Mataró i el primer home que va confiar en Antoni Gaudí

La Nau Gaudí acull l’exposició Gaudí, Pagès i l’Obrera dins l’Any Gaudí a Mataró, una mostra que revela que l’arquitecte hi va fer els seus tres primers edificis i que es complementa amb visites teatralitzades per descobrir el paper clau de Salvador Pagès i la Cooperativa Obrera Mataronesa Mataró reivindica aquest 2026 un dels capítols més decisius i menys coneguts dels inicis d’Antoni Gaudí. Ho fa posant el focus en una figura sovint eclipsada per la dimensió universal de l’arquitecte: Salvador Pagès, l’home que va confiar en un jove Gaudí de només 25 anys per donar forma a un projecte social, urbanístic i cooperativista pioner. I, també, l’home que li va encarregar la que ara es presenta com la primera casa dissenyada per Gaudí, construïda a Mataró el 1878.

Aquest és el gran relat que articula l’exposició “Gaudí, Pagès i l’Obrera”, que es podrà visitar amb entrada gratuïta a la Nau Gaudí de Mataró del 27 de març de 2026 al 17 de gener de 2027. La mostra és un dels actes centrals de l’Any Gaudí a la ciutat i neix d’una recerca documental que reformula el paper de Mataró en la biografia de l’arquitecte. La descoberta és d’alt voltatge patrimonial: per primera vegada s’explicarà que Gaudí va construir a Mataró els seus tres primers edificis: la casa de Salvador Pagès (1878), la nau de blanqueig de la cooperativa (1883) i l’edicle de les latrines (1883).

La troballa no és menor. Fins ara, la Nau Gaudí era coneguda com el “quilòmetre zero” de l’obra gaudiniana. Amb la nova recerca, aquesta definició es matisa: la Nau passa a ser el primer edifici de Gaudí que es conserva, però no la seva primera obra. Aquell honor correspondria a la casa encarregada per Salvador Pagès, construïda per 1.790 pessetes i vinculada a un episodi que ajuda a entendre el context material i humà d’aquells primers anys: fins i tot hi va haver un litigi pel cost de les obres, amb Gaudí fent de mediador. Però el valor d’aquesta història no és només cronològic. El que fa extraordinària la relació entre Gaudí, Salvador Pagès i L’Obrera Mataronesa és que revela un arquitecte jove implicat en la millora de les condicions de vida i de treball dels obrers. Pagès, director i ànima de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronesa, no volia limitar el cooperativisme a la producció econòmica. Defensava un model integral que inclogués habitatge, serveis, instrucció i espais de vida comunitària. I va veure en Gaudí l’aliat capaç de convertir aquell ideal en arquitectura.

A Mataró, doncs, Gaudí no només projecta edificis: assaja una manera de pensar la ciutat i el treball. Va distribuir la urbanització del terreny de L’Obrera en tres grans àmbits —producció, residència i serveis— i hi va desenvolupar idees que després serien essencials en la seva trajectòria. A la nau de blanqueig va experimentar amb els arcs com a elements sustentadors, mentre que a les latrines hi va introduir rajoles de ceràmica com a element decoratiu, en un gest que anticipa recursos propis del seu llenguatge posterior.

Tot plegat converteix Mataró en un escenari fonamental per entendre els orígens del geni. Però també situa Salvador Pagès al lloc que li correspon: no només com a client, sinó com a impulsor d’una aventura col·lectiva, moderna i transformadora. Sense Pagès, sense la cooperativa i sense aquell somni social del segle XIX, no s’entén del tot el primer Gaudí.

Visites teatralitzades

L’Any Gaudí a Mataró no es limita a l’exposició. La programació inclou activitats de difusió que busquen acostar aquesta història al gran públic, com la visita teatralitzada “Salvador Pagès, director de la Cooperativa La Obrera Mataronesa”, prevista per al diumenge 12 d’abril de 2026 a les 12 h a la Nau Gaudí. L’activitat, també gratuïta i amb reserva prèvia, proposa una immersió en la història de la cooperativa i en l’encàrrec que Pagès va fer a Gaudí. L’actor Jaume Amatller, Notxa, hi dona vida a Salvador Pagès i converteix la visita en una experiència divulgativa i emotiva.

Així, Mataró aprofita l’efemèride per explicar-se a si mateixa i per reivindicar el seu lloc en la història de l’arquitectura catalana. Perquè parlar de la primera obra de Gaudí és parlar també d’una ciutat industrial, d’un moviment cooperativista avançat i d’un home, Salvador Pagès, que va saber veure el talent abans que el món sencer el reconegués.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta