Capgròs
Mataró ha perdut una de les persones que van contribuir, des de les aules i des de l’activisme cultural, a tornar el català a la normalitat. Salvador Calçapeu Layret, conegut com Vador , va morir el 4 d’octubre als 78 anys, després d’una trajectòria professional estretament vinculada a l’ensenyament de la llengua, Òmnium Cultural i la normalització lingüística.Llicenciat en Llengües romaniques un cop acabats els estudis va exercir durant alguns anys com a professor de Llengua Catalana a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament, però, una part important de la seva activitat es desenvolupava a Mataró, en un moment en què ensenyar català tenia encara molt de militància i de reconstrucció cultural.
Calçapeu va ser professor dels cursos de català per a adults de la delegació d’Òmnium Cultural de Mataró i va formar part del primer Seminari de Professors de Català d’Òmnium, en uns anys d’una activitat intensa per estendre l’aprenentatge de la llengua a escoles, empreses i entre la població adulta. Va formar part, així, d’aquella primera fornada de docents que, acabada la dictadura, van haver de recuperar espais per al català després de dècades de persecució i absència de l’ensenyament oficial. També va exercir un temps com a professor al GEM. El seu compromís amb Òmnium no es va limitar a les classes. Va ser membre de la segona junta directiva de la delegació de Mataró i Argentona, durant la presidència de Josep Fradera, participant activament en una etapa determinant per a la recuperació pública de la llengua i la cultura catalanes a la ciutat.
Primer director del Centre de Normalització Lingüística del Maresme
Amb la institucionalització de les polítiques de normalització lingüística, Calçapeu va convertir aquella dedicació docent en una llarga trajectòria professional. Va ser el primer director del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, quan el Consorci per a la Normalització Lingüística va desplegar la seva estructura territorial i va obrir seu a Mataró. Des d’aquell càrrec va participar en una nova etapa: passar dels cursos i iniciatives sorgits de l’associacionisme i el voluntarisme a una política pública estable d’ensenyament, assessorament i promoció de l’ús social del català.
Posteriorment va continuar la seva carrera als Serveis Centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística, a Barcelona, on va treballar durant els darrers anys de la seva vida laboral.
- La seva relació amb la llengua arribava fins als detalls personals. El seu cognom familiar era Calsapeu, però ell va impulsar-ne la modificació al Registre Civil per adoptar la forma normativa Calçapeu. Va ser l’únic membre de la família que va fer aquest canvi, tot un gest coherent amb una vida dedicada a la llengua.
També dibuixant, gravador i interessat per la pintura
La faceta lingüística convivien amb una forta sensibilitat artística. Calçapeu tenia aptituds per al dibuix i el disseny, que també va aplicar professionalment, i va cultivar altres disciplines artístiques. Va estudiar Disseny Gràfic a la Pau Gargallo de Badalona i els darrers anys havia estat vinculat al gravat a La Carboneria, amb Laia Arnau, i també estudiava pintura. Una dimensió creativa que completava un perfil de filòleg i docent amb interessos molt més amplis que la llengua estrictament entesa.
La mort de Vador Calçapeu deixa, sobretot, el record d’una generació imprescindible. La dels professors que van començar a ensenyar català quan fer-ho encara significava reconstruir una continuïtat trencada, primer des d’Òmnium i les aules d’adults i després des de les institucions públiques.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris