Capgròs
L’Ajuntament de Mataró ha posat sobre la taula la voluntat de transformar dos dels espais públics més rellevants del barri del Palau: el Parc de Palau i la plaça de Tirant lo Blanc. Ho ha fet amb la presentació, la setmana passada als veïns, d’un avantprojecte que dibuixa les línies mestres d’una futura intervenció, encara sense pressupost assignat ni calendari concret d’execució.
La proposta arriba en un context especialment sensible. El Palau és un dels barris amb més complexitat demogràfica i socioeconòmica de la ciutat, amb indicadors d’empobriment elevats i una gran diversitat de perfils socials. En aquest sentit, la millora de l’espai públic es planteja com una eina clau per afavorir la cohesió social, la convivència i la qualitat de vida dels residents.
Estat actual de la plaça Tirant Lo Blanc, i proposta d'actuació
Un àmbit estratègic per a la ciutat
El Parc de Palau i la plaça de Tirant lo Blanc no són només punts de trobada veïnal, sinó també un eix de connexió urbana de primer ordre. Situats entre l’avinguda Amèrica i la ronda d’Alfons X el Savi, aquests espais permeten salvar el desnivell existent i connectar els barris de Rocafonda i el Palau amb la zona de l’Escorxador i el centre de la ciutat.
A més, aquest entorn ha viscut en els darrers anys algunes actuacions destacades, com la inauguració el 2023 de la reforma de l’Espai Polivalent Rocafonda-El Palau-Escorxador i de la pista poliesportiva adjacent, just al costat de la plaça de Tirant lo Blanc. El nou equipament, vinculat al Centre Cívic Rocafonda-El Palau, ha reforçat l’oferta d’activitats comunitàries i socials al barri.
La pista esportiva del Palau i, al fons, el nou equipament, a tocar de la plaça Tirant Lo Blanc. Foto: Ajuntament
Problemes de convivència cronificats
Malgrat el seu potencial, els entorns del Parc de Palau i del carrer Siete Partidas fa temps que acumulen queixes veïnals per situacions d’incivisme i problemes de convivència. Aquests episodis, reiterats segons denuncien residents, afecten la percepció de seguretat i l’ús quotidià dels espais.
L’avantprojecte municipal planteja actuar també en aquesta línia, amb mesures orientades a millorar la visibilitat, la il·luminació i la configuració dels recorreguts, amb l’objectiu de fer els espais més segurs i accessibles.
Plànol de la zona, amb la intervenció prevista
Els eixos de la proposta
El document presentat pel Servei d’Infraestructura Verda i el Servei de Projectes i Obres defineix un conjunt d’objectius estructurats en tres grans àmbits:
- Ús i funcionalitat: es planteja eliminar barreres arquitectòniques i garantir l’accessibilitat universal, afavorir la mobilitat sostenible i reforçar la seguretat mitjançant una millor il·luminació i visibilitat dels espais.
- Criteris ambientals i resiliència: l’actuació aposta per renaturalitzar l’espai, amb més vegetació, zones d’ombra i biodiversitat, així com per millorar la connectivitat ecològica amb altres espais verds. També es preveu incorporar sistemes de drenatge sostenible (SUDS) i reduir l’efecte illa de calor.
- Qualitat i gestió: es vol millorar la qualitat estètica dels espais amb un disseny més coherent i, alhora, garantir materials duradors i de fàcil manteniment.
Entre les actuacions plantejades hi ha la redefinició dels espais, la creació de nous recorreguts i la transformació d’àrees actualment infrautilitzades o degradades.
Estat actual del Parc del Palau. Foto: R. Gallofré
Un deute pendent des de la Llei de Barris
No és la primera vegada que el Parc de Palau és objecte d’una intervenció. L’any 2008, en el marc de l’aplicació de la Llei de Barris, es van destinar 300.000 euros a la seva reurbanització. Tot i això, amb el pas dels anys, l’espai ha tornat a evidenciar mancances i necessitats de millora.
Ara, gairebé dues dècades després, l’Ajuntament de Mataró torna a situar aquest àmbit com a prioritari, tot i que, de moment, en una fase inicial i oberta a aportacions.
L'accés des de la ronda Alfons X
Procés obert
El govern municipal ha presentat aquest avantprojecte com un document de treball, susceptible de ser modificat a partir de les aportacions veïnals i tècniques. La manca de pressupost i de calendari concret evidencia que el projecte encara es troba en una fase embrionària.
Malgrat això, la iniciativa genera expectatives en un barri que fa anys que reclama millores estructurals en l’espai públic i que veu en aquesta proposta una oportunitat per revertir dinàmiques de degradació i reforçar la convivència.
Comentaris (2)