Restauració del plànol. Foto: Ajuntament de Mataró
Restauració del plànol. Foto: Ajuntament de Mataró

Restauren el plànol original del Pla de l’Eixample de Mataró, peça clau de la ciutat moderna

El plànol de grans dimensions, que penja de la Sala dels Lleons de l'Ajuntament i amb el que Emili Cabañes i Melcior de Palau van ordenar l’expansió de la ciutat al segle XIX, torna a l’esplendor original

L’Ajuntament de Mataró ha culminat la restauració del plànol original del Pla de l’Eixample (1878), projectat pels arquitectes i enginyers mataronins Emili Cabañes i Melcior de Palau. La peça, que presideix un dels extrems de la Sala dels Lleons de l’Ajuntament, ha estat sotmesa a una intervenció de conservació per garantir-ne la preservació.

El treball ha consistit en una neteja mecànica en sec, així com una mínima intervenció de neteja i consolidació per estabilitzar el suport original, molt sensible al pas del temps.

Una peça històrica en un espai emblemàtic

La Sala dels Lleons, situada a la primera planta del consistori, és un dels espais institucionals més destacats. Pren el nom del gran oli Últimos mártires del cristianismo, de José Bermudo Mateos, cedit pel Museo del Prado. Al costat oposat, el plànol restaurat recupera protagonisme com a testimoni del moment fundacional de la Mataró moderna.

Detall dels treballs duts a terme

Detall dels treballs duts a terme

El Pla de l’Eixample: ordenar una ciutat que creixia

El document, de 1878, va establir les bases del creixement ordenat d’una ciutat que, en plena Revolució Industrial, havia desbordat els límits medievals. El boom tèxtil i l’arribada de mà d’obra van transformar Mataró: les naus industrials i les xemeneies s’imposaven als antics carrers estrets, i les desigualtats socials entre burgesia i classe treballadora s’eixamplaven.

En aquest context, Cabanyes i Palau van redactar un pla urbanístic que regulava l’expansió i posava ordre al creixement desmesurat. L’Eixample es convertiria així en la base del Mataró contemporani i en l’escenari on despuntarien arquitectes com Puig i Cadafalch, que farien de la ciutat un autèntic “museu urbà” entre historicisme, eclecticisme i modernisme.

La restauració, duta a terme a la mateixa Sala dels Lleons
La restauració, duta a terme a la mateixa Sala dels Lleons

Els autors del plànol: dues figures cabdals

Emili Cabañes (llicenciat el 1875) va ser arquitecte municipal i autor d’obres com el Mercat del Rengle i intervencions a la basílica de Santa Maria. A més, va tenir un paper destacat en la política local com a regidor i alcalde (1895-1897 i 1899-1901). La Sala Cabanyes, inaugurada el 1935, porta el seu nom en reconeixement a la seva tasca cultural.

Melcior de Palau, pintat per Ramon Casas

Melcior de Palau, pintat per Ramon Casas

Melcior de Palau, alcalde de Mataró entre 1850 i 1852, forma part d’una nissaga vinculada a la vida política i jurídica catalana. Durant el seu mandat va impulsar millores de governança urbana, com el Bando de Buen Gobierno o els primers tràmits per construir la presó de Mataró amb projecte d’Elies Rogent.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris