Capgròs
Durant segles, la terra de Mataró va custodiar un secret silenciós, una empremta de la grandesa de l’antiga ciutat romana d’Iluro. El 2002, les excavacions a la zona de Can Xammar van treure a la llum un conjunt excepcional de restes arqueològiques, entre les quals destacava una escultura fragmentada que, amb el temps, esdevindria un símbol de la ciutat: la Venus d’Iluro.
La troballa, feta entre els mesos de març i octubre d’aquell any, va sorprendre els arqueòlegs. Entre els murs i les restes d’un complex termal, van aparèixer fragments de marbre blanc d’origen grec. Amb paciència i precisió, els experts van identificar el cap, part del tors, un colze i fins i tot un petit dofí amb el bec escapçat. Aquelles peces disperses permetien reconstruir la imatge d’una deessa: Venus per als romans, Afrodita per als grecs, símbol etern de la bellesa i de l’amor. Segons els estudis realitzats, l’escultura seria una còpia romana del segle II dC, feta a partir d’un model grec i vinculada a l’escola d’Afrodísia, un prestigiós centre artístic situat a l’actual Turquia. Amb unes dimensions properes a la mida natural, la Venus d’Iluro mostrava la deessa dreta, parcialment nua, cobrint-se amb un mantell que sostenia amb la mà esquerra i que li ocultava la part inferior del cos fins a mitja cama. A la seva esquerra, un dofí —símbol del seu naixement marí— completava la composició.
La presència d’aquesta escultura en el conjunt termal no era casual. Venus, protectora dels mariners i de les aigües, era una figura habitual en espais relacionats amb la purificació i el benestar. Les termes públiques d’Iluro, on es creu que la peça decorava la sala de recepció, reflectien el nivell de luxe i refinament que havia assolit la ciutat. Aigua calenta, sistemes de calefacció, mosaics i pintures decoratives parlaven d’una societat pròspera i culta, connectada amb els corrents artístics del Mediterrani romà. El marbre grec i la finor dels trets de la deessa revelen una ciutat que no era perifèrica, sinó plenament integrada en les rutes comercials i culturals de l’Imperi. La Venus d’Iluro, més enllà de la seva bellesa, és el testimoni tangible d’aquest esplendor. Avui, els seus fragments restaurats s’exposen al Museu de Mataró (número d’inventari MdM 20583), on continuen fascinant els visitants amb la seva elegància serena i amb el misteri del seu llarg silenci sota terra.
Can Xammar, un jaciment perdut en gran mesura
Però la història de Can Xammar, el lloc on es va trobar la Venus, és també la història d’una pèrdua. Com recorda l’historiador Joan Francesc Clariana i Roig, “les importants restes arqueològiques que es trobaven en aquest indret de la ciutat romana d’Iluro foren, en bona part, destruïdes per a la construcció d’un futur mercat municipal durant el mandat de l’alcalde Pedró Crespo Gil”. Aquell edifici, destinat inicialment a mercat, “tingué una existència desgraciada”, passant per múltiples usos fins al seu enderrocament final. La destrucció d’aquelles restes —que després es confirmaria que pertanyien a un complex termal— va suposar una ferida profunda en la memòria històrica de la ciutat.
Clariana denuncia que, durant la dictadura franquista, “es varen produir un seguit de destruccions gratuïtes i inexplicables” al Maresme, entre les quals les de Can Xammar, la vil·la romana de Torre Llauder i la del Sant Crist de Cabrils. Totes compartien, segons ell, un mateix patró: “les Administracions, entitats i persones responsables de la destrucció eren, a la vegada, aquelles que més haurien d’haver procurat per la seva preservació”. La manca de sensibilitat patrimonial i “el pes de l’element econòmic” van ser, diu, “els elements detonants d’aquesta barbàrie”. Aquestes paraules, escrites des de la indignació però també des de l’amor pel patrimoni, posen de manifest un contrast: mentre la Venus d’Iluro emergia per recordar-nos la riquesa cultural de la ciutat romana, altres vestigis d’aquell mateix passat eren sacrificats anys abans en nom del progrés immediat. La deessa de la bellesa, que segons la llegenda va néixer de l’escuma del mar, tornava a renéixer a Mataró per revelar-nos no només la magnificència d’un temps antic, sinó també la fragilitat amb què la nostra societat tracta la seva pròpia història.
Avui, la Venus d’Iluro és molt més que una escultura antiga. És un símbol de la identitat mataronina i un recordatori que sota cada pedra hi pot bategar una part de la nostra memòria col·lectiva. Preservar-la, estudiar-la i donar-li valor és una forma de reconciliar-nos amb el nostre passat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris