Mataró opta a 25 milions d’euros per transformar Cerdanyola

L’Ajuntament de Mataró ha escollit Cerdanyola per presentar-lo a la primera convocatòria del nou Pla de Barris i Viles de la Generalitat, que té com a objectiu reduir les desigualtats socials i millorar la qualitat de vida en els barris més vulnerables. El projecte municipal, que encara s’està acabant de definir, preveu una inversió màxima de 25 milions d’euros, que es finançaria a parts iguals entre el consistori i el Govern català.

Per què Cerdanyola?

El barri de Cerdanyola és el més poblat de Mataró, amb més de 32.000 veïns (seria el segon municipi del Maresme amb més habitants si fos independent) i presenta una renda per càpita de poc més de 10.000 euros anuals, molt inferior a la mitjana municipal. També concentra una població més jove i diversa, amb un percentatge molt elevat d'immigració concentrada a l zona.

Aquestes dades han estat determinants perquè l’Ajuntament aposti per aquest territori, tot i que Rocafonda, que presenta característiques socioeconòmiques i urbanístiques molt similars, també era candidat. Els dos barris ja van ser beneficiaris de la Llei de Barris de la primera dècada dels 2000, que en el cas de Cerdanyola va comportar la reurbanització de l'avinguda Puig i Cadafalch o la creació d'equipaments com Tres Roques, entre d'altres.

Què preveu el Pla de Barris?

La convocatòria 2025 estableix un model integral d’intervenció, amb tres línies principals d’actuació que hauran de rebre, cadascuna, almenys el 25% de la inversió total:. La primera és la dedicada a transformacions físiques: rehabilitació d’habitatges i edificis, millora d’espai públic i equipaments, i actuacions d’eficiència energètica. En segon lloc, la Transició ecològica: mesures per combatre el canvi climàtic, infraestructures verdes urbanes, mobilitat sostenible i foment de l’economia circular. I finalment, Acció sociocomunitària: projectes per reduir desigualtats socials, promoure la igualtat de gènere, reforçar la salut i l’educació, i impulsar l’economia local.

El projecte es desplegaria al llarg de cinc anys, prorrogables fins a vuit si en el quart any s’ha executat la meitat del pressupost.

Les primeres propostes per a Cerdanyola

La regidora de Barris, Laura Seijo, ha avançat que l’Ajuntament està treballant en diverses línies d’actuació concretes per Cerdanyola:

• La transformació del Balcó de Ponent i l’espai de l’antiga benzinera, en connexió amb l’entorn del Sorrall.

• La rehabilitació d’habitatges, amb la creació d’una oficina específica per gestionar la renovació de façanes, la retirada de fibrociment i la millora de l’eficiència energètica.

• La renovació dels entorns de Ramon Berenguer, on es vol impulsar un nou equipament com a pol d’atracció d’activitats comunitàries.

• La creació d’una “illa educativa”, amb la reorganització dels equipaments escolars, la millora dels patis i la incorporació d’espais esportius.

Segons Seijo, “encara estem polint i ajustant el projecte abans de presentar-lo. Tenim les grans idees clares i volem optar a la màxima inversió possible”.

Rocafonda, en segona volta

Encara que Rocafonda també complia els requisits, l’Ajuntament ha prioritzat Cerdanyola per la seva major densitat de població i l’impacte més ampli de les actuacions. Tot i així, Seijo assegura que “el treball de regeneració urbana a Rocafonda no s’atura” i recorda que ja s’hi estan fent actuacions com la renaturalització de la riera de Sant Simó o projectes vinculats a l’economia circular.

La Generalitat preveu obrir fins a cinc convocatòries del Pla de Barris fins al 2029. Això fa que el govern local confïi que Rocafonda pugui optar-hi més endavant.

Una decisió al desembre

El resultat de la convocatòria es coneixerà abans d’acabar l’any. Si Cerdanyola és finalment seleccionat, l’Ajuntament disposarà de cinc anys per desplegar el pla amb un pressupost històric per a la transformació del barri.