Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré
Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré

Mor Xavier Vilert, fundador de Robafaves i referent del cooperativisme i la cultura a Mataró

Vilert ha estat una figura clau en la dinamització cultural de la ciutat amb l’impuls d’una llibreria de referència a Catalunya, i en la recuperació del llegat del moviment cooperatiu i la memòria obrera

Mataró ha perdut una figura cabdal de la seva vida cultural i del seu teixit cooperatiu. Xavier Vilert, fundador de la mítica llibreria Robafaves i activista de l’economia social, ha mort aquest diumenge, 10 de maig, als 74 anys. Vilert deixa com a llegat una trajectòria marcada per la implicació en nombrosos projectes col·lectius que, en els darrers 50 anys, han tingut un impacte directe en la dinamització cultural de la ciutat i en la recuperació de la seva memòria obrera.

Antic president de la Unió de Cooperadors de Mataró, el seu és un dels noms més importants de les darreres dècades de cooperativisme al Maresme.

Robafaves, una llibreria cooperativa de referència al país

Vilert va ser una de les ànimes de Robafaves llibres SCCL, un projecte nascut el 1975 de la mà de la Unió de Cooperadors de Mataró i convertit en cooperativa tres anys més tard. La llibreria, des del seu cèntric local al carrer Nou, es va consolidar com molt més que un espai de venda de llibres: va esdevenir un punt de trobada, debat i difusió cultural, amb una clara vocació transformadora i arrelada al país. Al llarg de dècades, Robafaves va jugar un paper clau en la promoció de la lectura, en la dinamització intel·lectual de la ciutat i en la creació de comunitat al voltant del llibre.

Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré
Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré


Amb el temps, la llibreria va superar l’àmbit estrictament local per convertir-se en un referent al conjunt de Catalunya, un cas singular de projecte cultural amb projecció nacional nascut fora de les grans capitals editorials. En una ciutat mitjana com Mataró, Robafaves va demostrar que era possible bastir una llibreria amb criteri, amb ambició i amb capacitat d’incidència cultural. Aquest recorregut va ser reconegut el 1998 amb la Creu de Sant Jordi, que en va destacar la tasca de difusió cultural i de foment de la lectura al Maresme i al país.

Expansió, crisi i tancament d’un projecte cultural singular

Amb el pas del temps, el projecte va voler fer un salt d’escala i ampliar el seu abast. Robafaves va apostar per créixer i diversificar-se, participant en iniciatives com l’entrada a la llibreria Catalònia de Barcelona, la creació de nous formats com Actua —en col·laboració amb Abacus— o l’impuls de nous espais com el Robafaves Jove. Aquestes decisions responien a la voluntat de reforçar el projecte i adaptar-lo a nous temps, però també van comportar un increment significatiu de l’estructura i del deute.

L’impacte de la crisi econòmica a partir de 2008 va agreujar una situació ja delicada. Les vendes van caure de manera sostinguda —prop d’un 30%— i altres línies de negoci vinculades a la cooperativa, com la fabricació i instal·lació de mobiliari per a llibreries i biblioteques, també es van veure afectades. L’acumulació d’inversions poc rendibles i la dificultat per sostenir l’activitat van acabar situant Robafaves en una situació límit.

Vilert va viure en primera línia aquell procés. Com a responsable del projecte, va participar activament en els intents de salvar la llibreria, que van incloure un pla de xoc amb reducció de plantilla i reestructuració de l’espai, així com la crida pública S.O.S. Robafaves per recaptar 250.000 euros i guanyar liquiditat. Paral·lelament, es van explorar opcions com la venda de l’immoble del carrer Nou per poder traslladar l’activitat a un local més petit o mantenir-la en règim de lloguer. Tot i els esforços i la implicació dels socis, el projecte no va poder revertir la situació i l’any 2013 la cooperativa va acabar tancant, posant punt final a gairebé quatre dècades d’activitat i a una de les experiències culturals més singulars de Mataró.

Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré
Xavier Vilert. Foto: R.Gallofré


Compromís antifranquista i militància social

Més enllà de Robafaves, Vilert va tenir també una trajectòria de compromís polític i social en els darrers anys del franquisme, vinculada a moviments estudiantils i reivindicacions democràtiques. Tal i com recull Juan Ortiz al seu llibre ‘Antifranquistes de Mataró davant del Tribunal d’Ordre Públic’, el 2 d’abril de 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, juntament amb altres persones, arran d’una concentració davant de l’Ajuntament de Mataró a favor de l’«ensenyament gratuït». Vilert i la seva parella, Glòria Bosch, van ser empresonats durant tres dies a la presó de Mataró abans de ser alliberats, en un episodi que s’inscriu en la seva militància antifranquista i en la seva participació en les mobilitzacions socials de l’època.

Cooperativisme i memòria obrera a Mataró

Amb la transició democràtica, Vilert va centrar una part rellevant de la seva trajectòria en la recuperació i projecció del cooperativisme a Mataró, un moviment amb una tradició històrica especialment arrelada a la ciutat. La Unió de Cooperadors de Mataró és un dels seus principals exponents: nascuda el 1927 de la fusió de quatre cooperatives de consum, va esdevenir durant dècades un pilar de l’economia popular i de l’organització social de les classes treballadores mataronines, especialment en l’àmbit del consum i la vida comunitària.

Aquest teixit cooperatiu, profundament vinculat al moviment obrer, va patir una ruptura abrupta durant la dictadura franquista, quan una part important del seu patrimoni va ser espoliat o desarticulat. La recuperació d’aquest llegat no s’ha produït fins a les darreres dècades, en paral·lel al procés de recuperació democràtica i a l’impuls d’iniciatives de memòria històrica.

En aquest context, Xavier Vilert va tenir un paper central i sostingut en el temps. Com a president de la Unió de Cooperadors, va ser una de les figures que van impulsar la reorganització de l’entitat i la seva reorientació cap a la recuperació del seu patrimoni històric i la seva funció social. Vilert va defensar de manera constant que aquesta recuperació no havia de quedar limitada a un exercici de memòria, sinó que havia de servir per reactivar espais i projectes vinculats a l’economia social i cooperativa.

Aquesta tasca es va concretar en la creació de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, impulsada l’any 2005 conjuntament amb l’Ajuntament, concebuda per gestionar el patrimoni recuperat i projectar el cooperativisme com a eina de futur. Vilert va ser una de les veus que va insistir en la necessitat de donar continuïtat institucional i funcional a aquest llegat, vinculant-lo a projectes d’habitatge, activitat econòmica i retorn social per a la ciutat. A través de la Fundació s’ha articulat el retorn a la ciutat d’equipaments com el Cafè de Mar o el Cafè Nou i el seu pati.

Precisament a cavall del Cafè de Mar i el Cafè Nou, els darrers anys de la seva vida, ha estat un dels principals voluntaris que s’ha fet càrrec de l’arxiu-biblioteca històric de la Unió de Cooperadors, un dels arxius de més importància de llibres i documents històrics dels que tenia cura setmana rere setmana.

Xavier Vilert. Foto: Sergio Ruiz
Xavier Vilert. Foto: Sergio Ruiz


Reivindicació de Joan Peiró

Paral·lelament, Vilert també va tenir un paper actiu en la preservació de la memòria obrera i democràtica de Mataró, especialment a través de la reivindicació de figures com Joan Peiró i Belis, referent del cooperativisme i l’anarcosindicalisme, ministre durant la Segona República i afusellat pel franquisme el 1942. Des del seu paper a la Fundació, Vilert va participar en iniciatives de reconeixement públic i difusió del seu llegat, consolidant una línia de treball centrada en la recuperació de la memòria democràtica.

Fruit d’aquestes dinàmiques, la ciutat disposa avui d’un monument commemoratiu al pati del Cafè Nou, espai simbòlic del cooperativisme mataroní, i manté de manera anual actes de record i homenatge a la figura de Peiró i al conjunt de víctimes de la repressió franquista. Aquest conjunt d’iniciatives s’emmarca en una estratègia més àmplia de reconeixement del passat obrer de la ciutat, en la qual Vilert va tenir un paper actiu i continuat.

Aquest treball de memòria i recerca té continuïtat en instruments com la Beca Joan Peiró, impulsada per la Fundació, que fomenta l’estudi del cooperativisme, l’economia social i el moviment obrer, consolidant Mataró com un dels referents en aquest àmbit a escala catalana.


Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta
Comenta
Tornar a la notícia Mor Xavier Vilert, fundador de Robafaves i referent del cooperativisme i la cultura a Mataró

Comentaris