Hi ha homenatges que es fan per compromís i n'hi ha que es fan per necessitat. Perquè una ciutat, de tant en tant, necessita aturar-se, mirar enrere i donar les gràcies a aquells que l'han ajudat a ser com és. Mataró tenia un deute de gratitud amb Josep Canals i Pere González i aquest dissabte 14 de novembre el va acabar de saldar de la millor manera possible: amb música, amb un Teatre Monumental ple i amb una emoció compartida que va anar força més enllà del protocol. Després de les medalles institucionals, arribava el reconeixement popular. I va ser una d'aquelles vetllades que reconcilien una ciutat amb la seva pròpia memòria.
L'homenatge als mestres Canals i González, impulsat per l'Associació del Vidre Bufat de Mataró, va ser un èxit rotund de públic i, sobretot, de significat. No era només un concert en record de dues trajectòries extraordinàries. Era la demostració pràctica de tot allò que tots dos han sembrat durant dècades. Damunt l'escenari hi havia músics que han fet de la música la seva professió, intèrprets que han crescut sota el seu mestratge i formacions que, directament o indirectament, són hereves de la seva empremta. La millor prova de la importància d'un mestre és allò que els seus alumnes acaben esdevenint. I dissabte el Monumental en va ser un aparador esplèndid.
La vetllada tenia, a més, un component especialment emotiu. Josep Canals va rebre l'homenatge a títol pòstum, mentre que Pere González encara pot gaudir en vida del reconeixement de la seva ciutat. Un fet que convé reivindicar: els homenatges, sempre que sigui possible, s'han de fer quan els protagonistes encara els poden viure. González no només era un dels destinataris de l'agraïment, sinó també un dels participants del concert. Una presència carregada de simbolisme.

La música que va canviar de vorera de La Riera
Una de les grans virtuts del concert va ser la capacitat de reunir, en un mateix escenari, expressions musicals que habitualment tenen casa pròpia en altres espais de Mataró. La Missa de les Santes de mossèn Manuel Blanch i Puig va sortir simbòlicament de la basílica de Santa Maria per sonar al Monumental. I el Ball de les Pedretes dels Pastorets va deixar per un dia la Sala Cabanyes per fer exactament el mateix. La música va canviar de vorera de La Riera i, amb aquest petit desplaçament geogràfic, es va produir una trobada cultural ben extraordinària. El Cor de la Missa de les Santes va interpretar fragments d'una de les composicions més emblemàtiques del patrimoni musical mataroní: Gratias agimus tibi, amb la soprano Lídia Martínez i direcció de Clàudia Dubé; Cum Sancto Spiritu, dirigit per Gabriel Miralles, i Agnus Dei, sota la direcció de Gemma Sancho i amb Isabel Medina al piano. Una música que forma part de la identitat festiva i espiritual de Mataró i que, en aquesta ocasió, es posava al servei de l'agraïment als dos mestres.
La Sala Cabanyes també hi va aportar fragments dels seus estimats Pastorets de Mataró, amb els Càntics alegres i el Ball de les Pedretes, interpretats pel cor i les Pedretes de l'entitat, sota la direcció musical de Clàudia Dubé. Una altra manera de recordar que la música no és un compartiment estanc, sinó un fil que cus generacions, tradicions i espais de la ciutat.

