
Quin és el teu millor moment de Les Santes?
Demanem a 15 mataronins i mataronines que comparteixen els seus instants preferits de la Festa Major. Aquesta és la seva tria, un ventall ple d'instants màgics
Quin és el teu moment preferit de Les Santes? És probable que aquesta pregunta sigui comuna de converses i tertúlies, a peu de barra o esperant qualsevol dels actes de la Festa Major. O també pot ser que hi hagi qui no se l’ha plantejat mai. Les Santes són, precisament, una col·lecció de moments. En èpoques d’imatges i cultura del clic, són tantes les escenes, perspectives i enquadraments possibles d’una hipotètica col·lecció dels millors instants de la festa que, de ben segur, si es fes una enquesta acabaríem amb tants moments com mataronins i mataronines hi hagi.
A les portes de l’eclosió social, cultural i comunitària que són Les Santes, des de Capgròs hem demanat a 15 mataronins (sempre i 15, per Les Santes!) que ens comparteixin els que són per a ells els millors moments de la festa. Que pensin personalment i comparteixin amb tothom aquell precís instant que recorden com a especial i que, per tant, esperen d’un any per l’altre. Són moments diferents, alguns de coincidents, molts amb el teló de la nit abaixat, quan tot es fa més intens.
És un recull de millors moments de Les Santes com en podrien ser i 15 diferents. Perquè el millor d’una festa participativa i participada com la mataronina és que cadascú hi trobi el racó, el matís, l’acte, el detall, l’ingredient, el ritual o la companyia que converteixi un instant precís en el millor de tots els moments possibles i imaginables.
Perquè per exemple l’actor Joan Pera ens ha respost dient que és incapaç d’escollir-ne un de sol. Diu que “Tots els moments són inoblidables i per tothom. I sobretot identitaris: l’Ofici, la dormida del gegants, els Focs, la Nit Boja, el bestiari, les Diablesses… Triar-ne un? Buf”.
Fotografies: Romuald Gallofré i Íker Morera
La Missa de les Santes

Clàudia Dubé, directora
Aquesta directora mataronina ha viscut Les Santes sobretot protagonitzant-les, amb la batuta a la mà. Directora del cor popular de la Missa, de l’Orquestra de Mataró, del Cor Madrigalista… directora del que calgui. Per ella la festa representa “tradició i orgull: la unió de tots els mataronins”.
“He viscut molts moments especials i és dificil triar-ne un, per mi sempre quedarà marcat en foc dirigir La Missa de les Santes a Santa Maria també d’aquest any i la celebració del 10è Aniversari de l’Orquestra de Mataró amb ‘Les Misérables’”.

L’Espetec Final

Pep Plaza, actor i humorista
El seu és segurament un dels rostres de la ciutat arreu del país. Presentador, imitador, actor, humorista… sap fer tots els papers de l’auca i no dubta en dir que “Les Santes són la nostra festa major on ens trobem tots en alguns casos gent que només veus de Santes en Santes”.
“El dia 29 és la fi de la festa i es tracta d’allargar fins que surti el sol tot i el cansament de tots els dies -i les nits- anteriors de Les Santes. Fins i tot d’aquest dia en va sortir un grup anomenat La Colla del 29”.

El Virolai del No n’hi ha prou!

Lluc Bertran, waterpolista
Capgròs de cap a peus, en Lluc torna aquesta temporada a la disciplina del CN Mataró i havent estat tant temps fora té clar que Les Santes són “una dosis de felicitat immensa, la millor setmana de l’any, gaudeixo amb els de casa i em retrobo amb tothom durant aquests dies de l’any”.
“En Robafaves ballant el Virolai no només és el millor moment de Les Santes si no que és el millor moment de l’any, pell de gallina, molt de cridar i eufòria, és un moment d’èxtasis i el dia següent (l’últim dia de Les Santes) tinc una ressaca emocional molt forta i dura”.

El Desvetllament Bellugós

Ana García Pérez, artista
L’autora del cartell d’aquest any ja s’imagina que aquestes seran unes Santes especials per a ella, amb la seva creació ben omnipresent. Ella les defineix com “la millor festa major de Catalunya, una festa molt estimada, tant pels ciutadans de Mataró com per la gent de fora”.
“De moments preferits de Les Santes en tinc molts, m’és dificil triar-ne un perquè cada dia té la seva màgia; concerts, foc, teatre… Cada dia la gent surt de casa disposada a trobar-se i passar-s’ho d’allò més bé. És una festa que es viu molt en comunitat, i això la fa molt especial. Però si he de triar un acte, em quedo amb La Nit Boja i El Desvetllament Bellugós. Sempre m’ha al·lucinat aquest ritual; com milers de persones ballen i esclaten d’eufòria a l’uníson, com un gran cor que batega”.

L’inici del Desvetllament

Jordi Bosch, actor
No cal presentar el mataroní, actor majúscul dels millors del país que sempre que la feina li ho permet i no ha de ser a cap gran escenari procura ser a la capital del Maresme per Les Santes. Curiosament diu que no se’n surt de descriure la festa amb una frase. Prefereix viure-la.
“Un dels meus moments preferits de les Santes és la Nit Boja amb el Desvetllament bellugós. És l’esclat de la festa compartida, és un moment catàrtic que es viu intensament al cor de la ciutat”.

La Nit Boja

Beni Jurado, veí i pare
El president de Cita Flamenca, que aquest any impulsa el nou festival ‘Flamenco i punt’ a la capital del Maresme és un fervorós seguidor de Les Santes que no dubta a definir com “una festa que fa ciutat, fa família i deixa records per sempre”.
“La del 25 de juliol és una d’aquelles nits màgiques que espero cada any, i des de fa un temps la visc amb encara més il·lusió perquè la comparteixo amb les meves filles. Ens preparem junts, baixem als carrers i quan comencen a sonar els timbals i veiem els gegants córrer, tot s’omple d’una energia contagiosa. Veure-les gaudir, ballar entre la gent i viure l’alegria de la ciutat és un record que es queda per sempre. Per mi Les Santes són això: moments compartits que es converteixen en memòria viva”.

La Ruixada

Wiz Problema, influencer
1,2 milions de seguidors a TikTok i 600.000 a Instagram han convertit a aquest mataroní i el seu crit conegut de “Josep!” en un fenomen de masses. És un humorista capaç d’acostar-se àmpliament al públic jove i ens explica que per ell Les Santes són “una festa on sempre m’ho he passat molt bé”.
“Que es torni a fer la Ruixada m’encanta. Sempre m’ha molat molt. Recordo que de petit la gaudia molt, l’esperava al final de la Nit Boja. No sé nedar i per mi la sensació d’estar entre tanta aigua i trobar-me bé era molt reconfortant. M’hi sentia com un nen petit que juga a la banyera o la piscina, vaja”.

La diada castellera dels Capgrossos de Mataró

Kris Ubach, fotoperiodista
La fotògrafa que exposa ‘Quan no són Santes’ a La Presó és una viatgera empedernida que sempre procura ser a Mataró per Les Santes, uns dies que defineix com “família, riures, suades (de les bones), nits que mai s’acaben, foc, ballaruques”. Té clar el seu moment preferit.
“La culminació a molts mesos d’esforços. El millor moment: quan —apretada dins de tot del nucli de la pinya on gairebé no se senten ni les gralles— anem per algun castell dels difícils. Sentir la cridòria del públic quan ho aconseguim i compartir llàgrimes amb tots els d’allà dins a les fosques, i amb tot el pes encara a dalt”.

Entre la Crida i el Desvetllament, amb nervis

Espartac Peran, periodista
L’Espartac és, sense cap mena de dubte, un dels mataronins més coneguts i estimats a tot Catalunya i l’encarregat, aquest any, d’acostar el No n’hi ha prou! a totes les cases del país a través de TV3. Per ell Les Santes són “l’únic moment de l’any on els mataronins i les mataronines celebrem el mateix i ho fem amb un somriure”.
“És el moment que més s’assembla a un compàs d’espera. El moment que trio de totes les Santes és quan, en principi no passa res, entre La Crida i el Desvetllament. Sopar a la plaça gran amb els nervis de quan tot està per fer i tot ha de començar. Amb aquella il·lusió que saps que queda ben poc per tornar a sentir el Bequetero i veure sortir en Robafaves. Aquell moment en que saps que formes part de la millor tribu del món, Mataró”.

L’Escapada a Negra Nit

Miquel Esquerra, cantant de la banda Ignorantes
El cantant del grup Ignorantes, que va protagonitzar la primera nit de Les Santes en el concert posterior a l’assaig dels Capgrossos a la plaça de Santa Anna té clar com defineix la festa: “Les Santes per mi són casa. Aquell moment de l’any on sentir-se orgullós de la ciutat”.
“Hi he anat des de petit quan encara es feia pels carrers del Casc Antic. M’encanta l’olor a pólvora, l’espectacle visual, diables i diablesses per tot arreu, les figures convidades, la traca final a la plaça de l’Ajuntament fan la combinació perfecte. Un acte que el 95% del temps el faig sol ja que amb tothom tapat perdo els amics al segon zero, tot i així segueix sent el millor acte”.

Requisits de Festa Major

Heidi Pérez, regidora de Cultura
La regidora, que és la màxima responsable de la Festa Major al capdavant de l’Ajuntament mataroní sap que poden suposar moltíssima feina però no per això deixa d’elogiar Les Santes: “Per mi són la millor festa del país. Un moment d’orgull mataroní”, les descriu.
“Els Requisits m’encanten com a acte pel que representa de festa popular, comunitària i transgeneracional. És la nit de la Juliana, on tothom cau “enamorat” del seu sabor i fins i tot algú d’alguna colla pot treure a ballar a una regidora amb qui ha tingut desavinences tot l’any”.

La pujada tabalada

Rocío Laguna Escandell, administradora de comerç internacional
La presidenta de l’Associació de Veïns de Rocafonda no es perd Les Santes per a res del món i valora com són de transversals: “Per mi son la festa gran, la millor festa de Mataró en la que es igual l’edat que tinguis perquè promourà la festa de generació en generació i se seguirà compartint conjuntament”.
“Poder fer la Pujada Tabalada, ja sigui amb la meva família o amb els amics, és un dels meus moments preferits de Les Santes. Una estona intensa ballant al ritme de la percussió fins a arribar a la Ruixada. Un moment en el que la festa no para, mantenint el batec nocturn de la Nit Boja”

El migdia del 28

Oriol De Ramon, The Tyets
Ha mamat Les Santes a casa de tota la vida i, com la resta de grup, fan mans i mànigues per no perdre-se-les. També ells han fet gran la Festa. De Ramon defineix Les Santes com “il·lusió i cansament a parts iguals. Son la gent. Trobar-te a tothom un any més. Dormir poc i caminar molt”.
“Un dia de calma. Amb una orxata a la mà i un vano. Escoltar sardanes i veure la millor dormida de totes. Ballar pasdobles abraçats amb tothom. Córrer per arribar a dinar a una hora raonable i fer la migdiada sagrada. I finalment agraïr que no ets de la Família Robafaves i no has d’anar a la postal de gegants. Tot sumat als nervis per una nit memorable de Juliana i festa grossa”.

El De Parranda

Marta Garcia, empresària
La presidenta de la FAGEM no es perd per a res la festa. Per ella “Les Santes són orgull bequetero, festa, emoció infantil i sentiment d’estar a casa” i de fet quan va obrir el seu propi bar li va posar nom d’acte de la festa: Barram.
“El meu moment preferit: el meu fill, amb 4 anys, remenant el cul com un boig amb el Bequetero i poder dir que ja és un bon santero. D’anècdotes, potser la de l’esquinç al peu en plena Nit Boja: recordo l’endemà quan vaig anar a la nova feina amb crosses a recollir el portàtil… Aquest esperit és el que em va inspirar a posar-li Barram al bar que porto. Buscava un nom vinculat a la ciutat, que transmetés bon rotllo. Des de llavors, hi hem celebrat força actes i hem explicat a molta gent d’on ve el nom”.

L’inici de l’Escapada a Negra Nit

Helena Molinos, diablessa
Aquest any podrà encendre poques carretilles, perquè és la flamant fotògrafa de Les Santes 2025 i l’any que ve en veurem l’exposició, però l’Helena Molinos viu Les Santes com poca gent. Diu que per ella són “retrobar-se amb la gent, passar molta calor i estar al carrer des del 23 al 30 de matinada”
“Com a diablessa espero l’arribada d’en Robafaves del Desvetllament, l’entrada a l’Ajuntament amb uns nervis brutals, una barreja de tensió i emoció mentre s’encén el sostre i ens toca encendre a nosaltres. No equivocar-nos en el moment... I de cop, comença la bogeria. El 2022 a l’Escapada i després d’encendre la cascada del carrer Onofre Arnau li vaig demanar matrimoni a la meva dona, que també és diablessa, sota les espurnes” .
