Mataró mostra una desigualtat socioeconòmica interna molt marcada, amb diferències de més de 80 punts entre la secció censal més rica i la més pobra. Els barris més desfavorits es concentren a Rocafonda i Cerdanyola Sud, amb índexs socioeconòmics territorials (IST) de 40,70 i 46,40 punts respectivament, mentre que les zones més benestants, com el Centre-Eixample i Via Europa-Nou Parc Central, superen els 120 punts. Aquesta informació, que permet veure la desigualtat gairebé carrer a carrer, prové de les dades publicades aquest mes de març per Idescat, corresponents a l’any 2023, la darrera actualització disponible.
Què és l’índex socioeconòmic territorial
L’IST és un indicador que resumeix en una sola xifra diverses variables socioeconòmiques: renda mitjana, nivell educatiu, tipus d’ocupació i presència de població estrangera de països de renda baixa o mitjana. Es calcula ponderant aquestes dades de manera que una xifra superior a 100 indica un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, i una inferior a 100, per sota.
Els casos més desfavorits
Els extrems de pobresa es troben al districte 03, secció 002, al barri de Rocafonda entre la carretera de Mata i el carrer Pau Picasso, amb un IST de 40,70 punts, lleugerament inferior al registre anterior (41,20). També destaca el districte 05, secció 010, que cobreix bona part de Cerdanyola Sud, amb un IST de 46,40 punts, superior al registre anterior de 44,00, però encara molt per sota de la mitjana catalana.
El mapa mostra que gran part de Rocafonda i Cerdanyola es troben per sota dels 70 punts, evidenciant que aquests barris presenten nivells alts de dificultats econòmiques i educatives.
El barri de Rocafonda té la secció censal amb l'índex socioeconòmic més baix. Foto: R.Gallofré
Les zones més riques
La secció censal més elevada és el districte 01, secció 004, que comprèn l’àmbit de Centre-Eixample entre la Riera, plaça de les Tereses i carrer Argentona, amb un IST de 121,10 punts. També sobresurt el districte 04, secció 008, corresponent a Via Europa-Nou Parc Central, amb un índex superior a 120 punts. Aquestes zones presenten renda més alta, major nivell educatiu i menor presència de treballadors de baixa qualificació, creant un entorn socioeconòmic molt favorable.
Zones com El Rengle, integrades dins de Pla d’en Boet, no mostren xifres tan elevades tot i concentrar població amb major renda, ja que aquí hi ha habitatges més nous i de nivell mitjà-alt.
Distribució general per la ciutat
L’ús del mapa de seccions censals permet veure com les diferències es distribueixen gairebé carrer a carrer. Bona part del Centre, Eixample i Havana superen els 100 punts, mentre que els barris perifèrics, especialment Rocafonda i Cerdanyola, se situen molt per sota de la mitjana. Aquesta visió detallada mostra clarament on es concentren els segments més desafavorits i on hi ha més prosperitat, sense necessitat de resumir-ho en una conclusió, i aporta una eina visual per comprendre la realitat socioeconòmica de Mataró.
Les zones censals més riques són al Centre i Eixample
Comparativa amb altres municipis
En comparació amb altres municipis de Catalunya, Mataró, amb un IST de 92,5, es manté per sota de la mitjana catalana (100) i també inferior a la majoria de municipis metropolitans similars. Per exemple, ciutats de la mateixa àrea metropolitana com Granollers (97,2), Badalona (94,5), Terrassa (98,1) o Sabadell (97,5) superen el valor de Mataró, mentre que municipis com Matadepera (129,9) o Sant Just Desvern (123,9) lideren l’índex a Catalunya. Aquesta comparativa evidencia que Mataró concentra una proporció important de barris amb dificultats socioeconòmiques respecte a altres municipis de característiques similars.