Un repertori que explicava dues vides
El programa, presentat per Joan Vives Bellalta, era en si mateix una biografia musical compartida. El grup d'havaneres Mestre d'Aixa va interpretar Mar de Sant Pol i Aquest mar, dues composicions de Pere González amb lletres de Cinto Amat i Josep Fradera, respectivament, amb Juanma Portero a la guitarra. Una mostra del vessant popular i mediterrani de la seva obra.
La representació del Conservatori del Liceu va recuperar dues peces de González, Evasió (Fantasia) i Si tornés a néixer, de la suite musical Argentona, i també Marina, una havanera de Josep Canals amb lletra de Maria del Remei Paretilla, interpretada per la soprano Rosa Mateu i el pianista Gustavo Legido.
La Coral La Nota, dirigida per Marta Finestres i amb Brando Borràs al piano, va interpretar Eulàlia, una altra havanera de Canals, a més de Quan tot s'enlaira i Boig per tu. També hi va haver espai per al violí de Carme Canals, acompanyada al piano per Gemma Sanches, amb El cigne, de Camille Saint-Saëns, i El cant dels ocells.
I el mateix Pere González va formar part del programa al piano, acompanyant la soprano Lídia Martínez a Sarina, de Josep Canals, abans de completar la seva participació amb Dansa, una composició pròpia. Que un dels homenatjats pogués expressar-se musicalment davant del públic que l'havia anat a reconèixer conferia a la vetllada una dimensió difícilment igualable amb qualsevol discurs.
Quatre dècades sembrant música a Mataró
Per entendre tot el que va passar dissabte al Monumental cal remuntar-se a l'any 1962, quan Josep Canals i Pere González van posar en marxa l'Escola de Música del Centre Catòlic, primera filial del Conservatori Superior de Música del Liceu fora de Barcelona. Aquella iniciativa va obrir les portes de l'ensenyament musical a centenars de mataronins i va transformar profundament la vida cultural de la ciutat.
Durant quatre dècades, l'escola va ser un planter de músics, professors, directors i intèrprets. Però sobretot va ser una escola d'estimació per la música. Canals i González no es van limitar a ensenyar solfeig o instrument: van crear oportunitats, van despertar vocacions i van contribuir a construir una cultura musical de ciutat. La seva implicació en formacions corals, en la Missa de les Santes i en múltiples iniciatives musicals va estendre aquell mestratge molt més enllà de les aules.
El passat 26 de febrer, Mataró ja els havia distingit amb la Medalla de la Ciutat, aprovada per unanimitat pel Ple municipal gràcies a una iniciativa de l'Associació del Vidre Bufat. Però faltava una segona part, probablement la més natural. Els músics mereixien música.
Des de l'entitat impulsora es fa una valoració molt positiva de l'èxit de públic i de la implicació dels participants, molts dels quals han desenvolupat trajectòries professionals a partir dels ensenyaments rebuts. La gratitud dels intèrprets, palpable en el sentit mateix del concert, va ser un dels grans valors de l'homenatge.

El Monumental, la gran sala dels homenatges populars
L'èxit de dissabte permet també una reflexió que va més enllà de Canals i González. Mataró té al Teatre Monumental un escenari idoni per als grans homenatges populars a les persones que han fet ciutat. El Saló de Sessions de l'Ajuntament és, lògicament, l'espai solemne del reconeixement institucional. És on la ciutat, a través dels seus representants, expressa oficialment la gratitud. Però el Monumental permet una altra cosa: que sigui la ciutadania qui ompli de contingut aquell reconeixement, que s'hi retrobin generacions i que l'agraïment esdevingui una celebració compartida. Dissabte es va demostrar que aquest format funciona i que té tot el sentit consolidar-lo. Perquè una ciutat també es defineix per com reconeix aquells que li han donat tant, especialment quan ho han fet des de la discreció, la constància i el servei a la comunitat.
L'organització ho expressava amb una idea tan senzilla com encertada: hi ha persones que, a través de la música, aconsegueixen anar molt més enllà de les notes i les partitures. Persones que fan créixer veus, desperten sensibilitats i deixen una empremta que perdura en el temps.
Aquesta és la història de Josep Canals i Pere González. I aquesta és, també, la història que dissabte es va explicar al Monumental. Sense necessitat de grans artificis, perquè les partitures, les veus i els instruments ja ho deien tot. Mataró va fer justícia històrica als seus dos mestres. I ho va fer com millor podia fer-ho: fent sonar tot allò que ells havien ensenyat a estimar.
L’Associació del Vidre Bufat Mataroní ha organitzat un emotiu homenatge musical a Josep Canals i Pere González, en reconeixement a la seva llarga i valuosa trajectòria educativa, especialment en l’àmbit musical. https://t.co/6MeD1IHin4
— David Bote Paz (@DBotePaz) November 15, 2026
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris