Fa uns dies llegia l’article d’opinió d’en Berenguer Chiva Aymerich a aquest mateix digital. Com a pare d’un infant que al setembre començarà I3 m’agradaria completar-lo amb l’experiència viscuda fins al moment per la nostra família.
A casa pensàvem que seríem capaços d’aïllar-nos de pressions externes i centrar l’elecció d’escola (o opcions d’escoles) en aspectes com el projecte educatiu o la proximitat al nostre domicili. Tot va començar a torçar-se el dia 12 de gener quan una tècnica de l’Oficina Municipal d’Escolarització de l’Ajuntament de Mataró (OME) va oferir una xerrada a les famílies d’I2 a l’Escola Bressol Municipal (EBM) dels nostres fills.
De la reunió podríem destacar diverses qüestions, com que no s’impartís en català com totes les reunions a l’EBM a les que hem assistit els tres darrers cursos. També el to en que s’oferia, semblava que expliquessin un joc de pistes pervers, donant per fet que en algun moment patiríem i que no podíem fer-hi res per aquest mal tràngol. Em centraré en una dada que ens van donar: La data límit per sol·licitar la inscripció de grups singulars era el 30 de gener.
Un grup singular, tal com explicava en Berenguer al seu article, el formen un conjunt de famílies que s’asseguren plaça a un centre d’alta complexitat de forma que ajudi al sistema a evitar la segregació a través d’una inscripció en bloc. A l’EBM érem diverses famílies interessades en formar-ne un, però no a qualsevol preu. En aquest cas les portes obertes als centres públics estan programades del 21 de febrer al 3 de març, pel que a priori no estàvem disposades a presentar la sol·licitud sense haver tingut la oportunitat de veure cap escola pública.
Davant d’aquesta situació injusta i incoherent, des de l’AFA de l’EBM vam emprendre dues accions. En primer lloc vam organitzar unes visites prèvies a les escoles més properes a l’escola bressol per, com a mínim, veure dos centres que potencialment podrien acollir grups singulars. Vull aprofitar per agrair a la comunitat educativa de cadascuna d’aquestes escoles la seva col·laboració i acollida.
La segona acció que vam emprendre va ser sol·licitar formalment a l’OME i als Serveis Territorials del Departament d’Educació ampliar el termini de presentació de sol·licituds de grups singulars. Al moment d’escriure aquest article els Serveis Territorials encara no han respost. Pel que fa l’OME la seva resposta fou que no és competència seva i que, si un cas, ho tindran en compte el curs que ve, pel que tampoc col·laboraven a resoldre aquest greuge en l’actualitat.
Tot aquest desgast addicional a un procés prou estressant es deu principalment a l’intent de gestionar la incertesa. Aquesta incertesa té principalment tres causes que assenyalava també en Berenguer:
- La zona escolar única.
- La distribució desigual de les places d’I3 en centres públics i concertats als diferents barris de la ciutat.
- La forma en que els Serveis Territorials ajusten la oferta de places de les escoles de la ciutat.
En cap d’aquests tres aspectes fa anys que les administracions competents, Ajuntament i Generalitat, s’estiguin posant les piles per revertir una situació: Cronificar l’estigmatització dels centres públics, especialment de rondes en fora. Mentre es continuï ajustant la oferta a la demanda en primera opció i sense considerar criteris demogràfics o de lluita contra la segregació l’escletxa s’anirà eixamplant. I mentre la zona única, implantada fa uns 15 anys i sense uns efectes clars, no beneficiï la proximitat s’anirà alimentant un cercle viciós.
Torno al principi i afirmo que a casa no ens hem pogut aïllar de pressions externes. I no, no ho hem fet per escoltar massa a famílies d’una o altra escola, ni per opinions no sol·licitades de familiars o amics ni per notícies apocalíptiques sobre el rendiment escolar. No ens hem pogut aïllar perquè l’administració pública, començant per aquella que hauria de ser més propera als ciutadans que és l’Ajuntament, ens maltracta i condiciona l’escolarització dels nostres fills i filles d’una forma injusta i sense cap mena de perspectiva de resoldre-ho per tots els que ens succeiran en aquest procés els cursos següents.
Jordi Fernàndez i Fàbregas