És allò de jugar a les distopies i als raonaments contrafactuals, que sempre omplen estones de tertúlia: “Què hauria passat si…”. Mataró té tot el dret de llevar-se aquest dia 26 amb el dubte del que hauria pogut ser la Nit Boja si el divendres hagués estat normal, si la pluja no hagués fet acte de presència al Maresme i a bona part de la Catalunya central. No es pot ni es podrà saber, però veient com de massificada va ser la jornada hi ha dret a plantejar l’escenari de si hauria pogut venir encara més gent en un ritual que va transcórrer feliç fins a completar-se, amb una Ruixada anhelada durant tants anys.
Si la pluja i la refrescada va fer algú enrere, benvinguda sigui. Perquè la Nit Boja va tocar vores i va ser multitudinària com poques vegades abans. Amb tota la seqüència de la Crida com a única víctima -horària, s’entén- de la pluja, a la nit tot va anar com havia d’anar. I la moltíssima gent que hi havia va posar a prova la resistència de l’acte. Venint d’un 2024 accidentat en què el cordó de la Banda es va trencar i es va haver d’aturar l’acte, el Desvetllament Bellugós va cavalcar poderós Riera avall. L’encanteri dels Gegants i el Bequetero s’imposava i tot tornava a tenir sentit.
La gentada era ingent i el tancament de la Plaça de l’Ajuntament feia nodrir encara més els altres accessos. Bo i això, amb sentit de ciutat i de festa, es va arribar a Santa Anna. La plaça poques vegades havia acollit a tants milers de persones com al final del Desvetllament. Fer un glop a algun carrer de la vora, com el de Santa Teresa, era matèria difícil. Però es va acabar podent fer.
L’Escapada paga els plats trencats
Com passa també sempre, el que anant avall era difícil, pujant el Desvetllament va ser fluïdesa. L’acte és com aquests ciclistes marcians del Tour de França, que semblen més poderosos en ascens que cap avall. Arribat en Robafaves i la Banda davant de l’Ajuntament, amb el minutatge exacte, la foscor i les guspires es feien protagonistes, però de bones a primeres es va veure que l’Escapada no seria fàcil. La raó: la majoria de muntatges pirotècnics dels carrers —mullats per la pluja— no es van voler encendre.
Els sostres i traques de l’Escapada no són anecdòtics. Guien l’acte perquè aquest no s’esllanegui i, per tant, sense ells val a dir que el correfoc va fer el temut ‘efecte xiclet’. Res greu, però al garbuix de diables i diablesses els costava fer-se lloc. Moltíssima gent fent colzes per ser sota el foc també fa agafar temperatura, si bé en cada intent fallit d’encendre muntatges, la cosa destrempava una mica.[banner-AMP_5]
El Parc Ple per la Ruixada. Foto: R.Gallofré
Ben tornada, la Ruixada
A cop de tabals i insistència, i amb allò que se sol dir “uns minuts per sobre del temps previst”, l’acte va arribar al Parc Nou on, a aquella hora, la concurrència es va geminar. El retorn de la Ruixada, amb una distribució diferent de l’aigua —només a un cantó i en menys quantitat, tot i que remullava fins i tot les dues barres més properes— i amb la temperatura més fresca, ben aviat la zona de bassiots i alegria xopa va anar fent forats. Molta gent no va entrar, perquè la Ruixada era fresca. Una Ruixada refrescada.[banner-AMP_6]
La victòria col·lectiva del 25 que vam témer que no s’arribés a fer acabava així. Amb una Ruixada per a valents i valentes i milers i milers de persones rubricant al Parc Nou la millor seqüència i comprovant que, amb l’aigua al final, la Nit Boja de Les Santes recupera sentit, relat i coherència. Falta un any per la del 2026.[banner-AMP_7]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta