de la comarca. Referent i guia per a molts joves.
Robert Lleonart era un d’aquells joves i avui és el president del CEAH (Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història), que ve a ser la continuació de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, que Bonamusa va presidir des de la seva creació el 1970. Als anys 50, 60 i posteriors els activistes de l’arqueologia no eren universitaris ni eren professionals. Anaven a excavar quan podien, els diumenges al matí. Lleonart explica a la revista Laietania / núm. 22 (2021) que Bonamusa va ser el contacte entre els dos grups d’arqueòlegs mataronins, el de Marià Ribas i el de Jesús Illa. Segons Joan Giménez Blasco, a la mateixa publicació, “tingué la capacitat d‘estimular els membres de la Secció a elaborar treballs, acadèmicament seriosos, per ser divulgats”.
Bonamusa va publicar múltiples treballs sobre arqueologia en revistes especialitzades, però també articles i obres de divulgació sobre història, patrimoni, cultura i llengua catalana als periòdics “Crònica de Mataró” i “El Maresme”. Un cop jubilat va poder estudiar la carrera d’Arqueologia i Història Antiga, que va culminar amb la tesi doctoral “De la civitas d’Iluro a Alarona. Entre la Tetrarquia i els Carolingis”, premiada amb un accèssit al Premi Iluro 2010.
Com a activista veïnal i membre fundador de l’Associació de Veïns de Peramàs-Esmandies (vivia al davant mateix) s’implicà del tot amb la campanya per salvar la històrica masia de l’enderroc amb una ferma actitud en front dels poders del moment. Fou un dels primers socis de la Delegació d’Òmnium Cultural. En el terreny polític, antifranquista de sempre, assistí a la constitució de l’Assemblea Democràtica de Mataró, integrada a l’Assemblea de Catalunya (1973). Precisament a casa seva tingué lloc una de les cites prèvies a la trobada de Sant Miquel de Mata. Ja el 1971 havia d’assistir amb altres mataronins a la constitució de l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, que fou avortada per la policia abans de començar.
El 1976 es va integrar a Convergència Socialista de Catalunya, un dels orígens de l’actual PSC, i fou un dels oradors en el famós míting del Velòdrom, del qual l’octubre vinent s’escau el cinquantenari. Candidat número 4 a les Eleccions Municipals de 1979, l’alcalde Joan Majó li va confiar la presidència del Patronat del Museu Municipal (1979-1983), que ja era casa seva en tant que havia estat president de la Secció Arqueològica. Com a edil va participar a les comissions que li corresponien sense deixar la seva feina professional a Unitex.
La idea de posar el seu nom a la plaça del davant de Les Esmandies va sorgir a la Comissió Municipal del Nomenclàtor i va ser acollida de seguida per la gran majoria dels seus membres, en el mandat municipal anterior a l’actual. El mateix Robert Lleonart, que n’era membre a títol personal, va ser el primer a recolzar-ho, seguit per historiadors i els representants de la majoria dels partits polítics, del govern i l’oposició. Els representants del PSC (que jo encapçalava com a vicepresident) vàrem ser els darrers a opinar i a votar-ho, amb satisfacció certament. En cap cas va ser una decisió imposada per criteris polítics. La proposta havia d’anar al Ple, que sol ratificar els dictàmens del Nomenclàtor. Una altra proposta sortida del veïnat –tant lícita com l’anterior- va portar a un cert enfrontament entre els dos noms, un fet que no s’hauria d’haver produït. Finalment el Ple va prendre una decisió salomònica: acceptar l’altre nom per a la plaça i el de Joan Bonamusa per als Jardins de Les Esmandies, aquella masia pairal i històrica que ell havia contribuït a salvar.
Josep Puig-Pla
Vicepresident de la Comissió Municipal del Nomenclàtor (representant del PSC), 2019 fins a l’actualitat
Comentaris