Mataró, una ciutat per als nens o una ciutat per als gossos?

Com a mare i ciutadana, fa temps que em pregunto si la nostra ciutat, Mataró, és realment una ciutat pensada per a les famílies. I, sincerament, cada vegada tinc més la sensació que no ho és.

Només cal passejar pels barris i mirar els espais de joc infantils: àrees brutes, mobiliari deteriorat, elements trencats o poc cuidats i espais que, en molts casos, no conviden precisament els nens a jugar. Els infants necessiten llocs segurs, estimulants i dignes on poder córrer, imaginar, jugar i relacionar-se.

I mentre veiem aquesta realitat, sembla que per als gossos sí que hi ha cada vegada més espais i serveis. No tinc res en contra dels animals —els gossos també formen part de moltes famílies—, però costa no preguntar-se si s'està mantenint un equilibri entre les necessitats dels animals i les dels infants.

Per què no tenim una platja realment adaptada i pensada perquè els nens hi puguin gaudir amb comoditat i seguretat? Per als gossos sí que trobem espais específics. I pel que fa a la cultura, també trobo a faltar una oferta més àmplia i atractiva pensada per a la infància i les famílies.

Una ciutat que vol ser de tots hauria de començar també pels més petits. Els nens no voten, però tenen dret a una ciutat que els tingui en compte. Necessitem més espais de joc en condicions, més activitats culturals, més propostes familiars i més llocs on créixer i gaudir de la ciutat.

No es tracta de fer menys pels gossos. Es tracta de fer molt més pels nens. Perquè, si mirem què ofereix avui la ciutat, de vegades sembla que no vivim en una ciutat familiar, sinó en una ciutat de gossos.

I potser ja és hora de preguntar-nos: quina ciutat volem deixar als nostres fills?

M. F.