Capgròs
Finalment, després de molts anys de reclamar-ho, les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch tornen a ocupar el lloc del que mai haurien d’haver desaparegut: la muntanya de Montjuïc. Enderrocades l’any 1928 pel dictador espanyol Miguel Primo de Rivera per ésser un símbol de catalanitat, des del passat 7 de desembre – data en què varen retirar-se les bastides que les cobrien – es poden contemplar novament com a conseqüència de l’acord que per unanimitat va adoptar, el juny de 2008, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona. Amb el final de les obres, la restitució del monument permet que la nostra ciutat i el nostre país recuperin una part important de la seva memòria històrica.
Al respecte, és bo recordar que el gener de 2006 l’Ajuntament de Mataró va adherir-se, a proposta del Grup d’Opinió Jaume Llavina de la nostra ciutat, a la campanya que a finals del 2004 havia endegat la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans a favor de la restitució de les Quatre Columnes.
Més enllà de l’emoció que sentim com a catalans, la condició de mataroní de Puig i Cadafalch fa que la restitució ens ompli d’orgull i satisfacció. D’orgull perquè Puig i Cadafalch és, sense cap mena de dubte, el fill més il·lustre de la nostra ciutat i el més conegut i reconegut internacionalment. De satisfacció perquè amb la restitució d’aquesta monumental obra el nostre país fa un pas més en la recuperació de la memòria, massa sovint oblidada i menystinguda, d’una de les personalitats més rellevants de la Catalunya contemporània. El seu llegat, en tant que arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador de l’art, polític i acadèmic, és un dels més impressionants que ens ha deixat la història.
Exiliat per primera vegada després del cop militar de Primo de Rivera, obligat a exiliar-se novament, l’any 36, per les seves creences polítiques i religioses, i represaliat, en tornar de l’exili, per les seves conviccions catalanistes, Puig i Cadafalch no va tenir en vida el reconeixement que, en justícia, mereixia. Malgrat els esforços que després s’han fet per corregir aquesta anomalia, mai s’ha valorat prou la seva figura.No fa tant, l’any 2002, els autors del llibre “El llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i a Argentona” van escriure que “Puig i Cadafalch és encara, en molts aspectes, un desconegut”. La situació, vuit anys més tard, no ha canviat gaire. Per això celebrem amb gran goig la restitució de les quatre columnes jòniques, perquè, gràcies a elles, el record d’un mataroní excepcional és més present a tota Catalunya.
Consegüentment, doncs, el nostre agraïment a l’Ajuntament de Barcelona, a la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals, i al Grup d’Opinió Jaume Llavina. El nostre reconeixement, també, a la determinació de la Xarxa en pro d’assolir la restitució. Precisament perquè sabem que el camí no ha estat gens fàcil, la nostra consideració és encara més gran.
Comentaris