Capgròs
Els vestigis històrics de Mataró són abundants i alguns, malauradament, ja han desaparegut. Molts de nosaltres hem vist encara com compartien protagonisme les dues torres de defensa: la Torre Llauder i la Torre de Can Palauet.
La Torre Llauder va ser enderrocada el febrer de 1970 amb motiu de les obres d'urbanització del polígon Espartero, promogudes pel Ministeri de l'Habitatge durant la dictadura franquista. La torre estava formada per tres plantes amb espitlleres i una finestra gòtica d’arc conopial. La coberta era coronada per merlets i espitlleres. La torre i el seu edifici annex formaven part de l’Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. També es varen destruir elements de la vil·la romana, com els forns de vidre, l'abocador de ceràmica i les cambres situades al nucli de la vil·la. La destrucció de la Torre Llauder ha estat un dels atemptats més greus contra el patrimoni històric de la ciutat. Malauradament, no ha estat l’únic.
La Torre de Can Palauet va ser construïda l'any 1568 i també és de forma cilíndrica, de tres pisos i amb un terrat emmerletat amb matacans i una escala interior. La torre està situada al costat de la masia, que disposa de tres cossos irregulars. Així com la Torre Llauder estava situada a l’entrada de Mataró seguint la línia de la costa, la Torre de Can Palauet es troba al costat de la Riera d’Argentona, a la sortida de Mataró, seguint el camí de la romana Via Sergia, que connectava Iluro, Granularium (Granollers) i Auso (Vic) fins als Pirineus.
La Torre de Can Palauet està avui catalogada com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), i realment és una peça excepcional dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Des de fa uns anys, hi ha hagut un acord entre l’Ajuntament i l’Associació Cultural Divina Pastora, que ha tingut cura de la preservació de la torre i els seus edificis annexos. Ara caldria arribar a un acord amb entitats i associacions del barri per permetre ampliar les activitats del moviment veïnal dins del marc de l’Associació de Veïns de Cerdanyola.
La proposta que es presenta situa un tub vertical de ferro corten, que incorpora un ascensor i una escala de cargol, accentuant així la importància històrica de la torre i permetent, alhora, l’accés a la seva part superior. El tub formaria part d’un projecte arquitectònic que també hauria de resoldre l’estructura dels forjats del conjunt, així com una acurada actuació per adaptar l’edifici a les activitats dels moviments veïnals i entitats culturals, avui tan necessàries per a les poblacions.
El projecte també haurà de restaurar el coronament de la torre, ja que fa uns anys varen desaparèixer matacans, merlets i espitlleres, i ara es troba en un estat lamentable. Un edifici de la categoria d’un BCIN no pot continuar així, ja que aquesta situació tampoc beneficia la imatge de la ciutat.
Aquest projecte global de la Torre de Can Palauet reforça la imatge del barri de Cerdanyola i, alhora, beneficia la imatge de la ciutat, formada per l’Eixample del segle XIX i els barris perifèrics del segle XX. Aquesta ha de ser una estratègia municipal que cal reforçar sense parar, ja que enriqueix el territori i estructura una ciutat policèntrica, potenciant els valors culturals, la convivència i la cohesió social dels seus barris. Fer això és del tot necessari avui a Mataró.
Agàpit Borràs, arquitecte
Comentaris