Capgròs
Odio les fronteres. Odio tot tipus de fronteres i el que signifiquen, odio com les fronteres suposen el mes absolut despreci per la vida quotidiana de les persones. Una visita als Territoris Ocupats Palestins és una autèntica enciclopèdia en matèria de fronteres: als seus dos extrems hi veiem les fronteres visibles a la Franja de Gasa, i les fronteres invisibles a Jerusalem.
Les dues parts reconegudes com a Palestina, la franja marítima de Gasa i els territoris de Cisjordània, haurien d'estar connectades segons el pla de partició de les Nacions Unides al 1947. Però Israel les ha segregat totalment (especialment a partir del 2001) de manera que un habitant de Gasa té més fàcil anar a un país estranger que al seu propi país, Cisjordània. I a l'inrevés. El somni d'una persona de Gasa es anar a menjar un hummus a Jerusalem o d'una de Cisjordània anar a banyar-se a les platges de Gasa. El meu amic el doctor Naïm de Jerusalem, essent director d'una ONG palestina de salut amb presència a Cisjordània i Gasa, sols va poder entrar a Gasa fa deu anys amb una acreditació de massatgista d'un club de futbol juvenil. Israel converteix Gasa en una immensa presó imposant kilòmetres i kilòmetres de una de les més prepotents i vergonyoses fronteres, sota el xantatge ideològic de les raons de seguretat. I sota el victimisme polític que Palestina vol destruir l'existència de l'estat d'Israel, com si Israel tingués cap problema amb la seva existència, mentre que es Palestina, de facto, el país que no existeix.
La frontera de Gasa es una megalòpolis de l'apartheid, un monstre que mostra la malaltia fronterera. Els seus mecanismes són els d'una presó d'alta seguretat, en una extensió incalculable de terreny i un trajecte inacabable de passadissos, murs de ciment armat, tanques electrificades, portes automatitzades, càmeres a tort i a dret, detectors de metalls o la mes darrera tecnologia en matèria de seguretat, personal donant ordres a crits des d'una megafonia ininteligible... Per no dir les esperes que poden ser de una a 5 hores o els interrogatoris que en algun cas que conec han acabat a una habitació sense la roba. A més a l'entrada un zeppelin-vigilant sobrevola 24 hores el cel de Gasa. Tot plegat deixa la sensació que allà dins no hi ha gent normal sinó que hi ha 3 milions de delinqüents i criminals als quals Israel té dret a defendre's sotmetent-los a un constant càstig col·lectiu. Vaig tornar a Gasa fa poques setmanes i vaig tornar a passar per aquesta humiliació. Des de que hi va haver les lamentables lluites entre faccions palestines del Fatah i del Hamas (i el domini d'aquest darrer), la part del passadís palestí ha estat bombardejada. Caminant centenars de metres sota sol damunt de runes vaig tenir la sensació de caminar en la metàfora del que a hores d'ara es la població civil palestina, la de a peu, la que vol sortir d'aquest malson i viure una vida normal d'una maleïda vegada: destrossada per un estat colonial i etnocida com Israel, i bandejada, traïcionada i oblidada per les vergonyoses classes dirigents palestines assadollades de poder.
A Jerusalem, a l'inrevés, les fronteres són invisibles. El pla de partició de 1947 la va convertir en un protectorat internacional dividit entre un Oest Israelià i un Est Palestí reconegut com la capital palestina. Res d'això existeix, excepte que a l'est viuen els palestins: Jerusalem ha estat robada com a capital, ha estat integrament annexionada i assimilada com si fos part del municipi jueu de manera que els habitants de Cisjordània tenen prohibida l'entrada a la seva capital. Així Israel expolia la població palestina cobrant impostos que els retorna d'un 1 a un 10% del recaptat, i a sobre té la caradura d'alardejar de la seva generositat pel fet que la població palestina de Jerusalem disposi dels sistemes de cobertura social israelians (cobertura mèdica etc) sobradament pagats. Així Jerusalem té duríssimes fronteres legals per a la població palestina, però també un sofisticat sistema urbanístic d'apartheid: carreteres de segregació, edificis o barris frontera a la línia de separació de Jerusalem Est i Oest, semàfors racistes de segregació amb una diferència de 10 segons per als jueus a 5 minuts per als palestins, i el més dur de tot, quasi el 50% del territori Est ocupat per colònies il·legals israelianes que pretenen legitimar una (impossible) majoria jueva a la ciutat santa. A la Ciutat Vella de Jerusalem, les fronteres invisibles pretenen donar la sensació que els indígenes àrabs son perillosos i potencials suïcides. Les fronteres tenen nom dels centenars de càmeres que espien cada un dels racons de la part palestina, del desplegament militar (teòricament policial, però amb armament militar) que en festivitats musulmanes bloqueja totalment la ciutat i les entrades, o de una constant circulació de policies privats de paisà defenent colons o turistes, amb armes a la mà i walkies a les orelles..
El catàleg de creativitat fronterera podria estendre's molt més donant a veure com la bogeria fronterera té el seu origen en el més pur racisme d'estat i en la voluntat de netejar ètnicament un país.Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
orderonline cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata genericonline generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheaponline amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy somanaproxen
Comentaris