La figura humana protagonitza l'exposició d'Ivan Jordà a l'Espai Capgròs

Ivan Jordà va néixer a Mataró, però ha passat molts anys de la seva vida a Menorca i actualment resideix a la província de Castelló. Fill del pintor Ricard Jordà, firma els quadres com a Ivanjot, i en ells sempre explora la figura humana, punt de partida de totes les seves creacions. “Bàsicament treballo amb el cos, a partir del qual puc explicar històries, mantenir un discurs propi, parlar sobre les relacions i les dèries humanes”, explica l’artista, que protagonitza l’exposició del mes de juliol de l’Espai Capgròs. Una mostra que també s’expandeix a Gal-Art, la nova galeria d’art mataronina ubicada a la Ronda O’Donell. “Allà hi exposo obres de petit i mig format, mentre que els quadres més grans els reservo per a l’Espai Capgròs”, destaca Jordà. Tots els treballs exposats són recents, dels darrers dos anys, i inèdits a Mataró.

Les figures humanes, principalment nus femenins, s’emmarquen en uns entorns “onírics”, en paraules del propi pintor. Mentre que els cossos estan pintats a l’oli, la resta dels quadres estan realitzats en tècnica mixta, en el sentit més ampli de l’expressió. “M’agrada experimentar amb les tècniques, utilitzar el collage, les textures variades i els formats que fugen de l’estàndar. “L’oli és la base de tot, però un cop l’has dominat, necessites quelcom més”, constata. Per a Jordà, la pintura és “un viatge en l’experimentació”. “No puc entendre-la com un fet estàtic, soc de mena inquiet i no em serveix mantenir un discurs preestablert tota la vida”, constata. Aquesta actitud, però, pot afectar la coherència de la seva obra, tal i com ell mateix reconeix, cosa que pot ser “important” quan es busca una “projecció professional” en el camp de la pintura. La figura humana acaba sent aquest nexe d’unió necessari.

A l’hora de crear les seves obres, Jordà es mostra espontani. “No faig treballs previs, ni esborranys, sovint ni tan sols dibuixo sobre la tela, tot sorgeix quan s’encén la guspira”, explica Jordà, que aconsegueix viure de la pintura. “Especialment m’he fet un lloc a Menorca, on hi ha molt de moviment de gent d’arreu, cosa que t’ajuda a tenir una certa projecció”.