El barri de Cerdanyola de Mataró, que acumula seccions censals amb rendes per sota dels 10.000 euros
El barri de Cerdanyola de Mataró, que acumula seccions censals amb rendes per sota dels 10.000 euros

L’índex socioeconòmic deixa Mataró malparat

El combinat d'indicadors laboral, educatiu, d'immigració o renda situa Mataro 7,3 punts per sota de la mitjana catalana i per darrere de ciutats similars de l'entorn metropolità

Mataró no surt ben parada a l’última actualització de l’índex socioeconòmic territorial (IST) de l’Idescat, corresponent a dades del 2022 i publicada aquest dilluns. La capital del Maresme obté un valor de 92,3, és a dir, 7,3 punts per sota de la mitjana catalana (100). L’indicador concentra en un sol valor dades en els àmbits laboral, educatiu, d’immigració i de renda, i situa Mataró a la franja baixa respecte al conjunt de Catalunya.

Comparant Mataró amb altres ciutats de l’àrea metropolitana, l’índex socioeconòmic territorial evidencia les febleses de la ciutat. Granollers (98,3), Sabadell (97,5) i Terrassa (97,4) se situen lleugerament per sobre de Mataró (92,3), mentre que Vilanova i la Geltrú arriba als 102,2, destacant com un municipi amb condicions socioeconòmiques més favorables. Martorell, tot i tenir un PIB per càpita elevat, presenta un IST inferior a Mataró (87,7), cosa que posa de relleu que els indicadors agregats —ocupació, educació, qualificació laboral i renda— són determinants per definir la posició relativa d’un municipi.

El polígon de Pla d'en Boet, un dels punts neuràlgics de l'economia maresmenca

El polígon de Pla d'en Boet, un dels punts neuràlgics de l'economia mataronina, que té marge de millora

Aquestes diferències reflecteixen contrastos reals en ocupació, nivell educatiu i renda mitjana. Mataró mostra marge de millora especialment en aspectes com la proporció de població amb estudis postobligatoris i la creació de llocs de treball amb més valor afegit.

Els indicadors principals de l'Índex

  • Ocupació: percentatge de població ocupada entre 20 i 64 anys.

  • Qualificació laboral: pes dels treballadors de baixa qualificació.

  • Educació: proporció de població amb estudis baixos o sense estudis postobligatoris.

  • Immigració: percentatge d’estrangers procedents de països de renda baixa o mitjana.

  • Renda mitjana per persona.

 

Contrastos al Maresme

En contraposició, dins la comarca, Tiana se situa entre els municipis amb un dels índexs més elevats de tot el país, amb un 124,6, només per darrere de Matadepera (130) i Castellolí (125,5). La comparació entre dos municipis veïns del Maresme com Mataró i Tiana evidencia la bretxa socioeconòmica que recull l’IST.

Tiana: el poble maresmenc que suspèn llicències d'obres per protegir el patrimoni

Vista de Tiana, de nou entre els més rics

En aquest sentit la comarca hi ha més municipis a la part alta de l'indicador, com ara Teià o Alella, i d'altres en canvi que se situen inclús força per sota de Mataró, com ara Pineda. A escala catalana, els municipis que lideren l’índex són Matadepera, Castellolí i la mateixa Tiana, mentre que a la cua hi ha Sant Pere Pescador (65,6), Salt (59,9) i Barbens (54,4).

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris