Capgròs
Hi ha espais de la ciutat que són molt més que un lloc de pas. Espais que acumulen històries, records i vivències, i que acaben formant part de la identitat col·lectiva de diverses generacions. La plaça de l'Ajuntament de Mataró n'és un bon exemple. Però no tothom sap que, durant molts anys, aquest indret va ser conegut popularment com la plaça dels Ninots. I encara menys gent coneix l'origen d'aquest nom.
Per entendre aquesta història ens hem de remuntar a l'any 1962, quan l'artista mataroní Santiago Estrany i Castany (1923-2013) va crear un gran esgrafiat a la façana de l'antiga Escola d'Arts i Oficis, situada a l'entorn de l'actual plaça de l'Ajuntament.
Santi Estrany va ser un dels artistes mataronins més destacats del segle XX. Pintor, dibuixant, cartellista i docent, va deixar una empremta important en el patrimoni artístic de la ciutat. Encara avui podem trobar diferents mostres de la seva obra en façanes i edificis de Mataró.
Tanmateix, aquell esgrafiat tenia una singularitat que el feia especial. No era simplement una composició ornamental. Era una representació de Mataró, de la seva història, de les seves tradicions i dels seus símbols més característics.
Hi apareixien la Coca de Mataró, el ferrocarril, les Santes, la família Robafaves i altres elements que evocaven la vida econòmica, social i cultural de la ciutat. Tot plegat, amb el llenguatge artístic característic d'Estrany, que combinava figures geomètriques, personatges i composicions d'una gran força visual.
Aquells personatges representats a la façana van acabar donant nom popular a l'espai: la plaça dels Ninots.
El nom va arrelar entre els mataronins fins al punt que, malgrat els canvis urbanístics i el pas dels anys, encara avui forma part de la memòria de la ciutat.
La història d'aquell esgrafiat, malauradament, va ser curta. Tal com explica en Pere Tió en un article publicat als Fulls (115) del Museu Arxiu de Santa Maria, va ser fruit d’una efemèride. I és que La Caixa d’Estalvis de Mataró, llavors al carrer d’en Palau, se li acostava el centenari (1963) i no volia rebre amb un decorat tan ruïnós davant de la porta les visites que vindrien a Mataró davant d’una commemoració tan celebrada. El fet és que la plaça de l’Ajuntament no existia com avui la coneixem, i al seu lloc i hi havia tot un conjunt de cases adossades que s’anaven enderrocant, fet que deixava, en aquell moment, la paret atrotinada de l’Escola d’Arts i Oficis al descobert. Aquí és on van decidir que s’hi faria l’esgrafiat. Passada la efemèride i al cap de pocs anys, al 1968, l'obra va desaparèixer amb l’enderroc de la casa que l’acollia i amb la transformació de la plaça i la ciutat
Mataró perdia així una peça singular del seu patrimoni artístic, però també un element que havia contribuït a configurar la identitat popular d'un dels espais més emblemàtics del centre històric. És aquesta una història que ens hauria de fer reflexionar. Les ciutats evolucionen, es transformen i s'adapten a les necessitats de cada època. Però aquesta transformació no hauria de comportar necessàriament la desaparició dels elements que expliquen d'on venim.
El patrimoni no és únicament allò que figura en un catàleg o que té un valor arquitectònic excepcional. També, i aquí crec que hi tenim un exemple extraordinari, és allò que els ciutadans reconeixen com a propi, que forma part del seu imaginari i que contribueix a donar personalitat a una ciutat.
La voluntat de recuperar l'esgrafiat de Santi Estrany no és nova, ni és una iniciativa que neixi ara des de la política municipal. Durant dècades, ciutadans, artistes, antics alumnes d'Estrany i entitats culturals de Mataró han mantingut viva la reivindicació de recuperar aquella obra. L'any 2010, l'Ajuntament ja va impulsar una modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic per reforçar la protecció dels esgrafiats de la ciutat i reconèixer el valor de l'obra de Santi Estrany.
El novembre de 2013, (l’any de la mort de Santi Estrany així com també de l’executor de l’obra, en Santiago Alsina) coincidint amb un període d'especial reconeixement a la figura de l'artista, es va organitzar un acte públic a la plaça de l'Ajuntament en què es va reproduir el mural desaparegut en una gran pancarta. Aquella iniciativa demostrava que, gairebé mig segle després de la seva desaparició, l'obra continuava present en la memòria de molts mataronins.
El reconeixement institucional també va arribar. El gener de 2014, el Ple municipal va aprovar per unanimitat la concessió, a títol pòstum, de la Medalla de la Ciutat a Santi Estrany. I encara hi ha un altre antecedent especialment significatiu.
L'abril de 2017, el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental va tornar a abordar la possibilitat de reproduir l'antic esgrafiat a l'entorn de la plaça de l'Ajuntament o en el futur edifici de Can Cruzate. Aquell debat, segons consta documentalment, ja s'havia plantejat en ocasions anteriors.
Per tant, no estem parlant d'una ocurrència recent, sinó d'una reivindicació ciutadana sostinguda en el temps, coneguda i reconeguda per les institucions municipals, però que encara avui continua pendent de materialitzar-se.
Tanmateix, des del grup municipal i, a insistència d’en Xavier Font, vam plantejar que la futura transformació de l'illa de Can Cruzate i del seu entorn obrien una oportunitat per recuperar aquest element singular del patrimoni desaparegut de Mataró, i que havia arribat el moment de passar de les bones intencions als compromisos concrets.
Per aquest motiu, hem presentat al Ple de l'Ajuntament una proposta de resolució per impulsar la recuperació de l'esgrafiat de Santi Estrany en un emplaçament visible des de la plaça de l'Ajuntament i vinculat al lloc on originàriament es trobava. La nostra proposta parteix d'una premissa important: la recuperació de l'esgrafiat ha de tenir entitat pròpia i no pot quedar condicionada indefinidament a les vicissituds urbanístiques de Can Cruzate.
Naturalment, cal coordinar totes dues actuacions. Seria absurd plantejar la recuperació del mural sense tenir en compte la futura configuració arquitectònica de l'entorn. Però una cosa és coordinar els projectes i una altra ben diferent és convertir aquesta necessària coordinació en un motiu per continuar ajornant una reivindicació que fa massa anys que espera resposta. La proposta que presentem no pretén improvisar una reconstrucció ni limitar-se a instal·lar una reproducció decorativa.
Plantegem encarregar un estudi històric, artístic i tècnic que permeti determinar com recuperar l'obra de la manera més fidel possible a l'original, mitjançant la tècnica de l'esgrafiat, a partir de les fotografies, dibuixos i documents que s'han conservat. Aquest estudi haurà de definir-ne les dimensions, els materials, la ubicació més adequada, el cost econòmic i les necessitats de conservació. També haurà de tenir en compte els drets d'autor corresponents. Finalment proposem que les seves conclusions es presentin en un termini màxim de sis mesos des de l'aprovació de la resolució.
Volem, a més, que aquest procés compti amb la participació de la família de Santi Estrany i de les entitats culturals, veïnals i ciutadanes que durant tants anys han treballat per preservar-ne el llegat. Perquè aquesta no ha de ser una iniciativa exclusiva d'un govern o d'un grup polític. Ha de ser un projecte compartit per la ciutat. Recuperar el patrimoni també és construir ciutat
Sovint, quan parlem del futur de Mataró, ho fem en termes de nous equipaments, transformacions urbanístiques, habitatge, activitat econòmica o millora de l'espai públic. Tot això és molt necessari, però les ciutats també es construeixen a través de la seva memòria.
Una ciutat que coneix i valora el seu passat té més capacitat per projectar una identitat pròpia cap al futur. I això és especialment important en un moment en què tantes ciutats corren el risc d'acabar semblant-se les unes a les altres.
Mataró té una història, una cultura i un patrimoni singulars. Té artistes que han deixat una empremta profunda en el seu paisatge urbà. Té tradicions i símbols que ens identifiquen, però té també deutes pendents amb la seva pròpia memòria.
Recuperar l'esgrafiat de Santi Estrany no resoldrà els grans reptes que afronta la ciutat. No ho pretenem. Però sí que pot contribuir a fer de Mataró una ciutat més conscient del seu patrimoni, més respectuosa amb la seva història i més orgullosa de la seva identitat. També permetrà que les noves generacions descobreixin per què aquell racó del centre històric continua sent, per a molts mataronins, la plaça dels Ninots.
Perquè una ciutat no només es construeix fent coses noves. També es construeix recuperant allò que mai no hauria d'haver perdut i seixanta anys després, creiem que ha arribat el moment que els Ninots tornin a Mataró.
Alfons Canela, Junts per Mataró
Comentaris