Mataró envelleix a ritme accelerat: gairebé un 40% més de gent gran que d'infants

L’envelliment de la població de Mataró s’ha accelerat en els darrers anys i es consolida com un dels principals reptes demogràfics de futur. Segons l’Estudi de població de l’Ajuntament de Mataró, a 1 de gener de 2025 la mitjana d’edat se situa en 43,39 anys, 0,35 anys més que l’any anterior i 1,33 anys més que fa cinc anys.

Aquest augment de l’edat mitjana de la població s’explica per la combinació d’una forta caiguda de la natalitat, un saldo natural negatiu i un augment sostingut de l’esperança de vida. El 2024, Mataró va registrar 842 naixements, la xifra més baixa des de l’inici de segle, mentre que les defuncions van ser 963, fet que deixa un saldo natural negatiu de -121 habitants només en l’últim any.

Un índex d’envelliment sense precedents

L’índex d’envelliment de Mataró —que relaciona la població de 65 i més anys amb la de menors de 15 anys— s’ha situat en 1,38, el valor més alt de tota la sèrie històrica. Això significa que a Mataró hi ha ja un 38% més de persones grans que infants. La diferència absoluta entre ambdós grups arriba als 7.043 habitants, una xifra que no s’havia assolit mai des de 1981.

Aquest desequilibri demogràfic s’ha accentuat especialment a partir del 2019, quan la caiguda dels menors de 15 anys s’ha accelerat. Tot i que durant anys l’arribada de població immigrada, generalment més jove, havia contribuït a alentir el procés d’envelliment, aquest efecte corrector ha deixat de ser efectiu des de fa més d’un lustre.

Per barris de Mataró, Peramàs és el més envellit, amb un índex d’envelliment de 2,46, seguit de Pla d’en Boet (1,77), Eixample (1,67), Molins-Torner (1,58) i Vista Alegre (1,52). En canvi, Rocafonda, Palau-Escorxador i Cerdanyola presenten els índexs més baixos, tot i que també experimenten un augment sostingut de l’envelliment.

Caiguda històrica de la natalitat a Mataró

La davallada dels naixements és un dels factors clau d’aquest canvi demogràfic. El 2024, els 842 naixements registrats suposen una caiguda del 6,86% respecte de l’any anterior. En el conjunt del període 2020-2024, Mataró ha sumat 4.670 naixements, gairebé un 20% menys que en el quinquenni 2015-2019.

L’índex sintètic de fecunditat se situa en 1,12 fills per dona, molt lluny del recanvi generacional. Tot i que la fecunditat de les mares estrangeres continua sent superior a la de les mares de nacionalitat espanyola (1,51 davant d’1), l’estudi constata una convergència dels patrons reproductius. El 26,3% dels nadons nascuts el 2024 tenen mare de nacionalitat estrangera.

Les taxes de fecunditat per barris també mostren diferències notables, amb valors més elevats a Rocafonda, Pla d’en Boet i Palau-Escorxador, i més baixos a Vista Alegre, La Llàntia i el Centre.

Més esperança de vida i saldo natural negatiu

L’augment de l’esperança de vida a Mataró reforça el procés d’envelliment poblacional. En el període 2020-2024, l’esperança de vida en néixer és de 83,65 anys, amb una diferència de més de cinc anys a favor de les dones (86,24 anys) respecte dels homes (80,91).

En paral·lel, el saldo natural del municipi és negatiu per primer cop en els darrers períodes quinquennals. Entre 2020 i 2024, la diferència entre naixements i defuncions ha estat de -620 habitants, trencant una tendència històrica de creixement natural positiu que s’havia mantingut durant dècades.