Quan es pensa en Antoni Gaudí, venen al cap façanes impossibles, torres de somni, trencadissos, formes orgàniques i grans monuments convertits en símbols universals. Però aquest dissabte 18 a Mataró s’obrirà al públic, per primera vegada, una de les seves obres més desconcertants, menys conegudes i, precisament per això, més fascinants: unes latrines. Sí, uns lavabos dissenyats per Gaudí, modestos en aparença però extraordinaris en la seva concepció, que formen part del llegat primerenc de l’arquitecte a la capital del Maresme.
La visita, programada dins els actes de l’Any Gaudí a Mataró, coincideix amb el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, impulsat per l’ICOMOS, i té una força simbòlica enorme: permet entrar en un espai que gairebé ningú no ha pogut veure mai de prop i que, malgrat la seva escala reduïda i el seu ús aparentment prosaic, condensa algunes de les intuïcions més brillants del jove Gaudí.
L’obra de Gaudí més humil... i una de les més reveladores
Les latrines de la Cooperativa La Obrera Mataronense són molt més que un simple servei sanitari del segle XIX. De fet, són probablement una de les millors proves que el talent de Gaudí no depenia de la grandesa del projecte, sinó de la manera d’entendre’l. Allà on qualsevol altre hauria resolt una necessitat funcional amb una construcció vulgar, Gaudí hi va veure una oportunitat per innovar, per experimentar i per dignificar un espai destinat als obrers.
Aquest és un dels grans motius que fan especial l’edifici. El pavelló, de planta cilíndrica i dimensions reduïdes, estava dividit en dues meitats per separar els serveis d’homes i de dones, amb accessos independents. Però allò realment extraordinari és com Gaudí el va pensar. D’una banda, va revestir amb rajoles de ceràmica la part soterrada del pou que recollia les restes de les latrines, amb un objectiu molt concret i moderníssim per a l’època: evitar la contaminació de les aigües freàtiques. És a dir, hi ha en aquesta petita obra una mirada higiènica, tècnica i mediambiental sorprenentment avançada.
De l’altra, hi va incorporar un sistema de ventilació interna igualment insòlit. La coberta és una volta enlairada que permet renovar l’aire mitjançant un sistema de sifó, generant un efecte ventilador que expulsa l’aire pel cupulí superior. Aquesta solució, aplicada aquí en un edifici tan modest, anticipa recursos que Gaudí faria servir més endavant en altres projectes, com les torres de ventilació de la Casa Vicens o les cavallerisses de la Finca Güell.
Un primer laboratori del llenguatge gaudinià
Les latrines també tenen un valor enorme perquè permeten veure el primer Gaudí. Hi apareixen elements que després esdevindran característics de la seva arquitectura: les aplicacions de ceràmica vidriada, els esglaonats de les testeres a portes i finestres, els detalls decoratius integrats en l’estructura i aquesta capacitat tan seva de convertir allò funcional en bell.
És, en definitiva, una obra petita però reveladora. Un edifici aparentment anodí que es converteix en un manifest silenciós del que seria després l’univers gaudinià. Potser és per això que desperta tanta curiositat: perquè obliga a mirar Gaudí des d’un lloc nou, més terrenal, més humà i fins i tot més radical.
El vincle de Gaudí amb Mataró
L’obertura d’aquest dissabte també serveix per recordar que Mataró ocupa un lloc important en la biografia professional de Gaudí. L’arquitecte hi va començar a treballar just després d’acabar els estudis, l’any 1878, gràcies a la seva relació amb Salvador Pagès, fundador de la Cooperativa La Obrera Mataronense i una figura destacada del cooperativisme català de finals del segle XIX. Pagès, influït per les idees del socialisme utòpic, va encarregar a Gaudí el disseny d’un gran complex industrial i social inspirat en el model de les colònies obreres. El projecte incloïa edificis fabrils, una trentena d’habitatges unifamiliars i un sector de serveis amb escola, biblioteca, casino i seu social. Era un plantejament ambiciós, modern i molt avançat per al seu temps.
D’aquell conjunt, però, només se’n va arribar a construir una petita part: dos habitatges, els serveis sanitaris i la nau de blanqueig de cotó. D’aquests edificis, avui només se’n conserven la nau de blanqueig i les latrines, que són, per tant, testimonis excepcionals del primer moment creatiu de Gaudí i del seu pas per Mataró.
Una visita històrica aquest dissabte
La visita d’aquest 18 d’abril té, per tot això, un caràcter històric. No és només una activitat singular de calendari, sinó una oportunitat irrepetible per entrar en una de les obres més singulars de Gaudí i entendre fins a quin punt el seu geni es manifestava també en els racons més inesperats. En el marc de l’Any Gaudí a Mataró, l’obertura pública d’aquest espai pren encara més rellevància. La ciutat no només reivindica la petjada de l’arquitecte, sinó que ho fa a través d’una peça que trenca tòpics i sorprèn: no un gran temple, ni una casa burgesa, ni una façana monumental, sinó uns lavabos obrers on ja batega la imaginació tècnica, l’obsessió pel detall i el respecte per la funció que definirien tota la seva obra. Hi ha alguna cosa profundament bella en això: descobrir que el geni també s’amaga en allò més quotidià. I que, a Mataró, Gaudí va deixar una petita joia circular, discreta i gairebé secreta, que aquest dissabte deixarà de ser només una curiositat per convertir-se, finalment, en una experiència oberta a tothom.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta