Premià: un lloc per viure-hi

No us penseu que és unaredundància, evidentmentque qualsevol vila és un llocper viure-hi, però Premià, sí,un de sol, no el de Mar i/oel de Dalt com resten dividits administrativamenti toponímica des de 1836, és avuien dia un indret fet i pensat exclusivamentper residir-hi, amb avantatges i inconvenients,amb renúncies i privilegis. I com entot lloc preferentment residencial, el millorpatrimoni és la seva gent.

Per conèixer on comença Premià, territorialmenti històrica, cal enfi lar-se fi ns aSant Mateu, un dels vèrtexs de la serraladalitoral. A 499 metres d'alçada, l'ermitaromànica de Sant Mateu, una graonadaamb dos xiprers i una petita volta de canócoronada per un minúscul campanar decadireta documentada al segle X, és el llocclau per entendre què és Premià. Dalt d'unturó entapissat d'espessos pins i amb elmar cobrint-li les espatlles com un teló defons blau, el passejant que s'hi atansa téa l'abast de la seva mirada la síntesi visuali emocional del país que neix arran demar a l'època romana, i s'esforça amb elsanys per expandir-se terra endins buscantl'aigua i les terres de conreu. Enfront, ifi ns on la vista abasta, la terra plana i fèrtildel Maresme, el platejat dels hivernaclesque sota la llum del sol creen un singularefecte cromàtic de mar interior, l'excessivaextensió rogenca de teulades de casesadossades i els antics nuclis urbans bruns ibigarrats com pinyes. A tocar amb la mà, elmas al qual pertany l'ermita emergeix coma poderós símbol de la fertilitat d'aquestaterra i del treball de la seva gent. Més enllàla plana del Vallès i les seves conurbacionsurbanes es perden entre la boirina fi ns atocar de la cinglera de San t Llorenç deMunt i la serra de l'Obac. A partir d'aquestpunt comença un altre país que ja poc téa veure amb aquest del litoral.

Aquí va néixer mossèn Josep Mas i Domènech,compilador de l'arxiu de la catedralde Barcelona i gràcies a la recerca del qualsabem que Premià va néixer el dia 21 dedesembre de 965, data que els testamentarisdel comte Borrell van cedir la parròquia deSant Pere a la seu barcelonina.

Pel camí de la costa, el descens fi ns alcap de la petita vall on s'assenta el nucliurbà de Premià de Dalt és un devessall desensacions. La pineda es va aclarint i elpanorama s'eixampla cap a feixes antigamentcobertes per vinyes. El campanar dela parròquia emergeix entre teulades. Algunsmasos miraculosament supervivents, com Can Riera, recorden el passat de pagesiarica de la contrada, mentre que els primersxalets, dels més antics del poble, denotenque l'estiueig va ser una font important del'economia local, fi ns que els fi lls o nétsdels pioners van decidir que la segonaresidència es convertiria en primera. Aixíde simple ha estat la transformació delpoble. El cotxe, l'autopista i el tren hanfet el que ni la fi l•loxera havia aconseguit,capgirar el model de creixement. De lafàbrica, nom popular de l'empresa PremiàTèxtil, símbol de la breu petja industrial almunicipi i creada l'any 1880, avui nomésen queda la xemeneia, i les antigues fi nquesagràries de can Balet i can Figueras s'hanconvertit en l'eixampla de la vila en formade rengleres de cases i serveis necessarisper créixer, com el poliesportiu o l'institutque porta el nom d'un fi ll il•lustre, l'enyoratpoeta Valerià Pujol (1952-1992).

El centre de Premià té l'aire de pobleperdut, un fet que encara el fa més atractiual visitant i estimable al resident. Els carrersresten silents, hi ha molt poques botiguesi, si no fos per l'activitat de l'ajuntament iles dues ofi cines bancàries, durant bonapart de l'any hom diria que és un llogarretperdut d'alguna contrada pirinenca.

Però aquest aire es trenca conforme esbaixa i, entre els blaus celestes i marins,s'albiren les primeres cases de Premià deMar. La biblioteca Jaume Perich, en memòriadel genial ninotaire que va fer de Premià elseu país petit, el consultori mèdic, l'escolaMarià Manent, un altre premianenc d'adopció,l'institut, correus o el pavelló, delaten quePremià de Dalt és un poble gran, amb elbategar calm però imparable de les vilesresidencials. I aquesta idea encara es reforçamés si, al sud, busqueu el dens nucli urbàdel barri Santa Anna, nascut a corre-cuitadurant els anys del gran boom migratori icompartit amb el poble veí.

Premià de Mar té un territori ínfi m, noarriba als dos quilòmetres quadrats, onviuen en peculiar harmonia trenta mil persones,moltes immigrades d'Àfrica i altresindrets llunyans. Aquesta estreta llenca apenes va restar habitada fi ns al segle XIX.La por a les incursions corsàries manteniala població arraulida al nucli del que avuiés Premià de Dalt. Can Manent, una deles primeres cases pairals i avui seu de labiblioteca, bastida al segle XVII, és el símbolde l'arrencada de la vida aquí. La propietatera immensa i cobria una part importantdel terme municipal. En terrenys cedits alpoble es va aixecar l'església, primer pascap a la independència que es va assolirl'any 1836. Dotze anys després, l'arribadadel primer tren d'Espanya va fer créixer lajove vila amb molta més empenta que nopas Premià de Dalt.

Si l'agricultura i la pesca havien servitper assentar la població durant el segleXIX i donar-li raó d'existir, la indústria vaser el gran motor de creixement de la vila.Avui encara hi ha al paisatge premianenctres mostres de l'esplendorós passat fabrildel poble que qualsevol passeig no had'evitar; és el passat que fa entendre elpresent. La fàbrica del gas, d'estil modernista-noclàssic i construïda l'any 1884, ésl'única fàbrica de gas d'hulla que queda enpeu a Catalunya. La rehabilitació que l'haconvertida en museu és obra de Rafaelde Cáceres. La Lió Barcelona, hereva deBartomeu Puiggròs (1898), va ser la granfàbrica dedicada a l'estampació de teixitsa la lionesa des de 1926. La porxada ésla part més important de la seva arquitectura,i avui encara es conserva. La terceraés Can Sanpere, nascuda l'any 1898 del'associació del pioner de la indústria tèxtillocal, Genís Mayolas, i de Claudio Sanpere.El cèntric solar que ocupa aquesta fàbricaés a punt de convertir-se en habitatges.De la resta del passat tèxtil i d'estampacióque va donar feina i riquesa als habitantsdel poble, a penes en queda el record i unmuseu a mig fer.

Avui Premià de Mar és una ciutat deserveis que ha assumit el paper residencialamb imaginació. Un comerç actiu,unes entitats vigoroses, una ciutadaniaemprenedora, una certa redescoberta dellitoral com a espai de gaudi col•lectiu (queaugmentarà quan estigui acabat el port) i,sobretot, la voluntat de viure aquí, de ferd'aquesta terra el seu lloc al món, donenun especial atractiu a la vila i la seva gent,que són tot u.