Mataró és el municipi català més poblat que no ha tingut mai alcaldessa

Mataró, la capital del Maresme, és el municipi de més població arreu de Catalunya on una dona mai ha aconseguit la vara d'alcaldia, seguit de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). Capitals de comarca com ara Igualada o Vilafranca tampoc han estat mai encapçalades per una dona des de la transició. Són dades del nou portal Dones i Poder Local publicat per l'Institut Català de les Dones (ICD) que també recull com en l’actual mandat només hi ha 10 dels 30 municipis maresmencs que tinguin una dona al capdavant del seu Ajuntament. És una proporció major, això sí, que la mitjana catalana on l’estadística és pitjor: un de cada quatre municipis té alcaldessa.

Mataró no ha tingut mai alcaldessa i té el dubtós honor de ser la ciutat més gran catalana entre les que no han tingut una dona al capdavant de la seva administració local. El biaix de gènere és persistent al llarg de la història i arriba a l’actual mandat, en el que no només hi ha un alcalde home (David Bote) per tercer mandat consecutiu, és que d’entre els grups municipals amb representació al consistori tan sols n’hi ha un amb una dona al capdavant.

A nivell maresmenc, agafant aquest mateix mandat municipal -del que se n’acaba de passar l’equador- hi ha només 10 dels 30 municipis amb una dona d’alcaldessa. Són Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Argentona, Dosrius, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera i Malgrat de Mar. Es dona la circumstància que la majoria de canvis consumats i previstos d’alcaldes a nivell comarcal suposen la incorporació de dones al càrrec com a Vilassar de Mar o Pineda -ja realitats- o Caldes d’Estrac, que ho té previst.

Lluny de la paritat a nivell català

Només el 27,1% dels municipis catalans tenen una alcaldessa, segons el nou portal Dones i Poder Local publicat per l'Institut Català de les Dones (ICD). En l'actual mandat en són 257 d'un total de 947 ajuntaments, cosa que suposa un augment respecte a les 225 alcaldesses del mandat anterior (23,7%) i és la dada més alta des de la restauració de la democràcia. Amb tot, gairebé la meitat dels consistoris encara no ha estat governat per una dona (54,5%) en cap moment des del 1979. L’àmbit metropolità és on històricament hi ha hagut més dones alcaldesses, ja que el 17,40% del total d’alcaldies han estat assumides per dones. La presidenta de l'ICD, Sònia Guerra, reclama que "les institucions s'han de feminitzar perquè la democràcia sigui justa".

Per mida, en l'actual mandat, un 27,1% del mig miler de municipis que tenen menys de 5.000 habitants està regit per una dona, una xifra que està just a la mitjana. Per la banda baixa, es troben els consistoris d'entre 10.000 i 20.000 habitants (26,7%) i els que oscil·len entre els 20.000 i els 50.000 (19,5%). En la resta de franges, les dones se situen en el 30% o per sobre, és a dir, en els que tenen o bé entre 5.000 i 10.000 persones, o entre els municipis amb més de 50.000 habitants.

Divisió de les àrees de gestió municipals segons el sexe

L’anàlisi de la distribució de responsabilitats dins els municipis mostra que no hi ha hagut canvis en la feminització i masculinització de les àrees de gestió. Les dones continuen predominant en àmbits com serveis i promoció social o educació, mentre que els homes dominen àrees com òrgans de govern, finances, infraestructures i esports. Tot i això, si s’analitzen els municipis de més de 20.000 habitants, es detecten canvis en els càrrecs de responsabilitat respecte a les darreres eleccions. Concretament, la presència de dones ha disminuït en les àrees de Sanitat, Educació i Comerç, Turisme i PIMEs, mentre que l’únic àmbit que ha registrat un augment significatiu de dones al capdavant és el de Serveis Socials i Promoció Social.

El nou portal, impulsat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), òrgan assessor adscrit a l’Institut Català de les Dones (ICD), pretén ser una eina de referència per analitzar la presència de les dones en la política local de Catalunya, ja que repassa l'evolució de la presència femenina als càrrecs locals entre el 1979 i el novembre del 2024, tant als consistoris com a institucions supramunicipals. Les dades són de Municat i l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta